Del biber¨® a la metralladora

A la majoria encara no els deixaven arribar tard a casa, ni fumaven ni tenien xicota. Molts encara no s¡¯afaitaven. Per¨° els van enviar a la guerra, i a la mort. S¡¯adjudica a Federica Montseny el fet d¡¯haver-los posat el nom pel qual se¡¯ls coneix col¡¤lectivament: la Lleva del Biber¨® (¡°17 anys? Per¨° si encara han de prendre el biber¨®¡±). Eren els nois de les lleves republicanes del 1938 i 1939, 30.000 joves nascuts el 1920 i 1921; amb la seva incorporaci¨® obligat¨°ria a files, el b¨¤ndol republic¨¤ va tractar de pal¡¤liar la manca de soldats provocada per la sagnia de dos anys de guerra civil cruenta. El juliol del 1938 es van enviar molts d¡¯aquests soldats, despr¨¦s d¡¯una succinta instrucci¨®, molt insuficient, a combatre en el pitjor enfrontament de la contesa, la batalla de l¡¯Ebre, un escorxador. El conyac que es bevia ritualment ¡ªper infondre coratge¡ª abans de creuar el riu va ser per a molts, com explica l¡¯historiador militar Juan Carlos Losada, la primera copa de les seves vides, i potser l¡¯¨²ltima. Es van convertir en carn de can¨® i la majoria no en va tornar.

Ho fan d¡¯alguna manera ara, 78 anys despr¨¦s, en un muntatge ins¨°lit, emotiu i espectacular del Teatre Lliure (Barcelona), In memoriam, que dirigeix Llu¨ªs Pasqual i que obre el 30 de setembre al Teatre Municipal de Girona la programaci¨® del festival Temporada Alta (i es veur¨¤ despr¨¦s al Lliure del 14 d¡¯octubre al 13 de novembre). L¡¯obra, basada en testimonis reals, vol ser un homenatge a aquells pobres nanos massacrats.

¡°Un oncle meu va ser soldat de la Lleva del Biber¨®, i va morir¡±, explica Llu¨ªs Pasqual. ¡°Era un tema que per aquest motiu m¡¯interessava especialment, i aquestes coses acaben sortint¡±. Pasqual subratlla que ¡°la generaci¨® dels meus pares va ser una generaci¨® de silenci, i ha arribat el moment de trencar aquest silenci i explicar una hist¨°ria que ha de ser explicada. Expliquem el que va ser i ho expliquem fent-ho, aquest ¨¦s el repte¡±. El director, autor tamb¨¦ de la dramat¨²rgia i de l¡¯amalgama de textos extrets i sintetitzats de l¡¯allau de cartes, diaris i records, va conversar amb diversos supervivents de les lleves que li van oferir el seu testimoni directe per conformar l¡¯espectacle. L¡¯obra segueix la perip¨¨cia de sis joves des que els criden a files fins que acaben, bruts, esparracats, desesperats, embolcallats en l¡¯olor de cordita i mort, en una trinxera de la serra de P¨¤ndols, aquell infern on les cotes canviaven de mans cont¨ªnuament i es lluitava amb una ferocitat embogida sense donar treva ni esperar-la.

Els sis actors, membres de la Nova Kompanyia del Lliure i amb edats compreses entre els 22 i els 27 anys, es van posant a poc a poc en la pell dels biberons des que comen?a la funci¨®, es transformen en ells. Representen la vida dels soldats inexperts interactuant amb una pantalla on es projecten audiovisuals impressionants creats per Franc Aleu, que inclouen imatges de l¡¯¨¨poca. Una orquestra de cambra composta per altres m¨²sics interpreta en directe m¨²sica barroca. La selecci¨® t¨¦ un motiu. ¡°Aquesta m¨²sica funciona com a fin¨ªssim fil conductor i t¨¦ darrere una hist¨°ria: el dia que el meu oncle va anar a presentar-se a la caserna va passar davant d¡¯una esgl¨¦sia a qu¨¨ havien calat foc i hi va trobar unes partitures d¡¯un can?oner de guerra que inclo?a unes peces de Monteverdi, alguns dels seus Madrigali guerrieri. Es va endur aquestes partitures com a amulet¡±. A In memoriam, la m¨²sica contrasta amb la trag¨¨dia dels nois, que en realitat, destaca Pasqual, ¡°no va tenir res de noble ni de sublim¡±.

Des de fa un any, per preparar l¡¯espectacle, el director s¡¯ha anat trobant amb supervivents de la Lleva del Biber¨®, gent que fa 96 anys el 2016. En s¨®n una desena, i els esmenta als agra?ments d¡¯In memoriam. ¡°Tots expliquen el mateix, de la mateixa manera. Parlen poc de la por o de la mort. Per¨° coincideixen que no passa un dia en qu¨¨ no pensin en all¨°. Impressiona molt quan recorden que no podien ni imaginar el que era la guerra. Nosaltres tenim el cinema i la televisi¨®, i hem vist coses tan realistes com Salvar el soldat Ryan. Per¨° ells no havien vist res. No sabien res. La brutalitat i l¡¯horror de la guerra els va trobar verges. Ni tan sols sabien qu¨¨ era o com funcionaven una metralladora o un morter. Tot era desconegut per ells. I era terror¨ªfic¡±.

Pasqual aprofita per emmarcar l¡¯experi¨¨ncia dels biberons. ¡°Negr¨ªn i Franco volien allargar la contesa per diferents motius. El primer confiava que esclat¨¦s per fi la guerra mundial. El segon volia matar com m¨¦s enemics millor, perqu¨¨ la postguerra li fos m¨¦s f¨¤cil. Cap dels b¨¤ndols va anar a la batalla de l¡¯Ebre amb finalitats estrat¨¨giques, sin¨® pol¨ªtiques¡±. Els integrants de la Lleva del Biber¨® formaven part del m¨¦s verd de l¡¯ex¨¨rcit roig. ¡°Els hi va portar a morir, els faltava tot el que calia per enfrontar-se a l¡¯ex¨¨rcit professional de Franco¡±. In memoriam vol reivindicar aquells nois? ¡°Donar-los a con¨¨ixer, recordar-los. Encara que no ¨¦s una classe d¡¯hist¨°ria, sin¨® un record emotiu, he tractat de fer un veritable documental en un escenari¡±. El director es mou entre aquest afany realista i el sentiment que li provoquen els joves de les lleves: ¡°M¡¯entendreixen¡±.