La llarga sortida d¡¯un segle curt

1. Aquest any es compleix el quinz¨¨ aniversari dels atemptats de l'11-S a Nova York i el vint-i-cinqu¨¨ aniversari de l'enfonsament de la Uni¨® Sovi¨¨tica. Deia l'historiador brit¨¤nic Eric Hobsbawm que el XX va ser un segle curt: va comen?ar el 1914 amb l'esclat de la I Guerra Mundial i va acabar el 1989 amb la caiguda del mur de Berl¨ªn, despr¨¦s de trair les promeses constru?des al llarg del segle XIX (1789-1914). I, no obstant aix¨°, la sortida va ser llarga i es va perllongar m¨¦s d'una d¨¨cada. L'11 de setembre del 2001 simbolitza el final de les fantasies generades pel desenlla? de la guerra freda, quan els exhausts r¨¨gims de tipus sovi¨¨tic van tirar definitivament la tovallola (1991). Es va tancar aix¨ª un per¨ªode que va il¡¤luminar un segle XXI diferent del que s'havia imaginat.

L'enfonsament de la URSS va fer emergir el desolador panorama d'una pot¨¨ncia inconsistent, que es va ofegar en l'esfor? per defensar la seva condici¨®. No ¨¦s f¨¤cil assumir col¡¤lectivament haver viscut una gran impostura que va acabar en la fallida completa. Vladimir Putin ha optat per l'autoritarisme nacionalista per retornar la gl¨°ria perduda a la p¨¤tria russa. Va heretar un pa¨ªs que va acabar d'esgavellar-se en emprendre un proc¨¦s accelerat de pas del comunisme al capitalisme pel qual no tenia ni les estructures legals ni els referents culturals adequats. Primer Putin va posar sota el seu control els que es van aprofitar del caos (i va fer fora els que s'hi van resistir). Despr¨¦s, va comen?ar la reconstrucci¨® de la casa per la teulada: tornant temer¨¤riament a l'escena com a pot¨¨ncia, sense haver creat les condicions de desenvolupament intern per ser-ho.

Per generar una emotivitat col¡¤lectiva que ocult¨¦s la fragilitat real d'un pa¨ªs escalabrat en l'¨¤mbit social i precari en l'econ¨°mic, Putin ha desenvolupat una lectura de la hist¨°ria que fa seu tot el passat, des del tsarisme fins a la Uni¨® Sovi¨¨tica, l'enfonsament de la qual considera una cat¨¤strofe del segle XX. Un discurs que barreja autoritarisme, moral ultraconservadora i discret blanqueig de l'estalinisme, per tra?ar una l¨ªnia de continu?tat de la p¨¤tria russa com a baluard contra l'immoralisme occidental. I ha convertit el seu lideratge en referent dels populismes d'extrema dreta europeus i nord-americans, als quals encoratja i alimenta pel seu potencial desestabilitzador.

2. La llarga ressaca del segle XX est¨¤ tenyida d'ombres tamb¨¦ a Occident. 1989 va donar lloc a un brot d'idealisme hegeli¨¤: s'havia aconseguit el final de la hist¨°ria, el triomf definitiu del liberalisme sobre el m¨®n. Per¨° la hist¨°ria ¨¦s obstinada. I l'11-S va marcar el final simb¨°lic d'una il¡¤lusi¨®, que les guerres dels Balcans ja havien ferit seriosament. En aquests anys hem vist estupefactes com despr¨¦s de l'acte alliberador de la caiguda del mur de Berl¨ªn, els murs es multiplicaven per tot el planeta. I, a cavall del triomf del capitalisme, per fi globalitzat, i de la utopia de la substituci¨® de la pol¨ªtica per l'administraci¨® de les coses, s'entrava en un deliri nihilista ¡ªno hi ha l¨ªmits, tot est¨¤ perm¨¨s¡ª que acabaria en la crisi del 2008. Al mateix temps que es constru?a la imatge d'un nou enemic sobre el qual cohesionar Occident: el radicalisme islamista, en un escenari d'aliances perverses on petroli i fonamentalisme van generar i generen amistats perilloses canviants.

En aquest context s'aprecien intents de normalitzar l'11-S. De convertir-lo en un accident de recorregut, en un esdeveniment previsible, en un marc canviant. I, tanmateix, em sembla innegable que aquesta data, inscrita sobre les imatges d'un atac ideat per impactar directament sobre unes generacions xopades per la seducci¨® de la imatge i del cinema, quedar¨¤ per sempre com la imatge de l'inici d'una nova ¨¨poca, que la resposta dels Estats Units a l'atac no va fer m¨¦s que accelerar.

Un escenari amb diversos actors a la recerca de la gl¨°ria hist¨°rica perduda (amb la Xina imperial, al capdavant) ens obre a un temps molt diferent de l'ordre estricte que era la guerra freda. I liquida la il¡¤lusi¨® del triomf definitiu d'Occident. En l'arrencada del segle XXI, el capitalisme, fent honor a la seva capacitat de mutaci¨® i adaptaci¨®, s'ha globalitzat prenent formes diverses (cal parlar en plural: capitalismes) que auguren nous models de lluita per l'hegemonia.