Focs de muntanya

Com que el combustible va car, el finan?ament del preg¨® alternatiu de la Merc¨¨ d¡¯enguany el posa una empresa de benzines radicada a Catalunya i liderada per un home de conviccions independentistes. Fa molt b¨¦ de no amargar-se, aquest empresari, com va fer molt b¨¦ Joan Margarit de no amargar-se tampoc quan en el preg¨® del 2010 va demanar una nova relaci¨® entre Catalunya i Espanya per tal que Catalunya esdevingu¨¦s un pa¨ªs semblant a Dinamarca i Holanda. No ¨¦s que m¡¯ho s¨¤piga de mem¨°ria: ¨¦s que ho acabo de mirar a internet per comprovar l¡¯any d¡¯aquell preg¨®, entre d¡¯altres coses perqu¨¨ Margarit cridava tamb¨¦ a la vaga general.

No s¨¦ si ara segueix tan conven?ut com llavors, per¨° del que s¨ª que estic segur ¨¦s que el moviment independentista necessita combustible tothora, i de vegades no li ¨¦s suficient amb explotar els moviments t¨¤ctics, pol¨ªtics o jur¨ªdics de l¡¯enemic ¡ªl¡¯Estat espanyol¡ª, ni tan sols les declaracions d¡¯aquest o aquell badoc oport¨². Aquest cop el moviment s¡¯ha agafat a la decisi¨® de l¡¯equip d¡¯Ada Colau d¡¯encarregar el preg¨® de la Merc¨¨ 2016 a Javier P¨¦rez And¨²jar: m¡¯imagino les cab¨°ries d¡¯aquest nano nascut a tocar del Bes¨°s i segur de posar una mica d¡¯humor i d¡¯ironia als patiments d¡¯una naci¨® sotmesa o tiranitzada a les lleis de les majories i les minories, o fins i tot, sotmesa a les lleis del poder, el seu i els dels altres, i a la seva interpretaci¨®.

Una altra cosa de la qual estic molt segur ¨¦s de la vergonya ¨ªntima, purament c¨ªvica, d¡¯aquells que aprecien els llibres de Margarit i de P¨¦rez And¨²jar, a l¡¯hora de resseguir les etzibades que l¡¯un i l¡¯altre han rebut i rebran per haver expressat en veu alta les seves prefer¨¨ncies ideol¨°giques i pol¨ªtiques. Mentre un argumentava en favor de la independ¨¨ncia, l¡¯altre segurament imagina solucions d¡¯una altra mena per restablir una altra cordialitat, ni que sigui funcional, entre dos poders pol¨ªtics en democr¨¤cia. No sembla pas que a tothom li passi el mateix i, sobretot, no els passa aix¨° a aquells que se senten portaveus i agitadors del moviment; no els passa aix¨° a aquells a qui res no dissuadeix a l¡¯hora d¡¯usar el que calgui per fer via i arribar al cim solitari, o en solitari, no s¨¦ com dir-ho.

Francesc Ser¨¦s va ser un dels primers, en aquest diari, de lamentar l¡¯elecci¨® com a pregoner de l¡¯autor d¡¯una delicad¨ªssima elegia, Paseos con mi madre, perqu¨¨ aix¨° deixava un marcador molt desequilibrat, a parer de Ser¨¦s. A banda que en 20 anys eren pocs els escriptors escollits per fer el preg¨®, dels set que ho havien acceptat nom¨¦s un escrivia en catal¨¤ i els altres sis ho feien en castell¨¤. Ser¨¦s estava molt i molt emprenyat pel desequilibri de les lleng¨¹es: v¨¦s a saber, potser tenia ra¨®. Jo em divertiria sense reserves amb el que se li pass¨¦s pel cap a l¡¯esbojarrada oficial del regne, o de la rep¨²blica, Empar Moliner, si alg¨² li hagu¨¦s demanat de fer el preg¨®. I no tinc dubte que etzibaria un delirant pamflet contra l¡¯opressor i en favor de la independ¨¨ncia per a dem¨¤ passat o per a abans-d¡¯ahir, tant se val. Segur que, a m¨¦s, vorejaria els l¨ªmits o fins i tot els ultrapassaria passant-se molt amb algun estirabot, perqu¨¨ aquesta ¨¦s la llei de la literatura i dels escriptors: els bons solen anar per all¨¤ on ning¨² no s¡¯imagina, com va fer el mateix Margarit en el seu preg¨®. Es diu valentia moral, i ¨¦s el patrimoni intangible dels millors. A mi em sembla que ¨¦s aix¨° el que el ciutad¨¤ sentiria en escoltar Moliner, o el mateix Ser¨¦s si l¡¯hi demanessin, i ens parlaria potser, amb la delicadesa aspra de La pell de la frontera, dels patiments dels m¨¦s maltractats, siguin del color que siguin.

