¡°La riallada d¡¯¡®Ocho apellidos vascos¡¯ no ¨¦s decent¡±

En el cam¨ª entre el silenci i la neollengua que es va apropiar de bona part d'Euskadi hi ha altres estacions leg¨ªtimes, i s¨®n les que explora Edurne Portela a El eco de los disparos (Galaxia Gutenberg). Portela aporta un llibre complex a una realitat complexa, fugint del maniqueisme i de l'equidist¨¤ncia i navegant amb una precisi¨® dif¨ªcil per¨° precisa al territori que va obrir Primo Levi quan va defensar con¨¨ixer el complex per comprendre, no per justificar.

Portela, doctorada i professora de Literatures Hisp¨¤niques als EUA, va dedicar molts anys a investigar la viol¨¨ncia a l'Argentina o la Guerra Civil en la ficci¨® fins que es va adonar que mirava cap a una altra costat per no mirar al propi, a la societat silenciosa i c¨°mplice del Pa¨ªs Basc on va n¨¦ixer i va cr¨¦ixer. I va decidir ocupar-se d'aix¨°. ¡°Vaig dedicar tota la meva carrera acad¨¨mica a estudiar i escriure sobre la viol¨¨ncia, per¨° era sempre en un altre lloc i en un altre context. Fins que vaig con¨¨ixer Paddy Woodworth, escriptor irland¨¨s especialista en el conflicte basc, i em va dir: T'adones del material que tens sobre la teva realitat?¡±

Per¨° Portela no nom¨¦s havia acumulat quil¨°metres de tinta sobre la viol¨¨ncia i el Pa¨ªs Basc, analitzat pel¡¤l¨ªcules, novel¡¤les, exposicions i tra?at una visi¨® cr¨ªtica sobre la responsabilitat de la societat civil, sin¨® que havia nascut a Santurtzi el 1974, havia ballat Kortatu o La Polla Records, havia rebut algun cop de porra? policial i crescut sota la ic¨°nica mirada de Lasa i Zabala, dos desapareguts en mans dels GAL. ¡°Vaig intentar abordar-ho des d'un punt de vista acad¨¨mic per¨° era impossible per a mi fer-ho des d'aquesta fredor. Em vaig adonar que havia estat testimoni d'experi¨¨ncies que no havia elaborat i que formaven part dels meus afectes, de la meva ¨¨tica i de la meva forma d'entendre el m¨®n¡±.

I per aix¨° va construir aquest llibre amb un esperit d'hibridaci¨®: ¨¦s un assaig sustentat en reflexions filos¨°fiques, en marcs te¨°rics contundents i en la seva investigaci¨®, per¨° imbricat en les dosis adequades dels records i viv¨¨ncies que abonen l'autocr¨ªtica m¨¦s exigent i la proposta de superaci¨® del passat per la via del reconeixement de la responsabilitat. ¡°He constru?t d'una forma m¨¦s personal, tamb¨¦ m¨¦s dif¨ªcil i dolorosa, es tracta que els que no hem estat v¨ªctimes ni perpetradors ens adonem que la nostra participaci¨® tamb¨¦ ha estat fonamental¡±.

El secret amb el qual passava a Fran?a amb la seva fam¨ªlia per visitar l'oncle capell¨¤ amic ¡°dels barbuts¡±; la ignor¨¤ncia sobre el patiment de la senyora que els venia anxoves, de la qual nom¨¦s amb el temps va saber que era v¨ªdua d'un assassinat; o aquella vegada en qu¨¨ uns nois li van ensenyar la cria d'un gat que van ficar sota l'estora per saltar-hi al damunt mentre reien. Despr¨¦s mai es va atrevir a mirar a sota i ho va recordar anys despr¨¦s quan uns altres homes van trepitjar repetidament un ertzaintza en un carrer de Bilbao. Tampoc llavors es va atrevir a mirar sota l'estora, un altre estora, la que cobria de silenci brut la viol¨¨ncia rutin¨¤ria.

¡°L'actitud de la societat basca ha estat de complicitat i la complicitat t¨¦ la idea de culpa impl¨ªcita. Per¨° aquesta complicitat ¨¦s molt complexa perqu¨¨ pot venir de la por, de la conniv¨¨ncia o tamb¨¦ de la ignor¨¤ncia, una ignor¨¤ncia activa, preferir no saber per aquest terrible alguna cosa deu haver fet¡±, afirma Portela. ¡°La participaci¨® de la societat basca en el problema ha estat inconscient, per¨° tamb¨¦ ha estat responsable¡±.

