¡°Mirar ocells et d¨®na ales¡±

El 4x4 avan?ava pel cam¨ª enfangat entre els camps d'arr¨°s del delta de l'Ebre sota un cel immens que es recreava en la seva pr¨°pia bellesa vestit de tons sublims. El m¨®n al voltant tenia una qualitat pura, di¨¤fana i a¨¨ria. La natura emanava entusiasme. Lars Svensson, fins llavors amable per¨° reservat, un gentleman suec de 78 anys, endut per la m¨¤gia del moment, va fer veure que tossia i de seguida va emetre el que semblava un crit estrident de karate. ¡°Becadell solitari¡±, va establir l'expert en ocells Jos¨¦ Luis Copete. Svensson va somriure amb cara de nano enxampat fent una gamberrada. David Bigas, el gran anellador del parc, al volant, tamb¨¦.

Era certament improbable que el c¨¨lebre ornit¨°leg suec, una de les emin¨¨ncies mundials en reconeixement d'aus, autor de la guia d'ocells amb la qual hem apr¨¨s tots, la Collins, hagu¨¦s vist per la finestreta un becadell solitari, propi d'indrets molt agrestos del Kazakhstan, el Kirguizistan i Mong¨°lia ¨Cels indrets on ha estat¨C, per¨° l'home expressava aix¨ª el goig que sentia per un mat¨ª meravell¨®s. Era divendres, i ¨¦rem a la ja tradicional sortida de figures internacionals de l'ornitologia ¨Ci alguns infiltrats, com jo mateix, que encara confonc els corriols i pensava que el par¨¤sit cuaample no era un ocell¨C que es fa com a pre¨¤mbul al Delta Birding Festival, el gran festival dedicat al m¨®n dels ocells i especialment a la seva observaci¨® com a ci¨¨ncia i passatemps (bird watching) al delta de l'Ebre.

La tercera edici¨® del festival, que va acabar diumenge a la tarda amb l'objectiu assolit d'haver superat els dos milers de visitants, va comen?ar amb humitat i un sobresalt: va ploure molt durant la nit i la matinada de dijous (deixant un espai franc despr¨¦s per a l'excursi¨®) i divendres a la tarda, quan comen?ava oficialment la fira. Es va desfermar llavors una tempesta ferotge amb un terrible x¨¤fec ¨Cvaja, com un mons¨®¨C sobre el campament plum¨ªfer aixecat per l'organitzaci¨® al recinte de M¨®nNatura Delta, prop del Poblenou del Delta, obligant el p¨²blic a tancar-se en les fr¨¤gils carpes i els dos edificis del complex.

La principal atracci¨® del festival la va tornar a posar la natura: fins a 12.000 flamencs es concentren a la riba de la llacuna de la Tancada. Quan es van enlairar en un inenarrable n¨²vol rosa era f¨¤cil imaginar-te que eres Robert Redford al Nakuru de Mem¨°ries d¡¯?frica

Els expositors van bregar de valent per protegir del temporal els seus tresors: ¨°ptiques, dibuixos, fotografies, llibres. En una de les tendes de fotografia no les tenien totes veient els llampecs i la quantitat d'instruments met¨¤l¡¤lics que hi havia per all¨¤. A la d'Oryx ¨Cla tenda de ci¨¨ncies naturals que impulsa l'esdeveniment¨C es van salvar els llibres, malgrat que l'aigua va inundar perillosament el terra. A fora les aus s'embrancaven en un combat igual d'intens amb els elements en el qual pensaves que dif¨ªcilment sobreviuria un albatros, encara menys un petit escriv¨¤. L'endem¨¤, caminant per la platja vaig trobar un pollet de garsa mort, que havia caigut del niu per la implacable f¨²ria de la tempesta.

En fi, tot festival ha d'entomar algun dia la pluja: no se n'escapen ni Woodstock, ni Glastonbury ni el S¨®nar. I la natura no va poder doblegar la tenacitat dels organitzadors del Delta Birding. ¡°No s'ha susp¨¨s cap confer¨¨ncia¡±, subratllava l'endem¨¤, orgull¨®s, Francesc Kirchner. I aix¨° que n'hi va haver un que va haver de deixar la bicicleta al recinte i demanar ajuda a algun amable ornit¨°leg alemany perqu¨¨ el retorn¨¦s a l'hotel. Dissabte, en canvi, va fer un dia espl¨¨ndid, assolellat i net i diumenge tamb¨¦ va ser molt bo. Es van formar cues d'autom¨°bils, el p¨¤rquing es va saturar i va caldre aparcar al marge de la carretera o a la platja del Trabucador, des d'on s'havia establert un servei de transport en minib¨²s. Centenars d'aficionats a les aus, molts en format fam¨ªlia, van inundar d'una altra manera el recinte, on podies assistir a xerrades de gran volada: Svensson explicant com crear una nova guia d'ocells; el ja habitual Hadoram Shirihai explicant el seu aventurer projecte de fotografiar totes les aus del m¨®n (i hi ha 10.000 esp¨¨cies, algunes en llocs tan remots com perillosos); una altra de les estrelles, Per Alstr?m, dissertant, precisament, sobre el que ¨¦s una esp¨¨cie i les seves, sovint, confuses fronteres, o l'ornit¨°leg israeli¨¤ Yossi Leshem, entre les amistats del qual hi ha Simon Peres i les ¨°libes, especialista en un assumpte tan impactant com les col¡¤lisions d'ocells i avions.

