Camp Nou: de la senyera a l¡¯estelada

El Camp Nou ¨¦s un estadi molt particular, segurament un dels m¨¦s singulars del m¨®n del futbol. No l¡¯entenen els aficionats que fan de la condici¨® de local un factor decisiu perqu¨¨ l¡¯equip de casa canti vict¨°ria, gent que s¡¯hi deixa la pell per fer saber al foraster que est¨¤ en terra hostil. Tamb¨¦ sorpr¨¨n els seguidors que en gaudeixen tant que s¡¯hi quedarien a dormir, res a veure amb els culers que l¡¯abandonen abans que s¡¯acabi el partit, sigui quin sigui el resultat, perqu¨¨ aix¨ª s¡¯estalvien els embussos de tr¨¤nsit o tenen temps d¡¯agafar el metro per arribar d¡¯hora a casa, perqu¨¨ la feina sempre ¨¦s m¨¦s important que no pas l¡¯oci. I agrada especialment als espectadors, als consumidors de la ind¨²stria de l¡¯entreteniment, que el comparen amb el Liceu.

Fa temps que el camp del Bar?a ¨¦s for?a silenci¨®s o festiu, senyal que les coses li van b¨¦ a l¡¯equip, i no hi ha necessitat de cridar ni tampoc de treure mocadors. La gent seu tranquil¡¤la, mira, aplaudeix, i de tant en tant, quan s¡¯avorreix, fa l¡¯onada, gaireb¨¦ sempre impulsada pels turistes. Hi ha socis que ni tan sols van al camp, sin¨® que comercialitzen el seu carnet i contemplen Messi des del televisor, conven?uts que el futbol es veu molt m¨¦s b¨¦ des del sof¨¤ de casa que no pas a l¡¯estadi. La milit¨¤ncia activa es considera una cosa passada de moda, llevat de quan hi ha alguna final o arriba el Madrid. La gent blaugrana nom¨¦s s¡¯irrita contra el Madrid i contra els ¨¤rbitres, li costa donar suport a l¡¯equip, com si els jugadors s¡¯haguessin de guanyar el sou.

La darrera vegada que es va sentir cantar a favor d¡¯un futbolista va ser al gol nord quan hi havia Figo i animaven els Boixos Nois. La tra?ci¨® del portugu¨¨s va ser tan traum¨¤tica que, des d¡¯aleshores, nom¨¦s se sent en veu alta, de manera rutin¨¤ria i sense cap gr¨¤cia, el nom de Messi. La grada d¡¯animaci¨®, l¡¯¨²ltim invent de la directiva, no acaba d¡¯arrencar tot i que ha estat lloada per Luis Enrique. El temperi que fa l¡¯speaker abans que comenci el partit ¨¦s m¨¦s dissuasiu que no pas engrescador, res a veure amb el to del locutor, que canta les alineacions de manera solemne. A la majoria de seguidors no els agraden les consignes ni que els diguin qu¨¨ no poden fer. Arribar¨¤ un dia que amb l¡¯entrada et donaran un manual d¡¯instruccions, cosa que va contra l¡¯espontane?tat i el sentit com¨².

Aquesta necessitat normativa, i sobretot la capacitat sancionadora sobre qui infringeix la llei, explicaria la desaparici¨® de les pancartes, barroeres o enginyoses, i tamb¨¦ la for?a que han agafat algunes actituds, com ara l¡¯exhibici¨® d¡¯estelades al Camp Nou. L¡¯estadi tal vegada ¨¦s fred, poc intimidador, per¨° sovint ha tingut una c¨¤rrega simb¨°lica reivindicativa. Les estelades han substitu?t les senyeres en conson¨¤ncia amb el moment que viu el pa¨ªs, mentre que la bandera blaugrana ha perdut for?a, segurament perqu¨¨ en aquest moment simbolitza la vict¨°ria, el costum de guanyar, res a veure amb el que passava a la d¨¨cada dels seixanta.

Aquest dimarts, al camp es van comptar m¨¦s de 30.000 banderes independentistes repartides fora de l¡¯estadi per l¡¯ANC, ?mniun, la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes i l¡¯associaci¨® de juristes Drets. El delegat de la UEFA en va prendre nota, obrir¨¤ expedient i passar¨¤ la factura al club, com ja ha passat altres vegades, tantes que les multes ja sumen uns 210.000 euros. De moment no les cobra perqu¨¨ encara no hi ha resoluci¨® sobre el recurs presentat pel Bar?a al Tribunal d¡¯Arbitratge de l¡¯Esport (TAS) ¡ªhi ha tres dilig¨¨ncies judicials m¨¦s obertes pel cas.

La directiva blaugrana diu que no hi t¨¦ res a veure, per¨° contra el Celtic va convidar a la llotja els dirigents de les diferents associacions que repartien les banderes i va defensar novament la llibertat d¡¯expressi¨®, al mateix temps que recordava que l¡¯estelada ¨¦s un s¨ªmbol legal i pac¨ªfic, que en cap cas incita a la viol¨¨ncia. Per¨° l¡¯argumentari no conven? la UEFA, que aplica l¡¯article 16-2, que fa refer¨¨ncia a ¡°comportaments inapropiats¡±.

La situaci¨® convida el Bar?a a negociar amb la UEFA, i segurament a discutir el protocol i el reglament, m¨¦s que res perqu¨¨ qualsevol dia podrien tancar el Camp Nou. No cal descartar-ho. Al cap i a la fi tampoc hi havia cap ra¨® de pes per sancionar el Bar?a a la final de Berl¨ªn. La mateixa UEFA va felicitar l¡¯afici¨® blaugrana pel seu comportament i despr¨¦s va multar el club amb 30.000 euros per l¡¯exhibici¨® de s¨ªmbols independentistes, amb l¡¯informe previ d¡¯una inspectora ucra?nesa, Anna Bourdiugova, que ning¨² no sap encara qu¨¨ hi pintava, en aquell partit contra la Juve.

I aquesta ¨¦s precisament la clau de volta de la q¨¹esti¨®, i el motiu de les 30.000 banderes repartides dimarts al Camp Nou. El problema est¨¤ en la sanci¨® original, que no t¨¦ ni cap ni peus, perqu¨¨ ning¨² havia estat advertit ni va tenir consci¨¨ncia de fer res que no hagu¨¦s fet abans, sin¨® que formava part d¡¯un ritual habitual de molts seguidors barcelonistes, de manera que la gent ho continuar¨¤ fent fins que la UEFA no reculi i torni al punt de partida. El Camp Nou pot ser un estadi complicat, per¨° hi ha coses que s¨®n f¨¤cils d¡¯entendre. No es tracta de cap conspiraci¨® ni de cap acte organitzat, ni tan sols d¡¯un acte d¡¯afirmaci¨® excloent, sin¨® que simplement expressa el cabreig de molta gent.

Abans hi havia socis que anaven al camp amb la bandera blaugrana amb qu¨¨ havien guanyat la darrera Recopa, i ara, en canvi, porten l¡¯estelada amb qu¨¨ van conquerir Berl¨ªn, una bandera que s¡¯ha multiplicat per mil per la intervenci¨® de la UEFA. M¡¯ho recorda un culer que des de fa cinc anys va a la manifestaci¨® de la Diada amb la mateixa bandera independentista, una estelada agafada a una canya de bamb¨².