Portela defensa un ¡°canvi imaginatiu que utilitzi les eines de la cultura, una cultura que ens faci despertar de la indifer¨¨ncia, el silenci, la complicitat d'aquests anys, que ens provoqui una imaginaci¨® ¨¨tica de veure l'altre en tota la seva complexitat¡±. I assenyala el paper constructiu que tenen en aquest sentit obres de Fernando Aramburu, Gonz¨¢lez Sainz, Jaime Rosales, Clemente Bernad i molts altres. Per¨° critica a fons la falsa normalitzaci¨® que exhibeix una pel¡¤l¨ªcula com Ocho apellidos vascos, per ella paradigma del que no ha de passar. ¡°Vaig sortir malalta, molt afectada de la pel¡¤l¨ªcula, perqu¨¨ s'ha passat del silenci absolut, de la negaci¨®, a la riallada i aix¨° no ¨¦s decent¡±. L'humor ¨¦s leg¨ªtim sens dubte, afirma, ¡°per¨° hi ha un temps de reconeixement de la profunditat del mal. Que agradi fora del Pa¨ªs Basc i riguin pot ser comprensible, ¨¦s una com¨¨dia, encara que em sembla retr¨°grada i insultant, per¨° que al Pa¨ªs Basc la gent estigui disposada a riure amb el personatge de Carmen Machi sense consci¨¨ncia de qu¨¨ pot significar representar una dona v¨ªdua d'un gu¨¤rdia civil que ha viscut en un poble abertzale; que riguin de l'ambient de l'herriko taverna quan fa cinc anys canvi¨¤vem de vorera per evitar-la. Ens estem saltant un pas fonamental: si no hi ha autocr¨ªtica, si no hi ha reconeixement del mal, si no hi ha elaboraci¨® no podem passar a l'humor. No ens ho hem guanyat encara¡±.

Diferencia aquesta pel¡¤l¨ªcula de l'humor de Vaya semanita, a la qual atribueix un grau d'intel¡¤lig¨¨ncia que no hi ha a Ocho apellidos... ¡°Vaya semanita no nom¨¦s riu d'ETA i els passamuntanyes, si no de tot el discurs nacionalista, hi ha una autocr¨ªtica que implica un concepte social m¨¦s ampli, una subtilitat en l'humor i un reconeixement que estem parlant d'una mica m¨¦s complex que la caricatura. ?s la difer¨¨ncia entre una caricatura i una representaci¨® par¨°dica d'una cosa m¨¦s complexa. El negociador, tamb¨¦ de Borja Cobeaga, ¨¦s brutal i t¨¦ humor, per¨° un humor que reconeix la complexitat i ¨¦s responsable, pots riure i riure, per¨° tamb¨¦ reflexionar; et deixa destrossat, sense cap sentit de superioritat com el d'Ocho apellidos... i aquesta sensaci¨® d'encara sort que no s¨®c d'aquests¡±.

L'exercici que proposa Edurne Portela ¨¦s m¨¦s complex i implica fer-se conscient de la neollengua orwelliana que l'esquerra abertzale va aconseguir imposar al Pa¨ªs Basc i que va actuar com a impulsora del silenci de qui no es reconeixia en ella. Aquesta esquerra es va apropiar de totes les causes que una jove com ella podia abra?ar, des del rock radical basc al feminisme, els moviments d'alliberament a Am¨¨rica Latina o la insubmissi¨®, i li va donar un sentit etnicista que implica exclusi¨® autom¨¤tica. A l'altre costat, el de les v¨ªctimes, es va imposar de facto un veto a les obres que ajudessin a entendre el terrorista o els seus defensors. I autors que van fixar la seva c¨¤mera en ells com el fot¨°graf Bernad o el cineasta Rosales van patir forts atacs per una suposada equidist¨¤ncia que, diu, tamb¨¦ ha fet mal. ¡°Milan Kundera diu que la novel¡¤la destapa la complexitat del que ¨¦s real. Ha de trencar-se el tab¨² de representaci¨® pel qual aquest m¨®n violent es presenta com a unidimensional i ali¨¨, quan en realitat aquest m¨®n l'hem constru?t tots¡±. Per aix¨° defensa tamb¨¦ una pol¨ªtica de v¨ªctimes que contingui la veritat, la reparaci¨® i la just¨ªcia, per¨° no nom¨¦s en el pla de la just¨ªcia sin¨® el de l'empatia social. I no nom¨¦s en la llera dels partits. La via Nanclares, de trobada entre terroristes i les seves v¨ªctimes, ¨¦s el cam¨ª, sost¨¦, i ha de ser voluntari, acurat, privat. ¡°Els tribunals no s¨®n l'¨²nica soluci¨®¡±.

La cultura i la informaci¨® s¨®n el cam¨ª. Sentir els l¨ªders d'aquest b¨¤ndol, com Otegi, dir que era a la platja quan van matar Miguel ?ngel Blanco, o com I?aki Recarte, que ni va saber el nom del seu assassinat i encara segueix sense saber-lo ¡°¨¦s perfecte; deixa'ls parlar¡±.

La veritable normalitzaci¨® no ser¨¤ mantenir ¡°el normal¡±, que ¨¦s seguir evitant els temes, ni considerar el conflicte superat perqu¨¨ han cessat els morts. ¡°Tots estem implicats i el relat no pot quedar nom¨¦s en mans dels abertzales, dels partits i de les v¨ªctimes. Aix¨° ho hem de fer entre tots¡±.