El tractament contra el c¨¤ncer que substituir¨¤ la quimioter¨¤pia

Fa m¨¦s d'un segle, el cirurgi¨¤ novaiorqu¨¨s William Coley va observar que els tumors amb alguna infecci¨® tendien a remetre. Els bacteris o virus a la zona on les c¨¨l¡¤lules s'estaven multiplicant descontroladament alertaven el sistema immunitari, que fins llavors no s'havia adonat de l'anomalia. Els cient¨ªfics creuen que ¨¦s molt possible que les nostres defenses frenin molts tumors abans que siguin detectables; el que coneixem com a c¨¤ncer serien aquells casos en els quals les c¨¨l¡¤lules malignes han burlat el nostre sistema immunitari i han aconseguit propagar-se sense que cap mecanisme les detect¨¦s.

Coley va experimentar amb aquesta idea inoculant estreptococs als tumors per avisar les defenses del cos. Ho va fer amb alguns ¨¨xits, per¨° sobretot amb fracassos, ja que la toxicitat del bacteri provocava m¨¦s problemes que solucions. La investigaci¨® contra el c¨¤ncer va agafar altres camins. Es van descobrir tractaments terriblement agressius, per¨° m¨¦s efectius, com la quimioter¨¤pia, que intoxica les c¨¨l¡¤lules per matar-les, o la radioter¨¤pia, que fa alguna cosa semblant, per¨° d'una manera m¨¦s focalitzada.

Es van descobrir tractaments molt agressius, per¨° m¨¦s efectius, com la quimioter¨¤pia o la radioter¨¤pia

Els efectes secundaris i la manca d'una soluci¨® definitiva contra el c¨¤ncer va fer que la idea d'estimular el sistema immunitari, que sempre ha estat latent, torn¨¦s a cobrar for?a ara fa uns anys. Els avan?os que es van fer en investigaci¨® b¨¤sica li van valer a la immunoter¨¤pia el reconeixement de troballa cient¨ªfica del 2013, segons la prestigiosa revista Science. Des de llavors, el camp no ha fet m¨¦s que progressar. Nom¨¦s un 1% dels estudis presentats al congr¨¦s de la Societat Americana d'Oncologia Cl¨ªnica?es basaven en aquesta t¨¨cnica fa tres edicions; la xifra va pujar al 10% en la seg¨¹ent i en l'¨²ltim congr¨¦s van ser una quarta part dels treballs els que parlaven d'immunoter¨¤pia.

Aquest creixement exponencial d¨®na pistes de per on va la investigaci¨® contra el c¨¤ncer. Dues disciplines que pr¨¤cticament s'havien donat l'esquena durant anys (l'oncologia i la immunologia) van ara de la m¨¤ fins al punt que aquests tractaments oncol¨°gics han estat un dels temes estrella en el Congr¨¦s Internacional d'Immunologia que es va fer la setmana passada a Melbourne.

Encara que per a molts tipus de c¨¤ncer els tractaments immunol¨°gics s¨®n encara molt experimentals, aquesta t¨¨cnica ¨¦s una realitat relativament consolidada en d'altres. Un exemple vivent ¨¦s Susanne Harris, que fa nou anys va patir un estrany melanoma que es resistia a desapar¨¨ixer amb les ter¨¤pies convencionals. El 2013 es va enrolar en el que llavors era un assaig. Havia d'anar cada tres setmanes des de Melbourne, on viu amb el seu marit, fins a Sidney perqu¨¨ durant mitja hora li injectessin un f¨¤rmac anomenat Keytruda. En menys de dos mesos el tumor ja estava remetent. Despr¨¦s de 12 gaireb¨¦ no es podia veure. Al novembre far¨¤ un any que va deixar de rebre tractament i el tumor ha desaparegut, tal com mostrava fa un parell de setmanes l'¨²ltim esc¨¤ner, que va confirmar tots els anteriors. ¡°Tot sense cap efecte secundari¡±, relata emocionada.

Dues disciplines que pr¨¤cticament es van donar l¡¯esquena durant anys (l¡¯oncologia i la immunologia) van ara de la m¨¤

El seu cas podria ser anecd¨°tic o fruit de la casualitat, per¨° ¨¦s un dels centenars que se sumen a l'evid¨¨ncia de l'efectivitat d'aquest tractament. Encara que les proves que pot funcionar s¨®n consistents, tamb¨¦ ho s¨®n les de la seva incre?ble selectivitat. Nom¨¦s fa efecte en un 24% dels malalts. Jonathan Cebon, director de l'Insitut de Recerca del C¨¤ncer Olivia Newton-John ¡ªque ha participat en l'experiment que va salvar la vida de Harris¡ª, reconeix que un dels grans reptes ¨¦s saber per qu¨¨ en els mateixos tumors la immunoter¨¤pia funciona en nom¨¦s alguns individus.

En el cas del melanoma, no obstant aix¨°, ¨¦s especialment esperan?adora. S'ha beneficiat del poc ¨¨xit que tenen la quimioter¨¤pia i la radioter¨¤pia contra aquest tipus de c¨¤ncer. Mitja dotzena de tractaments ja han estat aprovats per la FDA americana. Cebon assegura que combinant-los l'efectivitat arriba al 80%. ¡°Per¨° s¨®n xifres que estan en constant moviment en funci¨® dels avan?os que es van presentant¡±, matisa.

Encara que tots els tractaments amb immunoter¨¤pia es basen a ajudar les pr¨°pies defenses del cos a localitzar i eradicar el c¨¤ncer, hi ha diversos mecanismes d'acci¨®. En el cas de la Ketruda es basa a neutralitzar una prote?na de la superf¨ªcie de les c¨¨l¡¤lules cancer¨ªgenes coneguda com a PD1, que fa que els limf¨°cits no lluitin contra elles. Bona part de la recerca oncol¨°gica passa per neutralitzar-los perqu¨¨ l'organisme pugui destruir els tumors.

