Les vergonyes de la banca

Dijous passat es van complir vuit anys de la fallida de Lehman Brothers. Encara que els problemes del sector financer s'arrossegaven ja des de feia un any, aquell 15 de setembre de 2008 va marcar el punt d'inflexi¨® que va desencadenar la crisi m¨¦s gran des del crac del 1929. Les conseq¨¹¨¨ncies van ser terribles perqu¨¨ la crisi financera es va convertir r¨¤pidament en una crisi econ¨°mica que va enfonsar milers d'empreses i va provocar la p¨¨rdua de milions de llocs de treball. El Nobel d'Economia Joseph Stiglitz, en una intervenci¨® davant el f¨°rum de Davos, va resumir aix¨ª el que havia passat: ¡°Els bancs van assumir riscos excessius. Els empresaris es van endeutar massa. Els reguladors van permetre tot aix¨°. I ara els contribuents els han d¡¯ajudar per netejar tota la porqueria, cosa que disparar¨¤ el deute de l¡¯Estat i acabar¨¤ tenint conseq¨¹¨¨ncies sobre els b¨¦ns p¨²blics com la sanitat¡±. Aix¨ª ha passat exactament.

Espanya va haver de destinar 220.000 milions d'euros, entre capital, avals i garanties, a salvar el sistema bancari en crisi, b¨¤sicament caixes d'estalvi molt mal gestionades. I encara que tant Rajoy com el ministre d'Economia, Luis de Guindos, van assegurar que el rescat no els costaria ni un duro als contribuents, aquests mateixos pol¨ªtics que amb tanta alegria van fer aquestes afirmacions reconeixen ara que no ser¨¤ aix¨ª. Dels 51.303 milions d'euros injectats en forma de capital, nom¨¦s se n'han recuperat 2.686, el 5,23%.

Per¨° ara assistim a un intent de controlar el relat i tractar de minimitzar els costos pol¨ªtics. A aix¨° se centra el ministre De Guindos amb el llibre Espa?a amenazada, que porta com a subt¨ªtol De com vam evitar el rescat i l'economia va recuperar el creixement. ?s a dir, el relat ¨¨pic d'un ¡°¨¨xit¡± explicat des de dins. De coneixement de causa no n¡¯hi falta. Per¨° ¨¦s el relat, no ho oblidem, de qui aquell fat¨ªdic 15 de setembre del 2008 era el director executiu de la fallida Lehman Brothers a Espanya i Portugal. De Guindos no nom¨¦s va ser coresponsable de les males pr¨¤ctiques banc¨¤ries que van desencadenar la crisi, sin¨® que despr¨¦s, sent ministre d'Economia, ha dirigit les pol¨ªtiques que han aprofitat la crisi com a gran oportunitat per aplicar l'agenda neoliberal.

Afortunadament hi ha altres relators de la crisi que no han d'inc¨®rrer, com De Guindos, en teories autojustificatives per amagar que han format part del problema, sin¨® simplement explicar la veritat. Qui vulgui saber com ha estat la crisi en trobar¨¤ una explicaci¨® extensa i documentada al llibre que acaba de publicar el periodista Andreu Miss¨¦, director de la revista Alternativas Econ¨®micas. La gran estafa de las preferentes ¨¦s fruit d'una investigaci¨® rigorosa que fa honor a la millor tradici¨® del periodisme independent. Les preferents com a paradigma d'una crisi en la qual s'han sumat les males pr¨¤ctiques de la banca i el p¨¨ssim funcionament dels ¨°rgans reguladors, comen?ant pel Banc d'Espanya, ¡°un exemple clar de captura de les institucions p¨²bliques per part del poder financer¡±.

He llegit i vist centenars de not¨ªcies sobre les preferents, per¨° els confesso que fins que no he llegit aquest llibre no he tingut una idea total del que realment ha passat. Aquesta captura de les institucions va deixar en la indefensi¨® centenars de milers de petits estalviadors, que a m¨¦s van ser presentats pels qui els havien enganyat i controlaven el relat com a inversors avariciosos que havien incorregut en riscos excessius per cobd¨ªcia.

La realitat, com demostra Miss¨¦, ¨¦s que gran part d'aquests inversors eren persones grans a qui directius sense escr¨²pols i empleats molt pressionats van col¡¤locar un producte d'alt risc fent-los creure que era tan segur com un dip¨°sit a termini. I a un inter¨¨s del 7% quan, d'acord amb el risc, hauria d'haver-se remunerat almenys al 12% o al 15%. Les entitats van col¡¤locar la major part de les preferents en una maniobra desesperada per capitalitzar-se en no poder renovar els cr¨¨dits que la banca internacional els havia prestat per finan?ar la bombolla immobili¨¤ria. Per¨° ho van amagar, i m¨¦s d'un mili¨® de persones, la majoria petits estalviadors, hi van quedar atrapats.

Aquest dissabte s'organitza a Sabadell una gran performance que pret¨¦n ser un judici a la banca. Em temo que no en sortir¨¤ gaire ben parada. M'expliquen que hi ha preocupaci¨® a les c¨²pules financeres per la deterioraci¨® de la imatge de la banca. La gran estafa de les preferents explica molt b¨¦ les causes d'aquest deteriorament. ¡°Aquest no ¨¦s un llibre contra la banca¡±, va dir Miss¨¦ en la presentaci¨®. ¡°?s un llibre contra les males pr¨¤ctiques banc¨¤ries¡±. Doncs aix¨°.