Brillant debut del pianista Kojukhin

La Schubertiada de Vilabertran (Alt Empord¨¤) fa temps que l¡¯encertaa en la seva aposta pels nous talents. Despr¨¦s d¡¯apuntar-se un ¨¨xit maj¨²scul amb el debut a Espanya del jove tenor su¨ªs Mauro Peter, que dijous va entusiasmar amb una lluminosa interpretaci¨® de La bella molinera amb Helmut Deutsch, divendres va presentar el pianista rus Denis Kojukhin, de 30 anys, virtu¨®s de gran temperament que t¨¦ el suport de directors com Valery Gergiev i Daniel Barenboim. Va ser un debut inesperat, substituint in extremis el seu compatriota Danil Kharit¨®nov en un recital amb peces poc programades en qu¨¨ va lluir un so ple i brillant.

Les cancel¡¤lacions d¡¯¨²ltima hora sempre posen a prova els reflexos i els contactes d¡¯un festival en el circuit internacional. El pianista anunciat, Kharit¨®nov, de 16 anys, va cancel¡¤lar el seu debut empordan¨¨s a causa d¡¯una lesi¨® a la m¨¤ dreta, i al seu lloc es va estrenar a la Schubertiada Denis Kojukhin, brillant alumne de Dimitri Baixkirov a l¡¯Escola Reina Sofia de Madrid i guanyador el 2010 del prestigi¨®s Concurs Reina Elisabeth de Brussel¡¤les. T¨¦ Kojukhin un so rotund i una t¨¨cnica enlluernadora, una cosa que es d¨®na per fet en un pianista que ja treballa amb grans orquestres europees i dels Estats Units; tamb¨¦ t¨¦¡ª i aix¨° ja ¨¦s menys com¨²¡ª una curiositat insaciable per enriquir el seu repertori amb partitures que poques vegades es programen. I aquestaa virtut ens va permetre gaudir a la can¨°nica de Vilabertran d¡¯una vetllada pian¨ªstica amb sorpreses com la sonata n¨²m. 3 de Carl Maria von Weber, pe?a de llu?ment, llarga i farcida de dificultats, que solia tocar el llegendari Sviatoslav Richter.

Habituat a tocar complexes peces contempor¨¤nies¡ª la pr¨°xima temporada interpretar¨¤ obres de Pierre Boulez a Berl¨ªn, ciutat on viu¡ª, Kojukhin es va mostrar h¨¤bil en el joc de les din¨¤miques i la pintura de colors. Va obrir el programa amb les sonates per a piano n¨²ms. 39 i 47 de Franz Joseph Haydn, de melodisme elegant i vigor r¨ªtmic: les va tocar amb un so robust, aprofitant a consci¨¨ncia la sumptuosa plenitud d¡¯un modern piano Steinway. Musicalment, el nivell de qualitat i bellesa expressiva va assolir moments gloriosos en els Tres Intermezzi, op. 117, de Johannes Brahms, que van tancar la primera part; el seu profund lirisme va captivar el p¨²blic en una atmosfera po¨¨tica de somni. I en la segona part, despr¨¦s de la prim¨ªcia de Weber, va destapar la caixa dels trons amb tres peces de la Suite Ib¨¨ria, d¡¯Isaac Alb¨¦niz: El corpus a Sevilla, Triana i Erita?a.

Com molts dels joves pianistes que avui es passegen per l¡¯escena internacional, Kojukhin arrisca molt apostant per temps molt r¨¤pids, potser pel deler de demostrar el gran nivell de la seva t¨¨cnica; curiosament el seu so i sentit del detall captiva m¨¦s en els moments de lirisme m¨¦s reposat. Li va passar en les sonates de Haydn, i tamb¨¦ amb Alb¨¦niz, que va tocar amb passi¨®, temperament i explosives din¨¤miques. El fulgor va guanyar la partida a les floretes que il¡¤luminen el pianisme d¡¯Alb¨¦niz, per¨° amb aquell devessall temperamental va conquerir grans aplaudiments. Esgotat per la calor sufocant, l¡¯esfor? i l¡¯horari ¡ªcomen?ar un concert a les 21.30h no ¨¦s habitual fora d¡¯Espanya¡ª,Kojukhin va regalar com a propines dues peces de Bach i Gluck amb arranjaments de tall rom¨¤ntic que van aportar pau i tranquil¡¤litat despr¨¦s del trepidant Alb¨¦niz.