Contra Catalunya, s¨ª

Divendres passat, en aquest mateix espai d'opini¨®, el catedr¨¤tic Marc Carrillo ¨Cque ho ¨¦s de Dret Constitucional a la UPF¨C publicava una glossa plena de justificat entusiasme sobre el llibre Fer-se franquista. Guerra Civil i postguerra del periodista Carles Sent¨ªs (1936-1946), que va publicar l'any passat el col¡¤lega i amic Francesc Vilanova i Vila-Abadal.

Per gentilesa seva, vaig tenir oportunitat de llegir el llibre tot just acabat de publicar, i comparteixo sense reserves l'aplaudiment davant l'implacable i documentad¨ªssim retrat que ofereix de Sent¨ªs, aquell de qui les males lleng¨¹es explicaven que, en plena Guerra Civil, el grum d'un hotel franc¨¨s l'havia reclamat al tel¨¨fon al crit de ¡°monsieur l¡¯espion de Franco, monsieur l¡¯espion de Franco...!¡± Sent¨ªs, un altre dels falsos mites de la transici¨®.

No obstant aix¨°, en l'¨²ltim par¨¤graf del seu article i a pretext del cas Sent¨ªs, el doctor Carrillo arremet sense contemplacions contra la ¨Csegons ell¨C ¡°obscenitat hist¨°rica i la mis¨¨ria moral d'afirmar que la Guerra Civil va ser contra Catalunya¡±. La tesi em sembla prou categ¨°rica i greu per examinar-la amb deteniment.

Certament, la guerra no va ser contra ¡°els catalans¡±, com de vegades s'ha dit. Eren catalans no nom¨¦s Sent¨ªs, Juan Antonio Samaranch o Pablo Porta. Ho eren tamb¨¦ els combatents del Tercio de Requet¨¦s de Nuestra Se?ora de Montserrat, i els falangistes fundadors del setmanari Destino?al Burgos del 1937, i les desenes de milers de burgesos instal¡¤lats a Sant Sebasti¨¤, Sevilla, Salamanca o altres punts de l'¡°Espa?a nacional¡±, a l'espera que la vict¨°ria de Franco els permet¨¦s recuperar els seus patrimonis. Eren catalans ¨Ci fins i tot havien estat catalanistes¨C Francesc Camb¨®, i Joan Ventosa, i Ferran Valls Taberner, i Felipe Bertran G¨¹ell, i Josep Pla...

Ara b¨¦, si la paraula Catalunya?t¨¦ algun significat m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s estrictament geogr¨¤fic; si designa un territori amb una identitat espec¨ªfica, amb una llengua pr¨°pia i uns s¨ªmbols col¡¤lectius, llavors ¨¦s inq¨¹estionable que la croada i el subseg¨¹ent r¨¨gim franquista van tenir entre els seus objectius program¨¤tics liquidar aquella identitat, aquella llengua i aquells s¨ªmbols; o sigui, abolir el que la paraula Catalunya?havia volgut dir durant els vuit o nou segles anteriors.

En rigor, fins i tot el top¨°nim molestava els vencedors del 1939: de fet, van intentar diluir-lo, agregant la prov¨ªncia de Lleida a una ¡°Depresi¨®n del Ebro¡± i convertint les altres tres demarcacions en una fantasmal ¡°regi¨®n Noreste¡± (el meu manual de Geografia de batxillerat ho corrobora). Per¨° no calen erudicions. N'hi ha prou amb recordar les consignes de la postguerra (¡°?H¨¢blese la lengua del Imperio!¡±, ¡°Si eres espa?ol, habla espa?ol), que, naturalment, no es van exhibir a Madrid ni a M¨²rcia; o el fet que la bandera hist¨°rica i tradicional del pa¨ªs (no una ikurri?a partidista i inventada) romangu¨¦s prohibida durant tres d¨¨cades; o que, en 36 anys, no fos possible publicar cap diari en catal¨¤, ni tan sols censurat com tota la resta. Si vol detalls sobre l'intent de genocidi cultural i sobre la catalanof¨°bia de la dictadura, el professor Carrillo pot llegir profitosament Josep Benet.

Potser ¨¦s ¨²til aqu¨ª un petit exercici d'hist¨°ria comparada: Fran?a, 1940-1944. Tamb¨¦ al pa¨ªs ve¨ª la gran majoria de la poblaci¨® es va acomodar o es va resignar a la submissi¨® a Hitler; i un sector molt important ¨Cincloent-hi el jove Fran?ois Mitterrand¨C va abra?ar la col¡¤laboraci¨® del Mar¨¦chal i de Vichy; i la resist¨¨ncia va ser, almenys fins al 1943, hiperminorit¨¤ria. No obstant aix¨°, res de tot aix¨° ha impedit el consens tant social com historiogr¨¤fic en el sentit que l'ocupaci¨® i el r¨¨gim sipai de P¨¦tain van ser antit¨¨tics amb la identitat i els valors que Fran?a representa. A ning¨² se li ha passat pel cap invocar la llarga i il¡¤lustre n¨°mina dels Sent¨ªs i els Samaranch francesos (des de Pierre Laval fins a Charles Maurras, de Louis Renault a Louis-Ferdinand C¨¦line) per q¨¹estionar que els nazis i els seus sicaris locals van governar ¡°contra Fran?a¡±.

La mem¨°ria hist¨°rica ¨¦s, en efecte, fonamental, a condici¨® de no convertir-la en arma llanc¨ªvola per passar comptes, ignoro quins. Afirmar que l'Alzamiento feixista del 1936 i la dictadura que va engendrar eren intr¨ªnsecament hostils a la Catalunya constru?da des de Jaume I fins a la revoluci¨® industrial i la Renaixen?a ¨¦s una evid¨¨ncia que es pot matisar; el que no es pot fer ¨¦s desqualificar-la amb ep¨ªtets com ¡°obscena¡± o ¡°miserable¡±.