Un dels grans reptes ¨¦s saber per qu¨¨ en els mateixos tumors la immunoter¨¤pia funciona en nom¨¦s alguns individus

Altres t¨¨cniques passen per extreure gl¨°buls blancs del pacient, ja sigui del tumor o de fora, seleccionar els que tenen m¨¦s activitat antitumoral per fer-ne un cultiu i activar-los i, finalment, tornar-los a implantar al malalt. ?s un m¨¨tode una mica m¨¦s experimental que l'anterior; els cient¨ªfics investiguen com es poden manipular aquestes c¨¨l¡¤lules per fer-les m¨¦s efectives contra els tumors.

Una tercera via d'immunoter¨¤pia contra el c¨¤ncer s¨®n les vacunes. Per¨° no les preventives, com les que s'utilitzen per frenar el xarampi¨® o la grip, sin¨® les terap¨¨utiques, quan el pacient ja t¨¦ la malaltia o fins i tot quan l'ha superat. L'objectiu ¨¦s avisar el sistema immunitari, que per alguna ra¨® no s'ha adonat de l'exist¨¨ncia del c¨¤ncer, que ¨¦s all¨¤. Per fer-ho se solen extreure c¨¨l¡¤lules canceroses que es manipulen perqu¨¨ les defenses puguin donar una resposta correcta al tumor. La primera vacuna d'aquest tipus es va aprovar als Estats Units el 2010 i es fa servir per a alguns tipus de c¨¤ncer de pr¨°stata que s'han escampat.

Altres t¨¨cniques passen per extreure gl¨°buls blancs del pacient, seleccionar els que tenen m¨¦s activitat antitumoral per fer-ne un cultiu i activar-los, i implantar-los altre cop al malalt

Per¨° com que el c¨¤ncer no ¨¦s una sola malaltia, sin¨® un paraigua que engloba molts processos, ¨¦s complicat trobar una sola vacuna que pugui frenar o tractar l'avan? de tots els tipus de tumors. Cadascun requereix investigacions espec¨ªfiques, que tenen en compte com es propaguen les c¨¨l¡¤lules, les seves caracter¨ªstiques, etc.

Las vacunes poden funcionar aturant la proliferaci¨® de c¨¨l¡¤lules canceroses, reduint el tumor, eliminant les que no han aconseguit ser eradicades amb altres tractaments o evitant que reapareguin. Aix¨° ¨²ltim ¨¦s el que est¨¤ intentant d'aconseguir amb el c¨¤ncer de pr¨°stata Jay A. Berzofsky, director de la secci¨® d'immunogen¨¨tica i vacunes de l'Institut Nacional del C¨¤ncer dels Estats Units. Els resultats de les primeres fases de la seva investigaci¨®, que ha presentat al Congr¨¦s Internacional d'Immunologia de Melbourne, han mostrat una evoluci¨® positiva en un 75% dels pacients. Es tracta, no obstant aix¨°, d'un estat molt prematur, en el qual encara no s'ha comparat l'efectivitat amb un grup de control que estigui sota un tractament placebo.

L¡¯altra gran pregunta que cal respondre sobre la immunoter¨¤pia ¨¦s si cura definitivament el c¨¤ncer o simplement el tracta

L'avantatge que t¨¦ el c¨¤ncer de pr¨°stata per investigar vacunes que es puguin aplicar ¨¦s que hi ha un marcador biol¨°gic que indica la seva evoluci¨®, el PSA. El que ha fet l'equip de Berzofsky ¨¦s inocular la vacuna despr¨¦s d'eliminar el tumor i observar els nivells d'aquesta subst¨¤ncia. En tres quartes parts dels pacients els nivells van reduir el creixement despr¨¦s d'administrar la immunitzaci¨®, cosa que d¨®na pistes de la seva possible efectivitat. ¡°Si t¨¦ ¨¨xit, aquesta mateixa vacuna podria ser tamb¨¦ efectiva contra un tipus de c¨¤ncer de mama, el que passa ¨¦s que en aquest cas ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil experimentar-hi¡±, relata l'investigador.

Per¨° la veritat ¨¦s que el cam¨ª que queda per fer encara ¨¦s llarg. En l'escenari m¨¦s optimista, Cebon calcula que d'aqu¨ª a 10 anys la immunoter¨¤pia podr¨¤ substituir els tractaments m¨¦s agressius en diversos tipus de c¨¤ncers, com el de pr¨°stata, el melanoma, el d'est¨®mac i el de mama. Per¨° l'opini¨® de la majoria de la comunitat cient¨ªfica ¨¦s que fins i tot en aquells en qu¨¨ aquesta ter¨¤pia sigui efectiva, s'haur¨¤ de combinar sovint amb la cirurgia, la r¨¤dioter¨¤pia i la quimioter¨¤pia, segons assenyala Robert G. Ramsay, de l'Institut del C¨¢ncer Peter MacCallum de Melbourne.

L'altra gran pregunta sobre la immunoter¨¤pia que cal respondre ¨¦s si cura definitivament el c¨¤ncer o simplement el tracta. Els f¨¤rmacs s¨®n tan nous que encara s'est¨¤ observant els pacients que se n'han beneficiat per comprovar si els tumors reapareixen. Laurie H. Glimcher, presidenta de l'Institut del C¨¤ncer Dana-Farber de Boston, ¨¦s raonablement optimista: ¡°Esperem que aquests tractaments evitin que els nostres fills i els nostres n¨¦ts morin de c¨¤ncer. En el futur ser¨¤ una malaltia cr¨°nica, i no mortal, com ja va passar amb el VIH¡±.