Malgrat aix¨°, el moviment necessita establir amb nitidesa un pa¨ªs de bons i dolents, i aix¨° no ho dic jo, sin¨® Toni Alb¨¤, que ha dit prou a tanta mandanga, i la mandanga vol dir que l¡¯Ajuntament no estigui del cant¨® dels bons i hagi escollit un dels dolents. ?s aquest l¡¯argument expl¨ªcit, per¨° el problema del moviment ¨¦s que no nom¨¦s necessita moure¡¯s, sin¨® addictes nous. I anar repartint credencials de bo i dolent potser no ¨¦s un m¨¨tode excessivament persuasiu per als seus prop¨°sits. De fet, i molt civilitzadament, Alfred Bosch, d¡¯ERC, ha dit que vol saber qu¨¨ diu P¨¦rez And¨²jar.

A mi em fa l¡¯efecte que el personal que segueixi el preg¨® d¡¯aquest any, en la seva immensa majoria, mant¨¦ la salut mental prou estable, o naturalment inestable, com per entendre que els escriptors estan all¨¤ d¡¯alt parlant per dir el que els peta i els ve de gust, en particular si els han convidat a un acte representatiu i am¨¨, pura ind¨²stria de l¡¯entertainment de les democr¨¤cies modernes. Tenen la virtut saludabil¨ªssima de permetre que qualsevol digui el que vulgui sense que el policia de gu¨¤rdia patri¨°tica pugui ni tan sols demanar-li la documentaci¨®.

Ja s¨¦ que les aparences s¨®n unes altres i ens ho prenem a la valenta, perqu¨¨ tots estem a mig segon d¡¯escriure un brillant¨ªssim i aclaparador tuit que hauria d¡¯incendiar les xarxes de proclames. Per¨° aquesta agitaci¨® pol¨ªtica i banal no tra?a rutes fatals, ni imposa marcialment els seus desitjos, ni t¨¦ cap poder real per impedir que un espl¨¨ndid autor en la seva maduresa es dirigeixi a la ciutadania i faci broma, o no, del que li sembli, incl¨°s el new look d¡¯Ada Colau, inclosa l¡¯euf¨°ria patri¨°tica dels comentaristes de futbol quan juga el Bar?a i arriba el minut 17.14 (o la resta del partit), incl¨°s l¡¯abjecte ¨²s dels poders de l¡¯Estat per part d¡¯un ministre molt tronat i catal¨¤, inclosa la decisi¨® mateixa de l¡¯Ajuntament d¡¯escollir-lo a ell, P¨¦rez And¨²jar, per fer el preg¨®. Si no estigu¨¦s tan resuada l¡¯expressi¨®, potser podr¨ªem fer de Joan Fuster i ¡°puix que parla catal¨¤, vejam qu¨¨ diu¡±, fins i tot si el preg¨® el pronuncia i l¡¯escriu en castell¨¤. Jo, de fet, el llegir¨¦ al diari l¡¯endem¨¤, desconnectat de la passi¨® que destil¡¤lar¨¤ el processisme tuitaire.