Colau cedeix a les peticions dels ve?ns per salvar la superilla
L'Ajuntament eixamplar¨¤ els carrils en els girs, millorar¨¤ la senyalitzaci¨® i les zones de c¨¤rrega i desc¨¤rrega
S'han ampliat els carrils de circulaci¨® en els girs per facilitar el pas de vehicles, es millorar¨¤ la senyalitzaci¨® de les zones de c¨¤rrega i desc¨¤rrega i la freq¨¹¨¨ncia dels sem¨¤fors, i es refor?ar¨¤ la pres¨¨ncia de Gu¨¤rdia Urbana. Dues setmanes despr¨¦s de la implantaci¨® de la superilla del Poblenou, a Barcelona, el govern de l'alcaldessa Ada Colau, ha escoltat l'entorn i ha comen?at a implantar els ajustaments amb els quals busca salvar la prova pilot d'un dels projectes centrals del seu mandat: treure cotxes dels carrers per reduir la contaminaci¨® i millorar l'espai p¨²blic.
Tamb¨¦ s'informar¨¤ de l'oferta comercial en els accessos a les nou illes on s'ha restringit el tr¨¤nsit; se sincronitzar¨¤ el nou sistema en els navegadors i es millorar¨¤ la coordinaci¨® amb els serveis municipals i d'emerg¨¨ncies. ¡°S¨®n ajustaments que neixen de les propostes dels ve?ns i de l'entorn en els primers 15 dies des de l'engegada¡±, expliquen fonts municipals.
Malgrat que havia informat de la superilla en el ple del districte de Sant Mart¨ª, en ¨°rgans com el Consell de Barri, amb una campanya a les b¨²sties i que tenia la complicitat de l'Associaci¨® de Ve?ns del Poblenou, l'Ajuntament va haver d'organitzar dues reunions amb l'entorn en ple carrer dilluns passat i tamb¨¦ divendres. Unes sessions que va capitanejar la m¨¤xima responsable pol¨ªtica del projecte, la tinent d'alcalde Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz.
La prova pilot que es va quedar a Nova York
A Nova York, el que va comen?ar com una prova, es va convertir en una cosa permanent. L'exalcalde Michael Bloomberg, antecessor de l'actual, Bill de Blasio, va tallar el 2010 dos importants punts de l'avinguda Broadway -que creua pr¨¤cticament de dalt a baix, en diagonal, Manhattan- per crear unes places per als vianants, amb cadires i taules. Es tractava d'una prova pilot que va durar uns vuit mesos i que buscava crear, a dos punts neur¨¤lgics d'aquesta gran art¨¨ria, Times Square i Herald Square, dues zones d'esbarjo on la gent pogu¨¦s esmorzar o descansar.
Durant aquest temps d'experiment, l'Ajuntament de la ciutat va constatar, d'una banda, que el tr¨¤nsit no es va col¡¤lapsar al Mig Manhattan, ja que al costat de Broadway seguien circulant els cotxes per la Sisena i la Setena avingudes; i, d'altra banda, que la xifra d'atropellaments i incidents amb els vianants es va reduir dr¨¤sticament. No van aconseguir en aquell primer moment altres objectius com accelerar el tr¨¤nsit de cotxes pels carrers paral¡¤lels, per¨° el balan? d'aquests mesos va conv¨¨ncer les autoritats de convertir les illetes per als vianants en una cosa permanent.
Tant Times Square, la famosa zona de llums de ne¨® que atreu turistes d'arreu del m¨®n, com Herald Square, que es troba uns 10 carrers m¨¦s a baix i alberga els grans magatzems Macy¡¯s, s¨®n dos punts d'enorme tr¨¤fec en una ciutat ja de per si mateixa agitada. Cada dia, a la primera, hi entren unes 300.000 persones a peu, la qual cosa fa que moltes vegades es col¡¤lapsi i costi caminar-hi, encara que ja no passin cotxes per la zona central.
