Un poble cosit des del mar

Mentre descarregava les cerveses de la safata algun client apuntava cap al mar i preguntava: ¡°Qu¨¨ ¨¦s aquesta roca?¡±. No li calia aixecar la vista. ¡°La-Pi-lo-na¡±, responia. La taula ho repetia i de seguida m¡¯anticipava a la pregunta seg¨¹ent. ¡°No, no ¨¦s una illa. Ni una roca¡±. Tenia gaireb¨¦ assajat el discurs. I satisfer la curiositat dels turistes sobre aquesta plataforma artificial que sembla surar a escassos 500 metres de la platja em permetia prendre¡¯m un respir i relaxar el bra? abans de tornar a la barra per recollir una tanda de lumumbes.

Tots els pobles ve?ns tenen la seva icona. Calella exhibeix el far i Blanes presumeix de sa Palomera. El de Malgrat ¨¦s la Pilona. Aquesta plataforma, a la qual els turistes s¡¯apropen amb patinets, es va instal¡¤lar a principis del segle passat, quan una companyia francesa va comen?ar a explotar les mines de Can Palomeres, que avui s¨®n un refugi d¡¯una nodrida col¨°nia de ratapinyades. A trav¨¦s d¡¯un telef¨¨ric, fins all¨¤ arribaven en vagonetes tones de ferro que es carregaven als vaixells. L¡¯activitat amb prou feines va durar un lustre, per¨° la Pilona perviu com a tribut a les mines i als qui hi van treballar.

En aquesta plataforma acaba per a la majoria de viatgers forans el turisme cultural al poble. Molts no es mouen d¡¯aquesta ciutat paral¡¤lela en qu¨¨ cada estiu es converteix el passeig Mar¨ªtim, sense gaireb¨¦ adonar-se d¡¯aquesta barreja impossible que resulta de l¡¯olor del clor de les piscines i de l¡¯oli de les fregidores a ple rendiment. A l¡¯altre costat de la riera, passat el carrer de Sant Esteve, hi ha l¡¯altre Malgrat, ali¨¨ a la bull¨ªcia del passeig.

Quan era una criatura era una altra cosa. Als carrers m¨¦s propers al mar hi havia hotels i pensions. Els turistes trepitjaven el poble. Alguns fins i tot el vivien. Nom¨¦s amb sortir al carrer ja n¡¯hi havia prou per saber com estaria de plena la platja aquell dia per la intensitat de l¡¯olor de crema solar. Avui nom¨¦s en queda un, d¡¯aquests hotels. La resta, v¨ªctimes de la seva obsolesc¨¨ncia i de la bombolla immobili¨¤ria, es van convertir en blocs de pisos. Els que col¡¤leccionem imatges de les restes del naufragi del ma¨®, per cert, tenim all¨¤ una pe?a de museu en l¡¯immoble que durant d¨¨cades va acollir la fonda Can Guillem.

Un poble tirat a cordill

La descongesti¨® de turistes al nucli antic ha perm¨¨s que la platja del centre sigui un plaer. S¨¦ que no s¨®c objectiu: els meus pares hi tenien un xiringuito i vaig cr¨¦ixer corrent damunt d¡¯aquesta sorra grossa, que no s¡¯enganxa per¨° que crema molt. Abans a primera hora del mat¨ª un ex¨¨rcit de turistes sortia dels hotels a la ca?a d¡¯un trosset de platja al costat del mar. Avui ¨¦s m¨¦s senzill. Quan toquen les onze (s¨ª, aqu¨ª el campanar segueix tocant les hores, sense que ara com ara tingui not¨ªcia que ning¨² s¡¯hagi afegit a la moda de fer-lo callar) ¨¦s una hora m¨¦s que prudent per anar a la platja. O com diem a Malgrat, per anar a marc (s¨ª, amb la c final).

No dir¨¦ cap mentida, no hi trobareu ni cales espl¨¨ndides ni colors turquesa com m¨¦s al nord. Encara que algunes botigues de souvenirs insistien en aix¨°, no, no ¨¦s la Costa Brava. Per¨° jo s¨®c feli? amb una platja espaiosa, neta i tranquil¡¤la, d¡¯aquestes en qu¨¨ t¡¯enfonses quan fas tres passos a l¡¯aigua.

Fa anys, ens llan?¨¤vem i ned¨¤vem fins que trob¨¤vem un banc de sorra. Un d¡¯aquells que buscava el Ciudad de Barcelona abans d¡¯enfonsar-se davant de la platja on som. Un amic em recordava que l¡¯any que ve far¨¤ 80 anys d'all¨°. El vaixell, que va sortir de Marsella amb brigadistes internacionals cap a Barcelona i Val¨¨ncia, va ser atacat per un submar¨ª franquista. Ho explica la historiadora S¨°nia Garangou al magn¨ªfic llibre Malgrat 1930-1940: els anys silenciats. Tot i que els pescadors van acudir a auxiliar-los, una cinquantena de brigadistes van morir.

Encara em sorpr¨¨n que Malgrat sigui m¨¦s conegut a Amsterdam que a Lleida. Com a bona destinaci¨® tur¨ªstica veterana, pel poble ja han passat diverses generacions. Aix¨° avui ¨¦s un desavantatge. Calella i Lloret, amb m¨¦s pedigr¨ª, ho paguen constantment als mitjans. Per¨° ja fa temps que ens tenen r¨¤bia. Josep Pla, per exemple, va baixar de l¡¯autob¨²s i va tornar a pujar-hi despr¨¦s d¡¯un sopar que va considerar ¡°atro?¡± i no trobar gaire gent que hagu¨¦s conegut el doctor Ramon Turr¨® el va fer arribar a la conclusi¨® que als malgratencs no els interessava gaire la hist¨°ria. En fi, sempre ens quedar¨¤ Ruyra.

S¨ª que la va encertar Pla quan va descriure el centre de Malgrat com ¡°un poble tirat a cordill, quadriculat¡±. Encara avui poden trobar el format de caseta i l¡¯hortet. El centre del municipi fa la sensaci¨® d¡¯ordre, amb carrers per als vianants i terrassetes per prendre el vermut. El millor ¨¦s enfilar el carrer de Mar cap amunt. All¨¤ topem amb Can Campassol, un parc on ens portaven a jugar les nostres mares ¡ªper sort, llavors encara jug¨¤vem al carrer¡ª que havia estat una finca privada, on va n¨¦ixer Zenobia Camprub¨ª, traductora de Rabindranath Tagore i dona del Nobel Juan Ram¨®n Jim¨¦nez.

A Malgrat el modernisme tamb¨¦ va fer tempteigs. A escassos metres del parc hi ha la Torre de la V¨ªdua Sala, que despr¨¦s de d¨¨cades en tan mal estat va ser reformada ara fa uns anys, i no gaire lluny l¡¯Ajuntament i la Torre de Ca l¡¯Arnau, avui l¡¯escola de m¨²sica municipal. Despr¨¦s d¡¯una parada gaireb¨¦ obligat¨°ria al lloc que coneixem com a pla?a de la Barretina, pugem pel carrer dels Arcs, un d¡¯aquests racons pels quals un no pot evitar passar. I d¡¯aqu¨ª al castell, a gaudir de la panor¨¤mica. Un, que ¨¦s un nost¨¤lgic, troba a faltar la xemeneia de l¡¯antiga F¨¤brica de l¡¯Aigua. Per¨° mireu: a un costat, el poble, i a l¡¯altre, el passeig. I al mar, la Pilona pacificant les dues ¨¤nimes.