La xen¨°foba AfD aconsegueix una fita en v¨¨ncer el partit de Merkel en un Estat oriental

Els democristians no arriben al 20% dels vots, mentre que AfD entra per primera vegada al Parlament d'aquest Estat nord-oriental amb un impressionant 21%. Els socialdem¨°crates poden respirar tranquils amb el seu 30%: malgrat que han patit una reculada important, han quedat en primer lloc i podran seguir governant el land en coalici¨® amb la CDU. Els populistes es beneficien de vots procedents de tot l'arc parlamentari, des dels postcomunistes fins als neonazis. El seu resultat s'explica tamb¨¦ per un important augment de la participaci¨®.

El resultat ¨¦s ¡°amarg¡±, segons va recon¨¨ixer el secretari general de la CDU, Peter Tauber. ¡°Sobretot per als nostres companys d'all¨¤¡±, va afegir. Per¨° el cop ressona tamb¨¦ a Berl¨ªn; i ¨¦s potser m¨¦s dur per a Merkel perqu¨¨ prov¨¦ de l'Estat en el qual t¨¦ la seva circumscripci¨® i on fa nom¨¦s tres anys va obtenir el 56% dels vots.

Nom¨¦s un any abans de les eleccions federals, els democristians s'esfor?aven diumenge per buscar raons que expliquin aquest vot de protesta. Mentrestant, els populistes de dretes mostraven el seu entusiasme. ¡°Som els ¨²nics que hem parlat obertament de la crisi migrat¨°ria. La resta de partits s'hi han negat¡±, assegurava el candidat d'AfD, Leif-Erik Holm. El seu partit, que reclama no acollir ni un sol refugiat m¨¦s a Alemanya, ja est¨¤ present en nou dels 16 Parlaments regionals, a l'espera que d'aqu¨ª a dues setmanes ho faci tamb¨¦ a Berl¨ªn. I tot sembla indicar que la tardor del 2017 entrar¨¤ amb for?a al Bundestag. Les enquestes li atorguen a l'entorn de l'11% de vots a tot el pa¨ªs, la qual cosa el situaria com a tercera o quarta for?a.

L'¨¨xit d'AfD, una formaci¨® que fa un any semblava condemnada a passar a la irrellev¨¤ncia fruit de les seves guerres fratricides, est¨¤ lligat directament a la gesti¨® de la crisi migrat¨°ria de Merkel, que va permetre l'any passat l'entrada a Alemanya de m¨¦s d'un mili¨® de sol¡¤licitants d'asil. Les autoritats pronostiquen que aquest any n'arribaran 300.000 m¨¦s.

A m¨¦s de rebutjar els refugiats, el partit que lidera Frauke Petry est¨¤ format per una barreja de corrents conservadors que denuncien el que consideren imposicions de la ideologia de g¨¨nere i del que es considera pol¨ªticament correcte, propugnen un acostament a la R¨²ssia de Vlad¨ªmir Putin i, sobretot, s'eleven com a moviment de protesta contra les elits i contra la figura de Merkel. AfD mant¨¦ un doble discurs: d'una banda, es presenten com a conservadors ortodoxos amb una visi¨® liberal de l'economia; al mateix temps, d'altres escalfen el seu sector m¨¦s extremista. Aix¨ª, l¨ªders destacats han carregat contra la selecci¨® alemanya de futbol perqu¨¨ no la consideren prou nacional ¨Cse suposa que per tenir massa jugadors de fam¨ªlies immigrants¨C o han llan?at proclames racistes impensables en un partit democr¨¤tic alemany, com fer refer¨¨ncia a les difer¨¨ncies entre el?comportament sexual entre africans i europeus.

AfD ja va tenir un ¨¨xit aclaparador en les triples eleccions regionals del mar?. Llavors ja va aconseguir la fita de convertir-se en la segona for?a a l'Estat oriental de Sax¨°nia-Anhalt. Per¨° en aquest cas va ser la CDU la que va quedar per davant, i va desbancar els socialdem¨°crates en una derrota humiliant. No ¨¦s casualitat que els dos millors resultats els hagin obtingut a l'est d'Alemanya. ?s en aquesta part del pa¨ªs on els extremistes tenen m¨¦s suports. ?s el cas dels neonazis de l'NPD, un partit en proc¨¦s de ser il¡¤legalitzat perqu¨¨ suposa un perill per a l'ordre democr¨¤tic i que fins ara nom¨¦s estava representat a Mecklenburg-Pomer¨¤nia. Per¨° l'auge d'AfD ha pogut tamb¨¦ desbancar l'NPD, que en les eleccions de diumenge no va aconseguir el 5% necessari per entrar al Parlament regional.