Meton¨ªmies

La tradicional atonia informativa d'agost s'ha cobert aquest any amb alguns debats sobre el passat, la hist¨°ria i la mem¨°ria: la pol¨¨mica per la futura exposici¨® sobre el franquisme al Born (sacrilegi!), el dubte de si Carles Fontser¨¨ ¨¦s o no un filofeixista o la reaparici¨® de l'antiga idea que la Guerra Civil va ser una guerra contra Catalunya, ja que, si per aquesta entenem, com s'ha escrit en aquestes p¨¤gines, ¡°un territori amb una identitat espec¨ªfica, amb una llengua pr¨°pia i uns s¨ªmbols col¡¤lectius¡±, un dels objectius dels militars rebels va ser la seva liquidaci¨®.

No contribuirem a alimentar la pesadesa del debat sobre el Born, deixarem en pau Fontser¨¨, que prou t¨¦ amb les coses que deixa anar a l'entrevista que ha donat lloc a la pol¨¨mica, i atendrem aquesta suposada agressi¨® contra Catalunya en aquella guerra d'ara fa vuitanta anys, el missatge impl¨ªcit de la qual, es vulgui o no, ¨¦s que ¡°Catalunya¡± va ser la v¨ªctima i ¡°Espanya¡± la victim¨¤ria. Una cosa contradict¨°ria, malgrat tot, ja que tothom sap que una de les v¨ªctimes d'aquella guerra va ser una determinada idea i un determinat projecte d'Espanya, justament l'¨²nic que podia fer possible l'exist¨¨ncia d'una Catalunya amb autogovern i reconeixement de la seva llengua i altres elements de la seva realitat simb¨°lica i cultural. No obstant aix¨°, ning¨² acostuma a afirmar que la guerra va ser contra Espanya. Com a m¨¤xim s'accepta que va ser contra una determinada Espanya. Doncs b¨¦, exactament aix¨° ¨¦s el que va passar amb Catalunya. La guerra no es va fer contra ella sin¨® contra una (en realitat, diverses) de les seves plasmacions possibles.

El problema, em sembla, radica a atribuir a Catalunya ¡°una identitat espec¨ªfica¡±, la qual cosa implica que altres possibles identitats catalanes no ho serien veritablement o ho serien de forma insuficient. ?Compartien aquesta identitat els qui podien sentir-se representats per Francesc Camb¨® i els sectors populars llibertaris, socialistes i comunistes, que no nom¨¦s pretenien un canvi social de tipus revolucionari, sin¨® que inclo?en entre els seus enemics una part ¡ªla burgesa, cat¨°lica i conservadora¡ª del catalanisme? Aquest catalanisme que va ajudar al triomf feixista, mentre la Catalunya popular, mestissa, de catalanoparlants i castellanoparlants, amb identitats diverses, i m¨¦s preocupada per la terra, el treball i l'escola que per les banderes nacionals, era literalment massacrada en la guerra i en la postguerra. Com ho van ser les classes populars germanes de Granada, Badajoz, Valladolid o Ast¨²ries. V¨ªctimes tamb¨¦, per cert, d'una brutal repressi¨® cultural, encara que fos aplicada en la seva mateixa llengua.

Un dels elements definidors dels nacionalismes (¨¦s igual de quina bandera) ¨¦s el seu entusiasme per la meton¨ªmia. La part pel tot: una determinada part de la poblaci¨® representa la naci¨® sencera. I la identitat d'aquesta part (m¨¦s gran o m¨¦s petita, aix¨° no importa) ¨¦s la que identifica el conjunt. Assumint aquesta perspectiva, la guerra va ser, efectivament, contra Catalunya.

Els qui creiem que un pa¨ªs no t¨¦ una, sin¨® m¨²ltiples identitats, i que el conformen el conjunt de persones que l'habiten i les relacions econ¨°miques, pol¨ªtiques, ling¨¹¨ªstiques, culturals i sentimentals que s'estableixen entre elles i que responen a din¨¤miques hist¨°riques que, moltes vegades, tenen arrels seculars, no acceptem que la part defineixi el tot. Ni fa vuitanta anys ni ara. Aix¨ª, la guerra va ser contra una(s) determinada(s) Catalunya(s), com ho va ser contra una(s) determinada(s) Espanya(s). I va ser tamb¨¦ la lluita entre formes alternatives i excloents d'entendre i estructurar Catalunya (Espanya) per part dels propis catalans (espanyols).

Afirmar que la guerra va ser contra Catalunya t¨¦ un subtext evident, amb actual¨ªssima lectura pol¨ªtica: l'agressi¨® va venir d'Espanya (tamb¨¦ dotada d'una identitat espec¨ªfica?), amb l'ajuda d'alguns mals catalans, o catalans temporalment extraviats, per¨° la immensa majoria dels catalans van estar al costat correcte i van formar entre les v¨ªctimes de l'Estat espanyol. No obstant aix¨°, la realitat hist¨°rica ¨¦s obstinada. Centenars de milers de catalans van celebrar la vict¨°ria rebel i van viure durant el franquisme amb notable satisfacci¨® perqu¨¨ el r¨¨gim prove?a el que ells esperaven. Sens dubte, a alguns els molestaven determinats aspectes culturals de la dictadura. Potser no eren exactament franquistes, per¨° van ser feixistes de la mateixa forma que ho van ser molts alemanys a qui Hitler i la plebs nazi desagradaven, mentre el r¨¨gim satisfeia les seves expectatives.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB.