Gl¨°ria per al fot¨°graf perdut de la Guerra Civil

Les fotografies i el testimoni de Francesc Boix (Barcelona 1920 - Par¨ªs, 1951) van ser vitals en el judici de dirigents nazis i membres dels camps de concentraci¨® un cop finalitzada la II Guerra Mundial. Boix va ser testimoni el 1946, davant del Tribunal Internacional de Nuremberg i en el proc¨¦s celebrat a Dachau, contra 61 acusats de crims a Mauthausen, en qu¨¨ es van fer servir algunes de les 2.000 fotografies que havia fet, d'amagat, durant els anys de captiveri en els camps de concentraci¨®. Conegut el seu paper en aquests esdeveniments, el que no es coneixia ¨¦s que Boix tamb¨¦ va ser l'autor d'una s¨¨rie de 706 fotografies que va fer el juny de 1937 i finals de 1938 durant la Guerra Civil espanyola, als fronts d'Arag¨®, que mostren la vida di¨¤ria de les tropes, despr¨¦s de ser reclutat com a soldat de la Lleva del Biber¨®. Aquest material, despr¨¦s d'un complicat proc¨¦s d'adquisici¨® i identificaci¨®, ha ingressat aquest dimecres a l'Arxiu Nacional de Catalunya, despr¨¦s que hagin signat els responsables de la Comissi¨® de la Dignitat que l'han donat, el conseller de Cultura Santi Vila i el director de l'arxiu Francesc Balada, que ha assegurat que la propera setmana estar¨¤ accessible per a tothom.

Despr¨¦s de posar-se en venda en dues ocasions (el 2010 a la casa de subhastes Soler i Llach per 23.000 euros, per¨° no va trobar venedor, i el 2013 a la p¨¤gina Todocolecci¨®n per un preu inferior), el lot, format per 1.369 negatius en blanc i negre (706 de Francesc i 663 del seu pare Bartomeu Boix, un sastre apassionat de les fotos, amb imatges de la ciutat de Barcelona i de pobles dels voltants, les eleccions de 1931 o una visita del president Maci¨¤ a Valldoreix), va ser adquirit el 2013 per la Comissi¨® de la Dignitat despr¨¦s de ser avisada per l'Associaci¨® Fotoconnexi¨®, dedicada a promoure l'estudi, la investigaci¨®, la conservaci¨® i la difusi¨® de la fotografia, mitjan?ant l'aportaci¨® de mecenatge de 47 persones.

Despr¨¦s de netejar, classificar, descriure i identificar els escenaris que reprodu?en les imatges, nom¨¦s faltava saber qui les havia fet. La difusi¨® llavors d'algunes de les imatges de l'anomenat en aquell temps "Fons Argel¨¨s", perqu¨¨ es pressuposava que havia pertangut a un soldat republic¨¤ que havia estat en aquest camp de concentraci¨® d'Argel¨¨s sur Mer, va fer que es rebessin moltes trucades a la seu de la Comissi¨® i de Fotoconnexi¨®, tal com ha explicat Josep Cruanyes, responsable de la primera entitat.

Algunes de les trucades van posar en la pista correcta: en una de les fotografies apareixia una parella, un capit¨¤ republic¨¤ i la seva promesa. Els n¨¦ts de la parella els van identificar com Ventura Pau i Montserrat Sureda. Pau no era el fot¨°graf, tal com es va pensar al comen?ament, per¨° al revers de la c¨°pia que conservaven els familiars podia llegir-se: ¡°2 de juny de 1938, Vilanova de Mei¨¤, pel fot¨°graf de la 30a Divisi¨®, Francesc Boix.¡± Una altra de les trucades va recon¨¨ixer en una de les imatges Maria Fabregat, que treballava de secret¨¤ria a la seu de les Juventuts Socialistes Unificades (JSU) situada a l'Hotel Col¨®n de Barcelona i que recordava que hi havia per all¨¤ un fot¨°graf anomenat Boix.

En una altra imatge, Ricardo Marco de Fotoconnexi¨® va identificar el dirigent Gregorio L¨®pez Raimundo abra?at a un jove milici¨¤ que no era cap altre que Boix, en una esp¨¨cie de selfie de l'¨¨poca feta a l'Hotel Col¨®n. Boix va treballar a la revista Juliol de les JSU. No hi havia dubte, doncs. L'an¨¤lisi de les grafies d'algunes de les notes que apareixien en els negatius comparades amb la de Boix va acabar de confirmar el que ja semblava una evid¨¨ncia, malgrat que es va determinar que hi havia una segona persona: el seu pare Bartomeu, que havia tingut un laboratori a la sastreria que tenia al carrer Margarit de Barcelona i que hauria inculcat, sens dubte, l'amor per la fotografia al seu jove fill.

La resta ja se sabia. Despr¨¦s de la guerra, amb tot just 19 anys, Boix es va exiliar passant pels camps de Vernet d'Ari¨¨ge i Setfonts. El 1940 va ser capturat pels alemanys i despr¨¦s de passar per diferents camps, va arribar el 1941 a Mauthausen, juntament amb 7.000 republicans m¨¦s. Pels seus coneixements, va ser destinat al servei d'identificaci¨® del camp, un laboratori destinat als retrats policials d'identificaci¨® de presos. Gr¨¤cies a l'ajuda d'altres presos va poder fer i amagar 2.000 fotografies i negatius que es van guardar en un domicili particular. Despr¨¦s es van utilitzar per mostrar la cruesa del genocidi nazi. Tal com mostrava el documental Francisco Boix, un fot¨°graf a l'infern, realitzat l'any 2000 per Lloren? Soler.

Al novembre s'exposar¨¤ per primera vegada part d'aquestes imatges. Ser¨¤ a Lleida. Despr¨¦s, viatjaran a Zarautz i possiblement tamb¨¦ es podran veure a Sant Cugat, a la seu de l'ANC o a Barcelona, per¨° no est¨¤ confirmat. Coincidint amb l'exposici¨®, Ara Llibres editar¨¤ un llibre cat¨¤leg amb prop de 200 d'aquestes imatges.