Ciutadans apuja l¡¯aposta

Som ben b¨¦ al cap del carrer. El partit d¡¯Albert Rivera ha encarat finalment la q¨¹esti¨® axial des de la seva fundaci¨® com ho havia de fer, buscant de superar el marc auton¨°mic, que li jugava sistem¨¤ticament en contra. Com ja vam apuntar en un article precedent (¡°La mescla homog¨¨nia¡±), la formaci¨® taronja era ben conscient de les limitacions i de les poques possibilitats del seu argumentari contra la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. En tant que les compet¨¨ncies en educaci¨® estan transferides al Parlament catal¨¤, i en tant que no es pot verificar la conculcaci¨® del dret a l¡¯educaci¨® ni del dret al coneixement del castell¨¤, la reivindicaci¨® del castell¨¤ com a llengua vehicular era de bon principi una via morta.

Aix¨° no va ser obstacle perqu¨¨ la demanda procastell¨¤ agaf¨¦s forma a trav¨¦s de casos de fam¨ªlies individuals, sempre agomboiades per la pol¨ªtica i l¡¯opini¨® p¨²blica afins, per¨° en cap cas es podia impugnar el model d¡¯immersi¨® en pes, sempre avalat constitucionalment. Quedava el recurs, ¨¦s clar, d¡¯enterbolir el debat, de sembrar dubtes, d¡¯afirmar que hi havia catalans de segona, d¡¯asseverar que el frac¨¤s escolar era culpa de la llengua, de dir que el sistema era totalitari. Una llei elaborada per la majoria d¡¯un parlament elegit per sufragi era titllada cont¨ªnuament d¡¯imposici¨® i adoctrinament.

Ciutadans busca ara el vent a favor per decantar la pugna. Si abans es veia jugant amb negres i es limitava a fer moviments maldestres, ara ha aconseguit capgirar el tauler i es veu per fi amb les peces blanques, disposat a l¡¯ofensiva. I s¡¯ha de recon¨¨ixer que fa el que ha de fer, el que tots haur¨ªem d¡¯esperar que fes: influir en la pol¨ªtica espanyola amb els mitjans que leg¨ªtimament t¨¦ a l¡¯abast. Dit d¡¯altra manera: si pretens canviar el sistema escolar catal¨¤ quant a les lleng¨¹es, i alhora t¡¯¨¦s impossible d¡¯alterar les majories parlament¨¤ries que t¡¯ho permetrien, el millor que pots fer (i el que has de fer) ¨¦s anar-te¡¯n a Madrid. I vet aqu¨ª el model de triling¨¹isme.

Els mecanismes activats ara pel partit taronja entren en el joc amb qu¨¨ s¡¯articula la democr¨¤cia, com tamb¨¦ hi entren les previsibles mobilitzacions que hi haur¨¤

Es tracta per¨° d¡¯una jugada de tot o res que haurem de veure com s¡¯articula, si ¨¦s que finalment hi ha investidura. Primer, perqu¨¨ caldr¨¤ aplicar-li el vern¨ªs necessari perqu¨¨ no sembli el que sembla, aix¨° ¨¦s, una mesura ad autonomiam que pret¨¦n assolir el zenit fundacional del partit: posar fi a la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. Segon, perqu¨¨ caldr¨¤ estendre els avantatges te¨°rics que diuen que t¨¦ el triling¨¹isme a totes les comunitats amb llengua pr¨°pia i del biling¨¹isme a les comunitats monoling¨¹es, en una nova edici¨® del fam¨®s caf¨¨ per a tots que hauria de passar per recentralitzar compet¨¨ncies. Tercer, perqu¨¨ caldr¨¤ veure si el PSOE est¨¤ disposat a entrar en una reforma integral del sistema educatiu que promet ser impopular i per a la qual no hi ha recursos. I quart, perqu¨¨ no est¨¤ clar que el PP tingui gaires ganes d¡¯estendre a tot Espanya el model escolar que li va fer perdre la presid¨¨ncia del feu balear. Un TIL per a tot l¡¯Estat pot ser un aut¨¨ntic malson per als populars.

La pretensi¨® d¡¯emprendre un canvi tal ¨¦s del tot leg¨ªtima, i no t¨¦ res a veure amb el feixisme amb qu¨¨ sovint alguns etiqueten Ciutadans; malament si els qualifiquem amb un apel¡¤latiu que victimitza i enforteix. Ciutadans s¡¯ha dedicat tant com ha pogut a enrarir l¡¯ambient des de la pol¨ªtica, amb Rivera ¡°partint-se la cara¡± per poder parlar en castell¨¤ a Catalunya, una frase que ¨¦s una co?a a la dec¨¨ncia. Per¨° hem d¡¯admetre que els mecanismes activats ara pel partit taronja entren en el joc amb qu¨¨ s¡¯articula la democr¨¤cia, com tamb¨¦ hi entren, i el precedent balear n¡¯¨¦s un bon exemple, les previsibles mobilitzacions que hi haur¨¤. Si apugen l¡¯aposta, caldr¨¤ estar a l¡¯altura.