El bon metge

"La felicitat no ¨¦s fer all¨° que hom vol, sin¨® estimar all¨° que hom fa¡±. Amb aquesta cita de Jean-Paul Sartre comen?a el doctor Miquel Vilardell el cap¨ªtol del seu ¨²ltim llibre dedicat a definir com es pot ser ¡°un bon metge¡± a m¨¦s de ¡°un metge bo¡±. Confessions d'un metge (Plataforma editorial) ¨¦s una reflexi¨® ¨ªntima, una esp¨¨cie de testament professional dedicat als joves col¡¤legues que comencen la carrera.

Tot i que es troba en plenes facultats, el calendari no perdona: acaba de complir 70 anys i aix¨° significa que ha d'abandonar la medicina p¨²blica despr¨¦s de 46 anys de dedicaci¨® intensiva. El 31 de juliol va deixar el seu c¨¤rrec de cap de servei de Medicina Interna de Vall d'Hebron, la qual cosa no significa que es retiri a la vida contemplativa, perqu¨¨ com diu en el pr¨°leg, t¨¦ projectes i a m¨¦s, un bon metge no es retira mentre conservi la seva capacitat. Per¨° ha aprofitat l'ocasi¨® per fer balan? i mentre vaig llegint, m'adono que en aquestes reflexions est¨¤ condensat l'esperit de tota una generaci¨® de professionals de la medicina que ara enfila la retirada: la generaci¨® que ha constru?t i fet gran el sistema p¨²blic de salut.

Sempre he pensat que tenir un sistema universal i gratu?t, que protegeix a tots per igual, ¨¦s una de les nostres grans institucions socials, i m'alegra comprovar que, a totes les enquestes i malgrat les retallades, els usuaris segueixen mantenint la seva confian?a en el sistema. Per¨° crec que no som del tot conscients del paper que en la creaci¨® i sosteniment del sistema p¨²blic han jugat els professionals sanitaris. Quan la generaci¨® de Vilardell va arribar a la medicina, es considerava que prestigi professional i tecnol¨°gic eren patrimoni del sector privat. Ara, ning¨² discuteix que el prestigi, la seguretat i la innovaci¨® terap¨¨utica s¨®n patrimoni del sistema p¨²blic.

Fa temps que conec el doctor Vilardell, i s¨¦ com aprecia la seva feina i com ha defensat la sanitat p¨²blica, per la qual cosa no em costa entendre per qu¨¨ ha triat la cita de Sartre. Sempre l'he vist feli? en la seva tasca i comprom¨¨s amb els seus pacients i amb el sistema com a m¨¨dic internista, des del seu c¨¤rrec a l'hospital, com a president del Col¡¤legi de Metges o com a deg¨¤ de la Facultat de Medicina. Aquesta actitud i aquesta experi¨¨ncia ¨¦s la que intenta transmetre. Demana als metges joves que s'impliquin a fons i que participin tant en la gesti¨® sanit¨¤ria com en les plataformes professionals. Per¨° em temo que les condicions en qu¨¨ treballen els seus col¡¤legues joves no s¨®n les m¨¦s id¨°nies. La professi¨® m¨¨dica es proletaritza a marxes for?ades i els salaris, que ja eren molt baixos, han caigut un 20%. El 38% dels metges dels hospitals p¨²blics i concertats tenen contractes precaris i tots sense excepci¨® pateixen una c¨¤rrega assistencial creixent que fa molt dif¨ªcil que puguin trobar temps i forces per seguir els consells de Vilardell per aconseguir l'excel¡¤l¨¨ncia professional i enfortir el sistema.

Com que ¨¦s una persona humil i discreta, el llibre no cont¨¦ al¡¤lusions personals i les cr¨ªtiques sempre s'expressen en positiu. Per¨° tampoc eludeix els problemes i no em costa identificar entre l¨ªnies certes espurnes d'amargor pel que pot considerar, amb ra¨®, una situaci¨® injusta. Sota una cita de Bill Gates que diu ¡°la vida no ¨¦s justa, acostuma't¡±, adverteix que cal estar preparat perqu¨¨ ¡°el prestigi que et d¨®na la gent te'l poden treure en un moment determinat de forma justa o injusta, en circumst¨¤ncies que poden dependre de tu o no¡±. ¡°Despr¨¦s d'una traject¨°ria en la qual t'has trobat b¨¦ i t'has sentit realitzat, en qualsevol moment, quan menys t'ho esperes, el castell de la vida professional es pot esfondrar¡±, afegeix.

Suposo que aix¨° ¨¦s el que va sentir el dia que, per sorpresa, va trobar el seu nom als diaris, en una not¨ªcia que informava que un jutge de Reus havia imputat una cinquantena de metges en relaci¨® amb presumptes suborns per implantar pr¨°tesis defectuoses de l'empresa Traiber. Malgrat que Vilardell no ¨¦s traumat¨°leg ni cirurgi¨¤, sin¨® internista, i mai ha col¡¤locat una pr¨°tesi, el jutge el va imputar perqu¨¨ el seu nom apareixia en una vaga anotaci¨®, en la seva qualitat de president del Col¡¤legi de Metges. I com que era el m¨¦s conegut, es va endur tamb¨¦ el protagonisme gr¨¤fic: danys col¡¤laterals de la fama. Ha passat m¨¦s d'un any i els advocats esperen la interlocut¨°ria de desimputaci¨®. Una experi¨¨ncia amarga, per¨° com diu al final del llibre sense citar-la expressament, ¡°el m¨¦s important ¨¦s que la gent que t'estima, t'aprecia i et valora continu? creient que tens la mateixa credibilitat que abans de la gran caiguda¡±. Ho devia passar malament, per¨° el seu prestigi va resistir b¨¦ l'escomesa.