La superilla del Poblenou redueix a la meitat l¡¯espai per als cotxes

Ve?ns contents, d'altres queixant-se, desorientaci¨® entre els conductors, malestar entre els repartidors... i els responsables de Mobilitat de l'Ajuntament, exultants. El barri del Poblenou de Barcelona ha estrenat aquest dilluns la primera superilla del mandat de l'alcaldessa Ada Colau, un conjunt de nou illes en les quals el tr¨¤nsit ¡ªpoc, habitualment¡ª es redueix fins a m¨¦s de la meitat i se li compliquen els moviments. L'objectiu ¨¦s el mateix que l'executiu de Colau persegueix triplicant la xarxa de carrils bici, ampliant la xarxa ortogonal de bus o en l'aposta pel tramvia: treure cotxes del carrer.

Els vehicles disposen nom¨¦s d'un carril i la resta de l'espai, tamb¨¦ el que hi ha al centre de les interseccions, ¨¦s per a vianants o bicis, sempre que circulin a menys de 10 quil¨°metres per hora. En total, es guanyen 8.500 metres quadrats. La idea ¨¦s pacificar les cal?ades i reduir el tr¨¤nsit de motor al m¨ªnim imprescindible. Tant, que ni tan sols els autobusos travessen la superilla, cosa que ha obligat a despla?ar uns 200 metres una parada, entre queixes dels usuaris.

Set milions de metres quadrats 'alliberats'

De tot l'equip de t¨¨cnics municipals que aquest dilluns han anat a l'arrencada de la superilla, n'hi havia un de molt emocionat. ?s Salvador Rueda, actual director de l'Ag¨¨ncia d'Ecologia Urbana, veter¨¤ a l'Ajuntament, que va comen?ar a parlar de superilles el 1987. Rueda preferia no parlar avui de "com de dif¨ªcil ha estat arribar fins aqu¨ª". Preferia explicar que si s'aconsegueixen fer moltes m¨¦s superilles "es podrien alliberar set milions de metres quadrats per tot just 50 milions". Unes xifres que contribuirien a reduir la xifra de 3.500 morts prematures que cada any es produeixen per culpa de la contaminaci¨® a l'¨¤rea metropolitana.

La superilla que la ciutat estrena aquesta setmana ¨¦s la que compr¨¨n els carrers de T¨¤nger, Badajoz, Pallars i Llacuna. El consistori ha triat el districte de Sant Mart¨ª per implantar fins a vuit superilles. A l'extrem sud-oest de la ciutat, el tr¨¤nsit de motor en aquesta zona ¨¦s notablement m¨¦s baix que al centre de la ciutat.

Per aix¨° l'executiu de Colau comen?a per les zones on implantar-les ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil, perqu¨¨ el model que aquest dilluns arrenca al Poblenou ser¨¤ molt m¨¦s complicat d'aplicar a l'Eixample. Fora de Sant Mart¨ª, el govern municipal parla de crear 10 superilles en els propers tres anys, almenys dues a l'Eixample i dues m¨¦s als nuclis antics de Nou Barris i Horta, per¨° no concreta ni ubicacions ni calendaris.

"La majoria de la ciutadania camina i t¨¦ poc espai; i els cotxes, que en despla?aments pesen molt menys, tenen la major part de l'espai. Hi ha un gran desequilibri, ¨¦s una q¨¹esti¨® de just¨ªcia urbana", ha resumit la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal. El govern recorda que les superilles figuren en el Pla de mobilitat urbana aprovat el 2014, un pla que parla de reduir els despla?aments amb cotxe un 21%. Vidal ha celebrat la implantaci¨® de la primera superilla "en la trama Cerd¨¤" i ha subratllat el benefici, la "colonitzaci¨®" per a la ciutadania que aporta una inversi¨® de "nom¨¦s 55.000 euros".

En paral¡¤lel a la implantaci¨® de la superilla, durant aquesta setmana un grup d'estudiants de cinc escoles d'arquitectura definiran, juntament amb els ve?ns, els usos que es poden donar als espais alliberats.