La Transici¨® de Narc¨ªs-Jordi Arag¨®

En l'ad¨¦u a protagonistes de la Transici¨® es dubta sovint sobre quins aspectes cal destacar dels seus rics perfils biogr¨¤fics. Com a periodista culte, cr¨ªtic i renovador, Narc¨ªs-Jordi Arag¨® Mas¨® (Girona, 1932), que va morir el passat 23 d'agost als 84 anys, va compatibilitzar la direcci¨® del setmanari en catal¨¤ Pres¨¨ncia amb la corresponsalia del diari barcelon¨ª TeleXpres. Com a advocat, va defensar aquesta i altres revistes de l'aplicaci¨® punitiva de la Llei de Premsa del 1966. Admirador de la revista?Cuadernos para el Di¨¢logo, de Joaqu¨ªn Ruiz-Jim¨¦nez,?a?qui va tractar a la Costa Brava, va practicar el mateix esperit de col¡¤laboraci¨® amb tot l'antifranquisme, que va trobar tribuna d'expressi¨® en la combativa Pres¨¨ncia,?emparada subtilment en moments cr¨ªtics pel bisbe Narc¨ªs Jubany.

Complerta aquesta missi¨®, bolcades les inquietuds dels joves en la creaci¨® del diari avui conegut com a?El Punt Avui i havent-se esfor?at per la unitat professional com a primer president de la secci¨® gironina del Col¡¤legi de Periodistes de Catalunya, Arag¨® va construir una extensa obra hist¨°rica i liter¨¤ria sobre la seva ciutat. S'havia estrenat amb Girona grisa i negra, el 1971, obra en coautoria encara avui recordada com a manifest cr¨ªtic i esperan?at per la ciutat democr¨¤tica.

La seva col¡¤laboraci¨® simult¨¤nia amb la pol¨ªtica cultural de l'Ajuntament socialista i la direcci¨® de la Revista de Girona de la Diputaci¨® convergent va consolidar una figura patr¨ªcia que ha deixat tamb¨¦ altres llegats. El m¨¦s visible, el lliurament al patrimoni monumental de la casa sobre l'Onyar constru?da pel seu oncle, l'arquitecte noucentista Rafael Mas¨®, incloent-hi un ric arxiu documental.

El llegat moral t¨¦ a veure amb l'esperit de di¨¤leg m¨¦s genu¨ª de la Transici¨®. Fill d'una fam¨ªlia cat¨°lica i catalanista que va patir doblement les tensions de la Guerra Civil, va reivindicar la figura del republic¨¤ Carles Rahola, afusellat per Franco a causa de tres articles a?L¡¯Autonomista, el diari que va competir pol¨ªticament i period¨ªsticament amb el Diari de Girona de l'avi Mas¨®.

Arag¨® va encarregar il¡¤lustrar el recordatori de les seves ex¨¨quies amb un gravat de Girona del seu amic Enric Marqu¨¨s, que va ser militant comunista i exiliat, i un passatge dels Quatre Quartets,?de T. S. Elliot, aquelles l¨ªnies en qu¨¨ el poeta convida a escoltar la veu dels qui ja se n'han anat.

Jaume Guillamet ¨¦s catedr¨¤tic de la Universitat Pompeu Fabra.