Les agressions a funcionaris augmenten malgrat que cau el nombre de presos

Las agressions a funcionaris s¡¯han disparat a les presons catalanes. Fins al juliol d¡¯aquest any, i segons dades oficials, s¡¯han registrat 60 incidents d¡¯aquest tipus entre lleus i greus. La xifra ja supera la de tot el 2015. I aix¨° malgrat que les presons s¡¯estan ¡°despoblant¡±: avui dia hi ha un 20% menys de reclusos que el 2010. Els sindicats ho atribueixen a la ¡°p¨¨rdua de respecte envers el funcionari¡±, mentre que el Departament de Just¨ªcia defensa que no hi ha un ¡°augment significatiu¡± i que ¡°la conflictivitat als centres ¨¦s molt baixa¡±.

Dijous a la tarda un intern amb problemes psiqui¨¤trics del centre de Lledoners (Bages) va clavar un cop de porta quan va baixar al pati. El cap d¡¯unitat va intentar tranquil¡¤litzar-lo. ¡°Sense dir ni una paraula, el pres li va clavar una caparrada¡±. El cap del treballador de presons ¡°va rebotar als vidres del b¨²nquer¡±. El resultat: ¡°el llavi trencat i el nas despla?at¡±, segons el sindicat CSIF. Del fet, l¡¯¨²ltim que ha tingut lloc a les presons catalanes, se¡¯n parlar¨¤ dilluns, en una de les reunions peri¨°diques que, des del mar?, mantenen Serveis Penitenciaris i els sindicats per tractar les agressions.

La creaci¨® d¡¯aquests grups de treball demostra que el problema preocupa. En aquestes trobades, Just¨ªcia ha ofert dades que fins i tot superen les oficials (les que apareixen al web del departament). Segons aquests nombres ¡°alternatius¡±, nom¨¦s fins al juny s¡¯han produ?t 64 agressions, una tercera part de les quals (22) s¨®n greus (comporten baixa laboral) i la resta, lleus (nom¨¦s requereixen atenci¨® m¨¨dica). Per centres, Brians 1 i Brians 2 s¨®n els que acumulen m¨¦s atacs, per¨° tamb¨¦ s¨®n els que acullen m¨¦s reclusos. El centre de Ponent, a Lleida, ¨¦s el que proporcionalment n¡¯acumula un nombre m¨¦s alt (10 agressions i nom¨¦s 622 interns).

Just¨ªcia es remet a la seva p¨¤gina web i ni confirma ni desmenteix que les dades que d¨®na als sindicats responguin m¨¦s fidelment a la realitat. No obstant aix¨°, alhora admet que, ¡°des del gener, el recompte de les agressions ¨¦s m¨¦s rigor¨®s¡± i aix¨° afecta ¡°tant la quantitat d¡¯agressions¡± que reflecteixen les estad¨ªstiques ¡°com la seva classificaci¨®¡±. La s¨¨rie hist¨°rica que figura al web, i que ofereix dades del 2003, inclou sempre agressions ¡°greus¡± i ¡°lleus¡±, mentre que la nova categoria establerta en les reunions ¨¦s la de ¡°temptativa¡±.

Sense respecte a l¡¯autoritat

Alberto G¨®mez, del sindicat CSIF, n¡¯¨¦s un dels assistents. Assegura que l¡¯Administraci¨® no nom¨¦s admet l¡¯increment d¡¯agressions, sin¨® que hi ha buscat una explicaci¨®: ¡°Diuen que hi ha un intern m¨¦s visceral, que t¨¦ molt poc respecte envers l¡¯autoritat i que al carrer ha tingut un proc¨¦s de socialitzaci¨® molt feble¡±. Just¨ªcia descarta confirmar si ha donat aquesta explicaci¨® i refusa, a m¨¦s, qualsevol debat sobre els perqu¨¨s de les agressions.

A falta de respostes oficials, els treballadors analitzen el que observen en el seu moment dia a dia. G¨®mez, que treballa a Brians 2, creu que molts interns han ¡°perdut el respecte cap al funcionari¡± perqu¨¨ ¡°veuen que el seu comportament no t¨¦ una conseq¨¹¨¨ncia proporcional amb l'agressi¨®¡±. ¡°El sistema s'ha tornat m¨¦s laxe¡±, repeteix. Els sindicats opinen que, si als funcionaris de presons se'ls consider¨¦s ¡°autoritat p¨²blica¡± (com als professors o els metges), la situaci¨® milloraria.

Hi ha un ¡°fet diferencial¡± que tamb¨¦ explica, encara que nom¨¦s en part, la situaci¨®. ¡°El sistema penitenciari catal¨¤ aposta m¨¦s per la reinserci¨®, fet que implica un contacte m¨¦s proper amb els presos. Aqu¨ª es fa molt pati. Cal aguantar les seves hist¨°ries, calmar-los... ?s un m¨¨tode que propicia el cos a cos. A la resta d'Espanya estan m¨¦s en al b¨²nquer¡±, explica G¨®mez. Les retallades tampoc han ajudat. El 2011, la Generalitat va prescindir de 500 interins. Alguns han anat tornant, per¨° paral¡¤lelament s'han creat ¡°borses de treball¡± amb les quals es recluten persones ¡°del carrer, sense formaci¨®, que amb prou feines superen un psicot¨¨cnic i passen un curset¡±. El Departament assegura que la plantilla ¡°s'ha mantingut¡± aquests anys i afegeix que els nous centres oberts disposen de ¡°l'¨²ltima tecnologia en seguretat¡±. Un portaveu oficial subratlla que, en qualsevol caos, ¡°la conflictivitat ¨¦s extremadament baixa¡±.

Un pres copeja al t¨°rax a una funcion¨¤ria que feia el recompte a Brians 2. Un altre, de Quatre Camins, es nega que li practiquin una radiografia i pega un funcionari. Al menjador de Brians 1, un intern altera l'ordre. Quan l'hi porten, es regira i pega dos funcionaris. Tots s¨®n episodis del 2016. Malgrat la seva varietat, els sindicats han elaborat un ¡°perfil¡± de l'agressor: home, 32 anys i espanyol. En molts casos, a m¨¦s, pateix un trastorn psicol¨°gic (sovint per consum continuat de drogues). Els sindicats demanen, per aquesta ra¨®, que aquest tipus de reclusos no estiguin en m¨°duls ordinaris.