Les vacances escolars de tardor s¡¯imposen a Europa

Cant¨¤bria segueix la tend¨¨ncia de la resta d'Europa amb el seu nou pla de vacances escolars. Els alumnes de prim¨¤ria i secund¨¤ria de 24 pa?sos del continent fan un primer descans a la tardor, com els nens i adolescents de Cant¨¤bria. ?s el que reflecteix un estudi de la Comissi¨® Europea sobre els horaris del curs 2016-2017, publicat ahir. Els alumnes espanyols s¨®n al grup dels que tenen m¨¦s setmanes lliures, juntament amb els de 12 nacions m¨¦s.

Assistir a classe sense descans fins al Nadal ¨¦s l'habitual a Espanya, per¨° no a Europa. Fins a 24 pa?sos tenen una pausa escolar durant el primer trimestre de classe. ?s la f¨®rmula que acaba d'implantar Cant¨¤bria, la primera regi¨® espanyola que varia el calendari i inclou una setmana de vacances cada dos mesos de classe.

L'informe Organitzaci¨® del calendari escolar a Europa, elaborat per la Comissi¨® Europea i publicat aquest dimarts, analitza els temps de classe i de descans en educaci¨® prim¨¤ria i secund¨¤ria a tot el continent. A m¨¦s dels 28 de la UE, hi afegeix nou pa?sos m¨¦s, com els n¨°rdics, Su?ssa i Turquia, entre d'altres. En total, s¨®n 37 nacions.

Gaireb¨¦ tots aposten per un descans a la tardor ¡ªal marge de la resta de vacances¡ª, tot i que amb una durada diferent. Hi ha alguns pa?sos que tenen menys d'una setmana, com passa amb els tres dies d'Isl¨¤ndia o els cinc que preveu Finl¨¤ndia. Fins a 17 pa?sos paren durant una setmana, com B¨¨lgica, Luxemburg, Noruega o Litu¨¤nia, entre d'altres.

Su?ssa i Fran?a, els que m¨¦s paren a la tardor

Entre els que m¨¦s descansen hi ha Fran?a, amb dues setmanes, o Su?ssa, amb tres. I en el grup dels que no paren fins al desembre, a m¨¦s de la majoria de les comunitats d'Espanya, coincideix la majoria del sud d'Europa (Portugal, It¨¤lia o Gr¨¨cia).

Els 93.438 alumnes c¨¤ntabres pararan les classes entre l'1 i el 6 de novembre. La iniciativa d'aquesta comunitat arriba per primera vegada aquest curs despr¨¦s d'aprovar el pla el juny passat i obrir un debat no exempt de pol¨¨mica. Entre altres motius, perqu¨¨ les fam¨ªlies no van participar en l'elaboraci¨® del nou pla. ?s m¨¦s, se'n van assabentar a trav¨¦s de la premsa.

El conseller d'Educaci¨® de Cant¨¤bria, Ram¨®n Ruiz (PSOE), va defensar llavors que la seva f¨®rmula era millor perqu¨¨ ¡°racionalitza els temps lectius amb per¨ªodes m¨¦s equilibrats per a l'alumnat¡± i va subratllar, a m¨¦s, que permet que hi hagi m¨¦s avaluacions i que els professors puguin ¡°reflexionar ja abans del Nadal sobre elements que cal corregir si va malament¡±. Va prometre obrir ¡°prou centres¡± per atendre els alumnes que vulguin fer activitats extraescolars o que no es puguin quedar a casa perqu¨¨ els seus pares treballen.

Pedagogia i deures

Les fam¨ªlies c¨¤ntabres segueixen pendents de con¨¨ixer els avantatges pedag¨°gics d'aquest model, com van demanar al juny. ¡°Encara no en sabem res m¨¦s, valorarem com funciona el curs i com els va als alumnes¡±, explica Leticia Cardenal, presidenta de la Fapa de Cant¨¤bria, la federaci¨® de pares i mares de l'escola p¨²blica. ¡°Als centres que hem consultat no tenen const¨¤ncia que hi hagi menjador al juny i al setembre com ens havien prom¨¨s¡±, assenyala.

¡°La soluci¨® no passa per posar setmanes alternes de vacances amb molts deures perqu¨¨ no perdin el ritme¡±, afegeix Jos¨¦ Luis Pazos, president de la confederaci¨® estatal de fam¨ªlies de la p¨²blica, Ceapa, que reclama ¡°un estudi real de les necessitats de l'alumne¡±.

Entre els sindicats docents, la UGT reclama una modificaci¨® del model de calendari escolar espanyol, amb una distribuci¨® dels dies ¡°m¨¦s racional¡±. Tant la UGT com CCOO consideren que els canvis serien favorables per al rendiment tant dels alumnes com dels professors. ¡°El calendari de Cant¨¤bria ens sembla raonable sempre que mantinguin oberts els centres amb serveis complementaris que permetin atendre els alumnes sense implicar els professors¡±, afegeix Francisco Garc¨ªa (CCOO). ¡°Som defensors del calendari actual d'Espanya per tradici¨® i cultura, per¨° no ens sembla malament que hi hagi comunitats que ho canvi?n si hi ha consens¡±, rebat per la seva banda Nicol¨¢s Fern¨¢ndez, del sindicat ANPE.

Concentrar el gruix de les vacances a l'estiu situa Espanya entre els pa?sos que m¨¦s setmanes descansen en aquest per¨ªode. Amb 12 setmanes de mitjana d'aturada, se situa a una d'It¨¤lia, Portugal, Malta, Turquia o Irlanda, entre d'altres, totes entre 12 i 13 setmanes. Pa?sos com Finl¨¤ndia, Su¨¨cia, Gr¨¨cia, Xipre o Cro¨¤cia en tenen entre 10 i 11. A la cua, amb set setmanes o menys, hi ha Dinamarca, Alemanya o Anglaterra.

El nombre de dies de classe del curs varia entre els 162 dies a Fran?a i els 200 de Dinamarca i It¨¤lia. La meitat dels pa?sos tenen entre 170 i 180 dies lectius. A Espanya en s¨®n 175. En general, el nombre de dies de classe ¨¦s el mateix a prim¨¤ria i secund¨¤ria a Europa, tot i que amb algunes excepcions: a B¨¨lgica, en l'etapa d'educaci¨® secund¨¤ria superior de Fran?a i a B¨°snia Hercegovina, els alumnes m¨¦s grans tenen m¨¦s jornades de treball a les aules.