Gaspatxo de biling¨¹isme

He provat d¡¯informar-me millor per fer aquest article, per¨° no me n¡¯he sortit. El passat dia 8 va tenir lloc l¡¯acte ¡°Raons per al biling¨¹isme¡± al Paranimf de la Universitat de Barcelona, convocat per Societat Civil Catalana i publicitat per un cartell que prometia la participaci¨® de l¡¯escriptor Eduardo Mendoza, m¨¦s llaminer que els altres conferenciants. He intentat seguir l¡¯acte per mitj¨¤ d¡¯algun v¨ªdeo a la xarxa, per¨° no hi ha hagut manera, ni tan sols interpel¡¤lant la mateixa @Societatcc. Parlo, doncs, a partir dels articles publicats sobre el conclave biling¨¹ista i dels tuits difosos per la mateixa entitat.

El m¨¦s sorprenent dels que defensen el biling¨¹isme ¨¦s, justament, l¡¯omissi¨® de la definici¨® del concepte de biling¨¹isme, tot pressuposant la complicitat del receptor, el qual, sigui quin sigui el sentit de biling¨¹isme de qu¨¨ estiguem parlant, sempre l¡¯emplenar¨¤ amb una bona dosi de sintonia. Una mena de ¡°b¨¦, sobre aix¨° ja ens entenem¡±. Perqu¨¨, si no, no s¡¯explica la barreja de conceptes que es plantegen en una mateixa trobada i un mateix cartell, com els ingredients abocats a la trituradora per fer un bon gaspatxo. El biling¨¹isme, aix¨ª, pot voler dir el que vulguem que digui.

Hi ha, per exemple, la defensa que el biling¨¹isme aporta avantatges cognitius; qui ¨¦s biling¨¹e ¨¦s m¨¦s emp¨¤tic i endarrereix el deteriorament neurol¨°gic, i aix¨°, al cap i a la fi, hauria de tenir reflex en les pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques i educatives. No he ent¨¨s mai, per¨°, a partir de quin grau de compet¨¨ncia en les dues lleng¨¹es aix¨° ¨¦s realment verificable. ?Han de ser biling¨¹es ¡°purs¡± (amb dues te¨°riques lleng¨¹es maternes), o b¨¦ biling¨¹es ¡°socials¡±, tal com hem d¡¯inferir si se¡¯ns parla d¡¯aquesta q¨¹esti¨® en una trobada com aquesta? I, anant m¨¦s enll¨¤, ?es pot afirmar que els espanyols biling¨¹es (¨¦s a dir, tots aquells que, a m¨¦s de castell¨¤, parlen llengua pr¨°pia) tenen m¨¦s habilitats cognitives que la resta, o sigui els monoling¨¹es? De deb¨°?

Tenim tamb¨¦ el concepte de biling¨¹isme associat a la duplicaci¨® ling¨¹¨ªstica en el terreny institucional, el que Ciutadans est¨¤ for?ant a implantar a Lleida d¡¯acord amb el PSC. La tesi arrenca de la idea que el castell¨¤ ha estat escombrat de l¡¯administraci¨® auton¨°mica i local, en una mena de cacera de bruixes ling¨¹¨ªstica contra el castell¨¤ que, curiosament, t¨¦ l¡¯aval de l¡¯ordenament jur¨ªdic espanyol, en tant que fins ara no s¡¯han constatat motius de dret per creure que els usos institucionals del catal¨¤ a Catalunya vulneren la Constituci¨®. Que el catal¨¤ sigui preferent en l¡¯administraci¨® catalana ¨¦s, a dia d¡¯avui, legal i constitucional.

Destaca tamb¨¦ en el discurs biling¨¹ista la defensa la cultura catalana en castell¨¤. ?s aquesta una defensa justa i necess¨¤ria que podria motivar la cr¨ªtica sobre la pol¨ªtica cultural, per¨° traslladar al terreny socioling¨¹¨ªstic el que ¨¦s estricta producci¨® lletrada pressuposa una bona dosi d¡¯ingenu?tat en el receptor. Jo ho sabem, que Joan Bosc¨¤ escrivia en castell¨¤, per¨° per afirmar que al segle XVI ja es parlava castell¨¤ a Catalunya es necessita prescindir de la prud¨¨ncia: fins al segle XX no es completa la biling¨¹itzaci¨® de la poblaci¨® catalana, un proc¨¦s lent vehiculat per factors diversos (moviments de poblaci¨®, mitjans de comunicaci¨®, escolaritzaci¨®) entre els quals, possiblement, el menys decisiu sigui la producci¨® cultural. Que el castell¨¤ no hagi desenvolupat a Catalunya un dialecte consecutiu propi hauria de servir de pista per intuir fins a quin grau ¨¦s llengua patrimonial o no.

No trobo, per¨°, que la defensa del biling¨¹isme s¡¯associ? amb la conveni¨¨ncia que els membres d¡¯una mateixa comunitat ling¨¹¨ªstica siguin competents en dues lleng¨¹es. O sigui, amb la posada en marxa de mesures que facilitin que aquells que no s¨®n h¨¤bils en una de les lleng¨¹es estiguin en disposici¨® d¡¯aprendre-la, o d¡¯aprendre-la m¨¦s b¨¦, precisament per tenir dret als avantatges que es pressuposen al biling¨¹isme. No llegeixo enlloc arguments a favor que els 1.200.000 habitants de Catalunya que diuen parlar castell¨¤ per¨° no catal¨¤ aprenguin aquesta llengua, ni que se¡¯ls animi a fer-ho. De la mateixa manera que no llegeixo cr¨ªtiques contra el sistema d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica en castell¨¤ a les comarques de la Franja, on el catal¨¤, amb sort, nom¨¦s ¨¦s optatiu.