Mor el c¨°mic Gene Wilder

El c¨°mic Gene Wilder, una de les figures m¨¦s populars en el seu g¨¨nere, ha mort aquest dilluns als 83 anys a casa seva, a Stamford (Connecticut), per complicacions derivades de l'alzheimer que patia des de feia tres anys, segons un comunicat del seu nebot. Wilder forma part de l'imaginari col¡¤lectiu gr¨¤cies a la seva participaci¨® en t¨ªtols com Un m¨®n de fantasia (Willy Wonka i la f¨¤brica de xocolata), El jove Frankenstein, Selles de muntar calentes, Els productors, La dona de vermell o No em cridis que no et veig.

Wilder va ser dues vegades candidat a l'Oscar: com a actor de repartiment per Els productors, el 1969, i com a coguionista d'El jove Frankenstein, el 1975. A la televisi¨® va obtenir una candidatura als Emmy el 2003 per la seva aparici¨® a Will & Grace. Al final dels setanta i als vuitanta va treballar en quatre pel¡¤l¨ªcules amb Richard Pryor, i tots dos es van convertir en una de les parelles c¨°miques interracials m¨¦s famoses de la hist¨°ria del cinema gr¨¤cies a L'expr¨¦s de Chicago, Bojos rematats, No em cridis que no et veig i No m'enredis que m'ho crec. Aquest invent, el de la parella Pryor-Wilder, va ser una creaci¨® d'Arthur Hiller, que va morir tot just fa dues setmanes. Ell els va aparellar a L'expr¨¦s de Chicago. Pryor i Wilder no van tenir mai gaire bona relaci¨®, per l'addicci¨® a les drogues de Pryor. Curiosament, la seva ¨²ltima col¡¤laboraci¨®, No m'enredis..., el 1991, va ser l'¨²ltima aparici¨® de tots dos a la gran pantalla: Pryor es va retirar per culpa d'una esclerosi m¨²ltiple que es pot intuir en aquesta com¨¨dia i per la qual va morir el 2005.

Per¨° si alg¨² va marcar la carrera de Wilder ¨¦s, sens dubte, Mel Brooks, que el va posar al capdavant d'El jove Frankenstein, Selles de muntar calentes i Els productors. Brooks va impulsar tamb¨¦ la seva aparici¨® a Will & Grace.

Wilder havia estudiat Interpretaci¨® a la Universitat d'Iowa i a Bristol, al Regne Unit, abans de servir dos anys a l'Ex¨¨rcit nord-americ¨¤ entre el 1956 i el 1958. En llicenciar-se de l'Ex¨¨rcit, va tornar als estudis, i un altre actor, Charles Grodin, el va conv¨¨ncer perqu¨¨ entr¨¦s a l'Actors Studio. All¨¤ va ser on va canviar de nom (originalment es deia Jerome Silberman) i des d'all¨¤, l'escola de Lee Strasberg, va comen?ar a treballar a l'off-Broadway en obres com?Roots i The Complaisant Lover, per la qual va rebre el guard¨® Clarence Derwent. El 1964 va treballar a Mare coratge, amb Anne Bancroft. A l'actriu li va agradar Wilder i li va presentar el seu marit, Mel Brooks. Ell li va prometre un paper en una eixelebrada com¨¨dia amb una subtrama amb un musical filonazi, per¨° encara trigaria tres anys a poder produir Els productors, quan Wilder ja havia debutat a la gran pantalla amb Bonnie i Clyde. Poques hores despr¨¦s de la mort, el cineasta i escriptor es va acomiadar del seu actor a Twitter, tot definint-lo com un dels ¡°aut¨¨ntics grans talents del nostre temps¡±.

En els seus anys de gl¨°ria, els setanta i els vuitanta, aquest c¨°mic jueu nascut en una fam¨ªlia d'immigrants russos a Milwaukee, va dirigir cinc pel¡¤l¨ªcules: El germ¨¤ m¨¦s llest de Sherlock Holmes, El millor amant del m¨®n, Els seductors, La dona de vermell i Terror¨ªfica lluna de mel, totes protagonitzades per ell. En aquests anys va actuar tamb¨¦ en altres com¨¨dies, com El petit pr¨ªncep, on donava vida a la guineu, o Tot el que ha volgut saber sempre sobre el sexe..., de Woody Allen, en la qual s'enamorava d'una ovella, la Daisy,

La tercera de les seves quatre dones va ser Gilda Radner, un altre gran talent c¨°mic. La seva mort als 42 anys, el 1989, per c¨¤ncer d'ovaris, va portar Wilder a implicar-se en actes i fundacions contra aquesta malaltia. El c¨°mic va deixar d'actuar per voluntat pr¨°pia, segons va explicar a Alec Baldwin en una entrevista per al canal TCM el 2008: "Em vaig adonar que no m'agrada el show business. En realitat, m'agrada el show, detesto el business". I va dedicar el seu temps a obres ben¨¨fiques, a escriure les seves mem¨°ries ¨Cque va publicar el 2005¨C, tres novel¡¤les i una recopilaci¨® de contes, i a pintar aquarel¡¤les amb la seva quarta dona, Karen Webb, que va con¨¨ixer quan ella li va ensenyar a llegir els llavis per al rodatge de No em cridis que no et veig, i amb qui es va casar el 1991.