La prova no va comportar grans obres, l'Ajuntament simplement va posar unes tanques i va pintar el paviment per on no podien passar els cotxes d'un altre color, per b¨¦ que ara s¨ª que hi ha obres a Times Square. Manhattan ¨¦s, no obstant aix¨°, un districte de la ciutat de tr¨¤nsit intractable, on s¨®n minoria els professionals que s'hi desplacen en cotxe propi.
Les trobades continuaran en els propers dies i el 28 de setembre est¨¤ prevista una ¡°diagnosi col¡¤lectiva¡± a l'auditori de l'edifici MediaTic. A partir del diagn¨°stic, el consistori decidir¨¤ si fa tamb¨¦ ajustaments en la ubicaci¨® de les parades d'autob¨²s, una de les q¨¹estions m¨¦s pol¨¨miques de l'engegada del projecte. En paral¡¤lel, l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica ha comen?at a mesurar par¨¤metres com la contaminaci¨® i el nivell de soroll dins i fora del per¨ªmetre de la superilla.
La superilla del Poblenou ¨¦s la primera que s'implanta a Barcelona en la trama urbana quadriculada que va dissenyar Cerd¨¤ a l'Eixample. Les anteriors es van implantar sobre cascos antics: fa una d¨¨cada a Gr¨¤cia i durant el mandat de CiU a Les Corts. Colau ha apostat per replicar el concepte de la trama de l'Eixample. M¨¦s complex, amb la dificultat que tots els carrers suporten tr¨¤nsit. No passa el mateix en altres ciutats o en els cascos antics, on el gruix del tr¨¤nsit el suporten amb prou feines un 10% dels carrers: a la quadr¨ªcula de Cerd¨¤, per arribar d'un punt a un altre es poden fer molts recorreguts, per aquest motiu hi ha tr¨¤nsit a tots els carrers.
Excepte experi¨¨ncies a ciutats holandeses com Rotterdam o Groningen, el model de superilla de Barcelona no t¨¦ precedents, deixant de banda la peatonalitzaci¨® de part de Broadway en la quadr¨ªcula de Manhattan, a Nova York. All¨¤ es va intervenir com a Barcelona: sense gaireb¨¦ inversi¨®. En comptes de grans obres de reurbanitzaci¨®, com la del carrer d'Enric Granados, s'ha apostat per limitar el tr¨¤nsit amb senyalitzaci¨®, pivots i pintura. I l'espai per a ¨²s ciutad¨¤ s'anir¨¤ definint. L'experi¨¨ncia demostra que els canvis en mobilitat aixequen polseguera ¨Crecordin-se altres peatonalitzacions o l'¨¤rea verda d'aparcament¡ªper¨° a la llarga tothom els aplaudeix i ning¨² estaria disposat a revertir-los.
El consultor en mobilitat M¨¤rius Navazo assenyala que ¡°qualsevol canvi en mobilitat, i sobretot si afecta el cotxe, genera pol¨¨mica¡±. ¡°Sabem que ¨¦s una vaca sagrada i que trepitgem terreny enfangat, per¨° cal tocar-ho. Es pot defensar en termes d'espai p¨²blic i qualitat de vida, un par¨¤metre subjectiu; per¨° tamb¨¦ hi ha la normativa, els est¨¤ndards de soroll, qualitat de l'aire i accidents, que nom¨¦s es poden complir amb menys cotxes¡±, argumenta. Navazo enumera entre els encerts de la superilla que ¡°sigui una actuaci¨® sense obra, amb menor cost i m¨¦s flexible¡±. ¡°No canviem el tauler, sin¨® les regles¡±, defensa. L'expert augura que l'Eixample ¡°demana a crits¡± la implantaci¨® de superilles: ¡°Pot suposar una disminuci¨® molt significativa del tr¨¤nsit en una zona que t¨¦ tots els ¨ªndexs disparats¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
