Tremp¨®, un ¨¨xit sense trampes

A la taula (i a la cuina) l'excel¡¤l¨¨ncia sol habitar en la normalitat i la moderaci¨®, i en el discurs nat dels costums que esdevenen rutines. Els bons menjars solen tenir poca ret¨°rica i menys te¨°rica.

Aix¨ª, els plats d'¨¨xit perdurable, estimats per bons i honests, s¨®n fets just de manera f¨¤cil, de coses concretes, amb productes identificables i els elements necessaris. Cru o cuinat el menjar bo entret¨¦ i no ha de mester sorpreses ni ficcions.

El tremp¨®, la mirada forana, uniformista i traductora a la generalitat l'assimila a una ensalada, emper¨° aquesta denominaci¨® ¨¦s massa lateral, decorativa, injusta vista la pulsi¨® selv¨¤tica, amaz¨°nica, que es fa dels plats de paisatges cruus i de flora colorista.

El tremp¨® no ¨¦s una recepta ni una equaci¨®, ¨¦s f¨¤cil i r¨¤pid, un bodeg¨® primari: tom¨¤tiga, prebe (ros) i ceba blanca, tot tallat ni massa gros ni petit. Els elements 'trempats' (amanits) amb prou oli i un poc de sal. No cal res pus en la versi¨® popular, can¨°nica, austera i 'pobre' emper¨° esplendorosa i gustosa que es preparen els nadius i adherits, com una obligaci¨®.

?bviament cadasc¨², cada casa, poble o comer? de restauraci¨®, pot batejar i donar llinatges, fer combinacions com s'usa amb els c¨°ctels i gint¨°nics, fent afegitons a la triada d'hortalisses que tenen actualitat de novetat al camp en el temps de la calor i els dies llargs.

Guardi¡¯ns com de la pedra que plou de fer trempons d'hivern. (N'hi ha versions al costumari, trempons fets de tom¨¤tiga de ramellet torrada (menuda i perdurable fins a l' any des de l'anyada), m¨¦s grell, sofrit (l'ull de la ceba, gaireb¨¦ un cal?ot) i una mica d'arengades esflorades.)

El tremp¨® habitual ¨¦s el fruit de l'efic¨¤cia: fruita (s¨ª, tom¨¤tiga) del temps, del mercat, resum de l'hort, collita de temporada. Ni petit ni gros, amb suc al fons del plat, la tom¨¤tiga fora pell, la ceba esmorte?da en aigua i sal una estona.

Es poden fer molts d'experiments o aliances perqu¨¨ el plat inicial guanya: pot anar millorat amb tonyina (un cl¨¤ssic, gaireb¨¦), fonoll mar¨ª, tom¨¤tiga seca, galletes d'oli esbocinades, miques de formatge vell.

Vet ac¨ª, com una senyera del com¨² al tremp¨®, un menjar que ¨¦s una tend¨¨ncia hist¨°rica de l'estiu (d'inconvenient traducci¨® al catal¨¤ continental per la seva significaci¨® sexual). ?s, segurament, un dels plats m¨¦s senzills, discrets i recurrents en el memorial de la gastronomia quotidiana dels illencs.