¡°En galeries, Madrid s¡¯ha menjat Barcelona¡±

Sebastian Rossell¨® (Barcelona, 1976), escultor i galerista, diu prendre decisions per instint i impulsivament. D'aquesta manera va obrir el 2011 la galeria Alegria ¨Canagrama de galeria¨C a l'interior de l'antiga f¨¤brica Lehmann, al carrer Consell de Cent de Barcelona. L'experi¨¨ncia va ser gaireb¨¦ com la d'un okupa de l'art, instal¡¤lant-se en una caseta, ¡°com si fos barraquisme¡±, diu Rossell¨®. Alegria va ser en el seu breu temps de vida un espai d'exposici¨® d'art contemporani valent i que oferia una intensa vida social. Rossell¨® va obrir una segona minigaleria, a Madrid, el 2013. Rossell¨® volia gestionar diversos espais per¨° finalment els n¨²meros no quadraven, va tancar la galeria de Barcelona i va apostar per Madrid.

La primera seu d'Alegria a Madrid va ser a la pla?a de Cascorro, en uns baixos discrets, com si fossin les depend¨¨ncies de la portera. Rossell¨® va mudar Alegria al carrer del doctor Fourquet, una petita via que s'ha consolidat com un pol de galeries, en un entorn en qu¨¨ s'hi troben el Centre Reina Sofia, el Museu del Prado i l'espai cultural La Casa Encendida. Rossell¨® es va instal¡¤lar el 2014 a Madrid amb la seva dona i fills. Continua visitant la seva ciutat natal i a partir de la seva experi¨¨ncia intenta exposar els perqu¨¨s de la seva aposta per Madrid.?

A Madrid hi ha molta oferta cultural, aix¨° atrau un turisme de perfil m¨¦s cultural que el que pugui tenir Barcelona, que en bona part busca vistes i la platja

Pregunta. Per qu¨¨ vas deixar Barcelona per instal¡¤lar-te a Madrid?

Resposta. El que em venia de gust era tenir un model de galeries petites a diferents ciutats. Aquest era el meu model ideal. Primer vaig obrir a Barcelona i despr¨¦s vaig anar a Madrid. Com l'acollida a Madrid va ser molt bona, em vaig animar a obrir una galeria m¨¦s gran, al carrer del Doctor Fourquet, aprofitant el renom del carrer. Vaig posar tots els meus esfor?os en aquesta galeria, a Madrid, perqu¨¨ a la ciutat hi ha m¨¦s moviment, tot i que tamb¨¦ hi ha m¨¦s compet¨¨ncia. Crec que Madrid quadruplica el n¨²mero de galeries d'art contemporani de Barcelona.

Sigui per cultural, o per manca de suport pol¨ªtic, a Espanya manca un teixit de creaci¨® art¨ªstica m¨¦s consistent.

P. Es nota la influ¨¨ncia d'Arco durant tot l'any o nom¨¦s durant els dies de la fira?

R. Arco genera un dinamisme, sens dubte; al febrer, quan se celebra la fira, v¨¦nen molts visitants de tot Espanya i col¡¤leccionistes internacionals. La propera edici¨® ¨¦s la primera que ens convidaran a participar-hi, ¨¦s un reconeixement important, et d¨®na molta m¨¦s visibilitat. Crec que els 25 anys d'Arco han generat molta curiositat entre la ciutadania, afavoreix que la gent vulgui descobrir l'art contemporani. Poc a poc hi ha gent que ¨¦s fidel a la fira i hi ha persones que evolucionen cap al col¡¤leccionisme.

P. Hi ha difer¨¨ncies entre Barcelona i Madrid per escollir la ubicaci¨® d'una galeria? Els barris que aglutinen aquest sector a Madrid s¨®n molt diferents a Enric Granados o El Born?

R. Doctor Fourquet s'ubica en un barri m¨¦s marginal que aquests casos que esmentes, a Lavapi¨¦s, tot i que ¨¦s a tocar d'Atocha i del Reina Sofia i aix¨° crea una xara. Tamb¨¦ hi ha barris m¨¦s acomodats, en els quals ¨¦s m¨¦s f¨¤cil que et sovintegin persones amb alt poder adquisitiu.

P. Les difer¨¨ncies, aleshores, no existeixen: a les dues ciutats hi ha galeries en un entorn m¨¦s burg¨¨s i en barris m¨¦s alternatius.

