Barcelona destrueix gaireb¨¦ 100.000 metres d¡¯oficines en tres anys

Barcelona va reprendre el 2012 la tend¨¨ncia de la d¨¨cada passada, quan antigues seus empresarials que hi havia a la tradicional zona de negocis de la ciutat, el passeig de Gr¨¤cia i la Diagonal i els carrers adjacents, van deixar pas a hotels i habitatges. En total, entre el 2002 i el 2007 van canviar d'¨²s immobles que sumaven m¨¦s de 400.000 metres quadrats. La difer¨¨ncia ¨¦s que, en aquella ¨¨poca, els nous projectes ¨Ccom el 22@, a Barcelona, o la pla?a d'Europa, a l¡¯Hospitalet¨C compensaven de sobres aquesta p¨¨rdua.

Segons la consultora, entre el 2008 i el 2012 es va aturar aquesta tend¨¨ncia, ja que amb prou feines va haver-hi transformacions. Per¨° durant l¡¯any 2013 va tornar. El director de l'oficina de Barcelona de C&W, Oriol Barrachina, explica que a partir d'aquell any va haver-hi una destrucci¨® neta d'oficines: d'una banda, 167.500 metres quadrats van canviar d'¨²s, i de l'altra, nom¨¦s se¡¯n van incorporar 72.000 de nous al mercat. ?s a dir, es van perdre gaireb¨¦ 95.500 metres quadrats d'espais empresarials.

Malgrat que no ¨¦s al centre de la ciutat, un exemple d'edifici que va canviar d'¨²s ¨¦s el del Deutsche Bank, que passar¨¤ d'albergar els despatxos dels advocats de Cuatrecasas a tenir apartaments de luxe. Fora del cor de la capital catalana, l'altre gran projecte ¨¦s la Torre Agbar, que va deixar de ser la seu corporativa del grup d'aig¨¹es per convertir-se en un hotel que gestionar¨¤ Grand Hyatt.

La mala not¨ªcia, per Barrachina, ¨¦s la insufici¨¨ncia d'edificis d'oficines disponibles a la ciutat. Segons C&W, per als propers anys hi ha prevista l'edificaci¨® de 247.000 metres d'immobles d'oficines, dels quals 142.295 metres estan ja prellogats, de manera que nom¨¦s en sortiran al mercat poc m¨¦s de 100.000. Aquesta nova oferta, sost¨¦, ¨¦s insuficient per a una ciutat que cada any t¨¦ una demanda d'entre 300.000 i 350.000 metres quadrats d'oficines.

Aix¨° suposa, afegeix, que les empreses que volen grans espais hagin de sortir de Barcelona i l¡¯Hospitalet o b¨¦ repartir les seves depend¨¨ncies en diversos immobles. ¡°La situaci¨® actual comporta riscos. Un ¨¦s que l'augment de la demanda faci cr¨¦ixer m¨¦s les rendes. El segon, per exemple, ¨¦s que la ciutat pugui perdre projectes. Per exemple, un organisme que vulgui traslladar-se a Barcelona a causa del Brexit tindria dif¨ªcil trobar espai¡±, acaba dient Barrachina.