La moral ambigua de Dostoievski

En una famosa entrevista que Joaqu¨ªn Soler Serrano va fer a Josep Pla no gaires anys abans de morir (de morir Pla, vull dir, encara que l¡¯altre tamb¨¦ es va morir), el periodista li pregunta la seva opini¨® (la de Pla, vull dir) sobre una s¨¨rie d¡¯autors universals, catalans inclosos. Quan li pregunta sobre Fi¨®dor Dostoievski, encara molt llegit a l¡¯¨¨poca ¡ªgr¨¤cies en especial a la traducci¨® d¡¯Andreu Nin de Crim i c¨¤stig¡ª Pla respon, lapidari: ¡°Un degenerado¡±.

Sap greu haver-ho d¡¯afirmar, per¨° aix¨° ¨¦s un senyal que Pla, que era tan bon lector en la majoria dels casos, no va entendre gaireb¨¦ res de la literatura de l¡¯escriptor de Sant Petersburg. Degenerat, per qu¨¨? Perqu¨¨ surten assassins i persones malvades a les seves novel¡¤les? Perqu¨¨ al cap¨ªtol d¡¯Els germans Karam¨¤zov intitulat El gran inquisidor s¡¯afirma una moral nihilista i atea, derivada d¡¯una afirmaci¨® que el rus compartia amb Nietzsche: ¡°Si D¨¦u no existeix, llavors tot ¨¦s perm¨¨s¡±?

No: Pla, com ¨¦s tradici¨® en la literatura catalana, detestava el mal ¡ªl¡¯¨²nica excepci¨® que li coneixem ¨¦s el seu respecte per Les flors del mal, de Baudelaire¡ª, i potser encara creia ¡ªbene?da, c¨¤ndida innoc¨¨ncia que contradiu quasi tota la filosofia de Pla¡ª en la bondat natural de l¡¯¨¦sser hum¨¤.

Per¨° resulta que la grandesa de Dostoievski resideix en el fet que, a l¡¯ombra de Nietzsche i de tot el moviment nihilista de la segona meitat del XIX, no creia ni en la bondat ni en la maldat absolutes, i que li agradava, justament, presentar aquestes dues actituds del g¨¨nere hum¨¤ en di¨¤leg constant, per donar a entendre als seus lectors que costa molt discernir entre el b¨¦ i el mal, com costa molt fer derivar la bondat o la maldat d¡¯una persona de la seva creen?a en D¨¦u; per b¨¦, tot s¡¯ha de dir, que Dostoievski va ser sempre un home profundament cristi¨¤ ¡ªencara que no estava segur que Crist hagu¨¦s estat alguna cosa m¨¦s que un home¡ª, i que va morir llegint l¡¯evangeli de Mateu i aconsellant les virtuts neotestament¨¤ries als seus fills.

A l¡¯entorn d¡¯aquesta q¨¹esti¨® transcorre l¡¯assumpte de les seves grans novel¡¤les, en especial Crim i c¨¤stig i Els germans Karam¨¤zov, ja esmentades. El fam¨®s cr¨ªtic literari rus Mikha?l Bakht¨ªn, pare de bona part de l¡¯escola francesa de cr¨ªtica de l¡¯¨²ltim quart del XX, opinava que la mestria de Dostoievski va consistir a donar a cada personatge de les seves obres majors un biaix molt aut¨°nom, sense que el narrador es defin¨ªs mai en un sentit o un altre, essent els uns dolents com una pedregada seca i els altres st¨¤rets ¡ªuna figura exclusivament russa, equivalent a la bondat de sant Francesc o de Vicent Ferrer (no el sermonaire que va col¡¤laborar a la fi de la Corona d¡¯Arag¨®, sin¨® el filantrop de l¡¯?ndia). D¡¯aix¨°, Bakht¨ªn en va dir, en termes de teoria liter¨¤ria, una ¡°polifonia¡±, que, en la hist¨°ria de la m¨²sica, ¨¦s el procediment portat al s¨²mmum per Monteverdi, segons el qual cada veu instrumental o coral posseeix una gran autosufici¨¨ncia, totes les veus constituint un arreplec de difer¨¨ncies clares.

Doncs b¨¦: ara l¡¯editorial Alba, una de les grans difusores de la literatura universal a tot el pa¨ªs, de la m¨¤ d¡¯un gran traductor, V¨ªctor Gallego Ballestero, reedita el Diario de un escritor, de l¡¯autor rus (Barcelona, Alba, 2016), amb un pr¨°leg exemplar del mateix traductor. Com hem d¡¯estar-te agra?ts, editor Llu¨ªs Magriny¨¤! Aquest llibre, que ¨¦s el compendi d¡¯una s¨¨rie d¡¯articles escrits per a revistes dirigides per ell o per d¡¯altri, Dostoievski, d¡¯una banda, tracta temes d¡¯opini¨® contemporanis d¡¯ell mateix, i molt vigents als nostres dies, sobre pol¨ªtica ¡ªl¡¯escriptor era un ac¨¨rrim tsarista i eslav¨°fil¡ª, educaci¨®, literatura i m¨¦s coses; i, d¡¯altra banda, inclou, cosa no freq¨¹ent en els dietaris (a excepci¨® dels diaris de Kafka, que s¡¯hi assemblen una mica; havia llegit l¡¯autor rus), una s¨¨rie de narracions breus, entre elles la que Bakht¨ªn considerava summa i resum de la literatura de Fi¨®dor, Bobok, di¨¤leg de ¡°morts vivents¡±, i no a la manera dels famosos ¡°di¨¤legs de morts¡±, com ara els de Lluci¨¤ de Sam¨°sata o els de F¨¦nelon.

Un servidor no creu que aquesta narraci¨® sigui tan bona com diuen, per¨° el lector quedar¨¤ sens dubte captivat per una altra que inclou el llibre, Un nen davant l¡¯arbre de Nadal, escrit a la manera de les narracions nadalenques de Dickens o del llegendari rus, que portar¨¤ el lector, amb tota seguretat, a quedar conven?ut que l¡¯autor rus posse?a una profunda religiositat cristiana. Una altra cosa, ¨¦s clar, va ser la seva capacitat ¡ªDickens, massa bo en general, no la t¨¦¡ª d¡¯exhibir en la seva obra aquesta barreja embrollada, mai bipolar, entre el B¨¦ i el Mal, entre la virtut i el vici, entre l¡¯home piet¨®s i l¡¯assass¨ª. En aix¨° consisteix, lectors, la grandesa de la literatura de Dostoievski: en aquest m¨®n, ¨¦s millor no precipitar-se a etiquetar els homes, a la babal¨¤, com a sants o criminals.