L¡¯incert futur del passat industrial del Raval

L'Ajuntament de Barcelona vol conservar les ¨²ltimes traces del passat manufacturer del Raval. El Consistori va suspendre a principis de juliol la possibilitat d'obtenir llic¨¨ncies d'obres en 38 edificis catalogats com a ¡°cases f¨¤brica¡±, que daten del segle XVIII i XIX, amb la idea de protegir tant com sigui possible el patrimoni que queda. Entre elles, hi ha la coneguda Can Seixanta, sostinguda per col¡¤lectius d'artistes que lluiten contra la compra de l'immoble a c¨¤rrec d'un fons d'inversi¨® que pret¨¦n fer-hi habitatges de luxe. D'altres, no obstant aix¨°, s¨®n edificis amb pisos en qu¨¨ als ve?ns la protecci¨® patrimonial els ha agafat per sorpresa.

Es tracta de parcel¡¤les que van albergar tallers ¡ªexcepte alguna f¨¤brica m¨¦s gran, al Raval hi havia moltes petites manufactures¡ª amb habitatges per als treballadors. En algun cas, com la casa Erasme de G¨°nima, que ocupa del n¨²mero 106 al 116 del carrer del Carme, tamb¨¦ contenien l'habitatge del propietari. Actualment tenen protecci¨® de car¨¤cter D, que implica la possibilitat de derrocar-los per¨° amb l'obligaci¨® d'inventariar-ne el disseny.

El Consistori aspira a poder-ne modificar la catalogaci¨® a categories m¨¦s restrictives, com B i C. Mentrestant, prohibeix qualsevol llic¨¨ncia d'obra per fer estudis i esbrinar si de deb¨° hi ha alguna cosa que cal conservar. L'Ajuntament es basa en un cens encarregat al Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona i realitzat pels arquitectes i historiadors Jaume Artigues, Francesc Caball¨¦ i Merc¨¨ Tatjer.

Els artistes de Can Seixanta lluiten contra l¡¯especulaci¨® amb l¡¯edifici

Pep Garcia, hist¨°ric l¨ªder ve?nal, veu en la mesura un anunci propagand¨ªstic sense concretar. ¡°El Raval sempre ha estat un barri al servei de la ciutat¡±, es queixa. El president de l'associaci¨® de ve?ns creu que el blindatge arriba tard i no aconseguir¨¤ l'objectiu de protegir el passat industrial, perqu¨¨ considera que ja es va perdre completament durant les d¨¨cades de gran especulaci¨® urban¨ªstica de l'etapa de l'alcalde franquista Jos¨¦ Mar¨ªa Porcioles. La seva organitzaci¨®, diu, no rebutja frontalment la mesura per¨° s¨ª que en q¨¹estiona l'efic¨¤cia. ¡°Qu¨¨ volen conservar exactament? Les fa?anes? Quin ¨²s els donaran?¡±, es pregunta. Garcia assegura que la prohibici¨® afecta finques que estan en mal estat i en les quals els ve?ns ara no poden fer obres per arreglar-les.

L'Ajuntament va explicar que la morat¨°ria t¨¦ en realitat m¨¦s car¨¤cter d'estudi que no pas de protecci¨®. ¡°Cal con¨¨ixer el valor patrimonial de l'edificaci¨® conservada i per aix¨° se suspenen les llic¨¨ncies d'obra que puguin malmetre l'aspecte o qualsevol element que pugui ser valorat¡±, va dir en un comunicat. La majoria dels immobles comparteixen l'estructura: un local baix amb una gran porta d'entrada, on origin¨¤riament hi havia un taller o f¨¤brica de planta rectangular, i habitatges a dalt, alguns en plantes afegides a posteriori. Gaireb¨¦ tots els baixos han estat reutilitzats com a comer?os, bars o botigues, i en l'actualitat no tenen vestigis industrials clars. Diversos ve?ns consultats, de fet, asseguren que desconeixien que en el passat haguessin albergat cap f¨¤brica.

Alguns propietaris dubten que quedi patrimoni per conservar a la zona

El propietari d'una altra de les cases m¨¦s significatives, la Marimon-Costa, al carrer de Guifr¨¦, 11, tamb¨¦ q¨¹estiona la morat¨°ria. L'il¡¤lustrador i dissenyador Peret la t¨¦ en venda en un portal immobiliari d'alta gamma per quatre milions d'euros. Fins al juliol tenia llic¨¨ncia per poder-hi fer reformes i fins i tot afegir-hi dues plantes. Ell va fer-hi reformes als anys noranta, per¨° la fa?ana presenta un aspecte deixat a prop¨°sit. Actualment, acull tallers de fotografia i el seu habitatge, per¨° per les estructures de l'edifici van passar diversos negocis, un ateneu popular obrer, una sala de ball i fins i tot un gimn¨¤s. ¡°No poden reconstruir all¨¤ on no hi ha res, i no trobaran res de valor hist¨°ric ni econ¨°mic perqu¨¨ no en t¨¦¡±, defensa.

On s¨ª que hi ha un suport popular per catalogar i conservar ¨¦s a Can Seixanta. De fet, l'Ajuntament va idear el blindatge de les llic¨¨ncies pensant en aquest immoble i est¨¤ negociant amb els nous amos per¨°, segons ha informat?La Vanguardia, el fons d'inversi¨® va aconseguir dos dies abans de la prohibici¨® de les llic¨¨ncies un certificat d'aprofitament urban¨ªstic que l'allibera del veto fins a final d'any.

Associacions de ve?ns i la cooperativa Sostre C¨ªvic es van agrupar sota la plataforma Salvem Can Seixanta i fa anys que estan en peu de guerra per evitar la p¨¨rdua del fam¨®s edifici que va encunyar el refrany que va pronosticar el seu possible final: ¡°Aix¨° sembla Can Seixanta¡±. ?s a dir : ¡°Aix¨° ¨¦s un caos¡±.?