¡°Merl¨ª¡±, arriba la Coralina

Ha tornat Merl¨ª, un personatge molt popular, tant que fins i tot TV3 el fa sortir a les seves promocions de la Champions. Amb qui deu anar Arist¨°til? Amb el Bar?a? Amb el Manchester City? Amb el Reial Madrid!!!? La figura d¡¯aquest professor va sobresortir la primera temporada. Tot i ser un inter¨ª de l¡¯institut, era l¡¯amo del claustre. La veritat ¨¦s que ho tenia f¨¤cil. Els seus col¡¤legues eren uns arronsats i carretejaven sense ¨¨pica el seu disgust amb el col¡¤lega, menys alguna professora que es fonia pel fil¨°sof. Per¨° aquesta segona temporada hi ha un personatge que m¡¯intriga i em d¨®na esperances. La nova cap d¡¯estudis Coralina (Pepa L¨®pez). Se la veu en¨¨rgica, sarc¨¤stica, que pot fer potents vis a vis (conceptuals) amb Merl¨ª. En definitiva, una competidora. La seva aparici¨® va ser particularment subratllada, encara que al final del cap¨ªtol. Va ser el cliffhanger?(ham per a la perman¨¨ncia) de la primera sessi¨®. Seria una ll¨¤stima que per fabricar una antagonista potent de Merl¨ª, tan necess¨¤ria, l¡¯haguessin de pintar antiquada i r¨¤ncia. Les altres dues novetats van ser una alumna, particularment r¨¤pida a l¡¯hora de disparar, molt m¨¦s que Merl¨ª, per¨° que no vol noviets i un professor de literatura castellana que, a la seva manera ¨Cdiguem que m¨¦s continguda- tamb¨¦ busca l¡¯empatia amb la clientela. Sembla que l¡¯?ngel Guimer¨¤ ser¨¤, poc a poc, un institut m¨¦s amigable.

El cap¨ªtol va comen?ar amb un avorrit rep¨¤s al mapa sentimental de la tropa, qui est¨¤ amb qui o sense ning¨². Merl¨ª va donar un parell de lli?ons sobre els presocr¨¤tics, un banal serm¨® pol¨ªtic i va fer la seva primera intervenci¨® redemptora: aconseguir que un bon alumne torni a classe i deixi de treballar, pressionat pel pare que argumenta un suposat estat de necessitat. Un pare que ¨¦s l¡¯esp¨¨cimen castellanoparlant del cap¨ªtol.

Anit hi va haver una escena curiosa. Merl¨ª deixa anar un mastegot, justificat, a Federico Moccia perqu¨¨ fa pensar al jovent que la vida ¨¦s una novel.la. ¡°?s xurreria sentimental¡±, diu Merl¨ª que, no obstant, en cap moment es planteja si tamb¨¦ hi ha xurros a la seva s¨¨rie, sobretot quan es posa solemne. Vegeu l¡¯escena on li explica al seu fill que molt aviat va flairar que era ¡°maric¨®n¡± i per aix¨° el deixava jugar a nines.

Sembla ser que aquest any, Merl¨ª exposar¨¤ el pensament d¡¯algunes dones fil¨°sofes. Aquesta gentilesa que no li demana el temari oficial, el portar¨¤, per exemple, a explicar Judith Butler i la teoria queer que rebutja considerar els rols de g¨¨nere com a naturals i els contempla com construccions socials. Com s¡¯ho far¨¤?

Despr¨¦s del gran ¨¨xit de la primera temporada, ¨¦s l¨°gic que els seus responsables no toquin res de fonamental de la f¨®rmula, per altra banda no gens in¨¨dita (turbul¨¨ncies an¨ªmiques, familiars o sentimentals amb p¨ªndoles filos¨°fiques de medicina). Esperem que els nous al¡¤licients, per¨°, no siguin ¨²nicament cosm¨¨tics. Amb una narrativa sense faltes i un tan bon repartiment com t¨¦... hauria de gosar ser m¨¦s agosarada.