L¡¯esc¨¤ndol de la ¡°policia patri¨°tica¡± d¨®na ales als Pujol

La posada al descobert de l'operaci¨® Catalunya alimenta les esperances dels Pujol. La maniobra d'alts comandaments policials per torpedinar el proc¨¦s sobiranista ha donat munici¨® a la fam¨ªlia, que se sent v¨ªctima d'una persecuci¨® pol¨ªtica. I li ha proporcionat, tamb¨¦, arguments per contraatacar en el terreny judicial. Els advocats dels Pujol han desplegat una estrat¨¨gia a Andorra que t¨¦ com a objectiu desgastar la causa oberta a Espanya per la fortuna oculta a Hisenda.

El 25 de juliol del 2014, Pujol va emetre un comunicat en el qual va admetre que la seva dona i els seus fills (per¨° no ell) havien tingut diners a l'estranger i sense declarar al fisc durant m¨¦s de tres d¨¨cades. M¨¦s tard es va saber que la fortuna estava dipositada a Andorra i ascendia a uns quatre milions d'euros. La confessi¨®, que va esfondrar la imatge p¨²blica de l'expresident catal¨¤, va ser un moviment obligat per la publicaci¨®, dues setmanes abans a El Mundo, d'una captura de pantalla amb n¨²meros dels comptes i moviments a Andorra de diversos membres de la fam¨ªlia.

Nom¨¦s uns dies despr¨¦s del comunicat, el jutge Pablo Ruz, llavors a l'Audi¨¨ncia Nacional, va enviar una comissi¨® rogat¨°ria a Andorra per sol¡¤licitar les dades banc¨¤ries de la fam¨ªlia. Els Pujol van intentar, des del principi, taponar aquesta via de sortida d'informaci¨® comprometedora: van presentar una den¨²ncia, a Andorra, per revelaci¨® del secret bancari. Creien que la informaci¨® havia estat revelada de forma il¡¤l¨ªcita per alts directius de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i argu?en que no es podia avan?ar per aquest cam¨ª.

La den¨²ncia, dirigida llavors contra ¡°persona desconeguda¡±, ha restat en fase d'instrucci¨® sense gaire ¨¨xit. Les perspectives han canviat aquest estiu. El 18 d'agost, els accionistes majoritaris de la intervinguda BPA (Higini i Ramon Cierco) van declarar com a imputats davant la jutge que investiga el cas BPA. Tots dos van denunciar haver rebut ¡°amenaces i extorsions¡± per part d'alts comandaments del Cos Nacional de Policia per lliurar informaci¨® no nom¨¦s de Jordi Pujol, sin¨® tamb¨¦ de l'expresident Artur Mas i del vicepresident del Govern catal¨¤, el republic¨¤ Oriol Junqueras.

Davant l'amena?a que, si no col¡¤laboraven amb la policia espanyola, el banc ¡°moriria¡±, els Cierco ¡ªque de totes maneres van perdre el control del banc quan el Tresor nord-americ¨¤ el va acusar d'afavorir el blanqueig de capitals¡ª van lliurar la informaci¨® banc¨¤ria dels Pujol. Sempre segons el relat dels germans, el 2014 el conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, es va reunir amb el cap d'Assumptes Interns de la Policia, el comissari Marcelino Mart¨ªn Blas.

La declaraci¨® dels Cierco permet posar nom i cognoms als autors de la filtraci¨®. I els Pujol no han trigat a posar-se en marxa per aprofitar la revelaci¨®. El 29 d'agost, la fam¨ªlia va transformar la den¨²ncia an¨°nima de fa dos anys en una querella contra Miquel, el comissari Mart¨ªn Blas i Celestino Barroso, agregat d'Interior a l'ambaixada espanyola a Andorra que, segons els Cierco, tamb¨¦ va participar en les maniobres de pressi¨®.

La defensa dels Pujol insisteix que les coaccions i amenaces han ¡°perjudicat¡± la fam¨ªlia i que la declaraci¨® dels Cierco confirma que han estat v¨ªctimes d'una maniobra ¡°pol¨ªtica¡±. Per¨° l'estrat¨¨gia va m¨¦s enll¨¤ d'un rescabalament moral o de l'exercici del dret a la rebequeria. Els Pujol volen que s'anul¡¤li la comissi¨® rogat¨°ria enviada a Espanya pel seu origen il¡¤l¨ªcit (un presumpte delicte de revelaci¨® de secrets) i que, aix¨ª, part de la causa judicial quedi en dubte.

La causa que instrueix el jutjat central d'instrucci¨® n¨²mero 5 de l'Audi¨¨ncia Nacional es va obrir, formalment, arran de les declaracions de Victoria ?lvarez, exn¨°via de Jordi Pujol Ferrusola. L'acusava de portar diners d'Andorra, en bitllets de 500 euros, d'origen dubt¨®s. La causa es dirigia llavors solament contra el primog¨¨nit pels seus negocis il¡¤l¨ªcits. I no es va estendre a la resta dels Pujol fins a la confessi¨® de l'expresident.

Fonts properes a la fam¨ªlia creuen que la captura de pantalla ho va canviar tot, perqu¨¨ va obligar Pujol a confessar i va originar la comissi¨® rogat¨°ria. I at¨¨s que aquesta informaci¨® es va obtenir de forma il¡¤l¨ªcita, tot el que s'ha obtingut despr¨¦s ¨¦s tamb¨¦ il¡¤l¨ªcit i no es pot utilitzar (segons la doctrina jur¨ªdica dels ¡°fruits de l'arbre enverinat¡±).

Les opcions, tanmateix, que la just¨ªcia espanyola tiri per terra el que ha obtingut en la comissi¨® rogat¨°ria (per m¨¦s que Andorra anul¡¤l¨¦s la informaci¨®) s¨®n escasses, segons fonts judicials. I de totes maneres, insisteixen, tindrien un impacte limitat en la investigaci¨® de la causa. La instrucci¨® segueix partint de la hip¨°tesi que els diners procedeix d'un origen il¡¤l¨ªcit (com el cobrament de comissions), tot i que, ara com ara, no hi hagi proves conclusives.