R. ?s que aix¨° ¨¦s una q¨¹esti¨® de la gentrificaci¨®: succeeix a Londres, Nova York o Par¨ªs: hi ha galeries que es desplacen a barris m¨¦s barats per tenir espais m¨¦s grans, com est¨¤ passant ara amb l'obertura o trasllat de galeries de Barcelona a L'Hospitalet. ?s molt car obrir a Consell de Cent o al Born. A Madrid, un grup de galeries van comen?ar a obrir a Doctor Fourquet. Va ser com una crida, i la gent va comen?ar a obrir a Doctor Fourquet. Ara hi ha una dotzena de galeries. La proximitat del Reina Sofia genera un circuit: visites el museu i despr¨¦s les galeries.

P. Aquesta proximitat al Reina Sofia ajuda a captar clients internacionals?

R. ?s que no nom¨¦s hi ha el Reina Sofia; hi ha El Prado, el Thyssen, la Fundaci¨® Mapfre. A Madrid, i en aquesta zona en particular, hi ha molta oferta cultural, aix¨° atrau un turisme de perfil m¨¦s cultural, m¨¦s centrat en la cultura, m¨¦s que el turisme que pugui tenir Barcelona, que en bona part el que li interessa s¨®n les vistes i la platja. La gent que t¨¦ curiositat per l'art contemporani busca a internet sobre la ciutat i planeja els seus recorreguts.

P. Per qu¨¨ creus que hi ha m¨¦s moviment de galeries a Madrid?

R. Barcelona va tocar fons. Va tenir un moment molt potent, va ser m¨¦s internacional que Madrid. El perqu¨¨ d'aquest descens, no ho s¨¦. Potser arran de l'aparici¨® d'Arco es genera un dinamisme a Madrid, a m¨¦s de ser la capital d'Espanya; ambd¨®s s¨®n factors determinants. En galeries, Madrid s'ha menjat Barcelona; hi ha m¨¦s moviment.

P. Per¨° ¨¦s m¨¦s f¨¤cil vendre art a Madrid? La crisi afecta a tot arreu.

R. A Madrid la gent fa un esfor?, b¨¤sicament artistes, i aix¨° a Barcelona costava m¨¦s. Quan arriba el moment escuren m¨¦s la butxaca. Si hi ha una cosa que els agrada, una pe?a econ¨°mica, posem per cas de nom¨¦s 75 euros, crec que a Madrid ¨¦s m¨¦s f¨¤cil que te la comprin. Tot i que haig de dir que a Barcelona jo tenia l'espai en un lloc amagat que no donava al carrer.

P. Quins precedents recents hi ha de galeries de Barcelona que s'hagin instal¡¤lat a Madrid?

R. Aix¨ª d'entrada em ve al cap Nogueras Blanchard, que va ser una de les primeres galeries que es va instal¡¤lar a Doctor Fourquet, una de les que va inventar el que ¨¦s avui Doctor Fourquet.

P. Existeixen dos mons per als joves creadors actuals? El de Barcelona i Madrid amb les seves respectives ¨¤rees d'influ¨¨ncia?

R. Els artistes catalans d'entre 25 i 35 anys, al ser la majoria de la Facultat de Sant Jordi, tenen uns models i un estil semblant, de fer, de practicar i d'entendre l'art contemporani de forma similar. Madrid ¨¦s m¨¦s ecl¨¨ctic, m¨¦s plural. Nom¨¦s cal veure les p¨¤gines d'internet dels artistes de Barcelona, s¨®n totes molt semblants; molts comparteixen taller. Potser s'ha generat com una escola, un grup. A Barcelona hi ha un teixit a nivell art¨ªstic que a Madrid no est¨¤ arrelat.

P. On consideres que hi ha m¨¦s espontane?tat art¨ªstica, m¨¦s facilitat d'establir espais alternatius o m¨¦s suport de l'administraci¨® p¨²blica?

R. Suport, cap, ni a Madrid ni a Barcelona. A Barcelona darrerament s'estan creant m¨¦s espais alternatius per treballar-hi, amb programes de resid¨¨ncia. La majoria s¨®n espais dirigits per artistes. Se m'ocorren diversos exemples per¨° ¨¦s especialment destacable Half House, a Vallvidrera, un centre que dirigeixen Alberto Peral i Sinead Spelaman. Per¨°, al marge d'aquestes iniciatives, som molt lluny de ciutats d'Europa com Brussel¡¤les. Sigui per cultural, o per manca de suport pol¨ªtic, a Espanya manca un teixit de creaci¨® art¨ªstica m¨¦s consistent.