La fira ha ofert una gran quantitat de punts d'informaci¨® per planificar viatges d'observaci¨®. Segons la butxaca que tinguis, pots anar a Buthan o a la cantonada, que tamb¨¦ hi ha aus. En aquesta l¨ªnia, Marc G¨¢lvez va oferir una xerrada sobre els millors llocs del m¨®n per dormir i menjar observant ocells, pur LonelyBirder. Tamb¨¦ va ser interessant Per qu¨¨ la grua comuna tria Extremadura a l'hivern?, de Vanesa Palacios. La pres¨¨ncia de diverses furgoteques, que d¨®na un punt encara m¨¦s festivaler al Delta Birding, va augmentar l'oferta de restauraci¨® (que es pagava, com en els festivals de m¨²sica, amb moneda pr¨°pia, el bimbo ¨Cde la paraula comuna per dir que s'ha vist una esp¨¨cie nova¨C), encara que des d'aqu¨ª envio una felicitaci¨® per a la parada de Turisme d'Arag¨®, que convidava a embotit i vi.

L'ambient ha estat espl¨¨ndid: els nens que es dedicaven a passejar amb barca pels petits canals del recinte provant ¡°lo perxar del Delta¡±, els friquis vestits de forces especials i armats amb grans teleobjectius, la multitud alegre revestida de samarretes amb motius ocellaires?(un aplaudiment a les de ¡°Reservoir Birds¡±, ¡°Walking Birds¡±, ¡°Looking for Dupont¡¯s Lark? Just ask 'em¡± i la millor: ¡°Mirar ocells et d¨®na ales¡±). Era possible fer coses tan boniques com comprar-se un dibuix original d'un corb mar¨ª, una tassa amb un blauet ¨Caix¨ª el veus sempre a l'esmorzar encara que t'esquivi al camp¨C, retratar-te amb cara de petrell amb el gran expert en aus marines Vincent Bretagnolle, trobar-te Francesc Gir¨®, aconseguir la signatura de Svensson a la teva guia o la del gran dibuixant Juan Varela en un els seus preciosos llibres (calia veure la cara de sorpresa de l'Evelio, un principiant, quan l'artista li va esbossar un bitxac a la dedicat¨°ria). La gent comprava menjadores, casetes, gorres i pins de la SEO o coses de m¨¦s subst¨¤ncia: es va poder veure un client que va comprar a Oryx material de rastreig per valor d'uns quants milers d'euros.

La principal atracci¨® del festival va ser altre cop la natura: fins a 12.000 flamencs es concentren aquests dies a la riba de la ve?na llacuna de la Tancada oferint un espectacle immens. Quan van arrencar el vol en un inenarrable n¨²vol rosa era f¨¤cil imaginar-te que eres Robert Redford al Nakuru de Mem¨°ries d'?frica. Des del terrat de l'edifici de M¨®nNatura i des de la congestionada cabana davant del llac, els podia observar, tan bonics, aplegant-se elegants com el massiu cos de ball d'un ballet prodigi¨®s. La vida a¨¨ria regalava altres imatges inoblidables: l'¨¤guila pescadora capbussant-se en el cristall de la badia que d¨®na a Sant Carles de la R¨¤pita, davant de The Looper Zone Bar, o la parella de blauets centellejant als canals a tocar del recinte del festival.

Un altre moment sensacional va ser l'observaci¨® d'una ¨¤guila cal?ada a l'illa de Buda. La va descobrir Alstr?m tota quieta i la va enfocar amb el seu telescopi oferint-la generosament. Li podies veure el fer rostre (a la rapa?), l'ull violent i les plomes agitades per la brisa. Finalment, va enlairar-se majestuosa i m¨¦s d'un cor va volar amb ella cel enll¨¤.

L¡¯observaci¨® d¡¯ocells ¨¦s ca?ar sense matar; un assumpte impredictible, a difer¨¨ncia d¡¯observar arbres o flors. I tamb¨¦ hi ha el vol i la bellesa¡±, defineix l¡¯eminent ornit¨°leg suec Svensson?

La sortida amb els experts va comen?ar com ¨¦s habitual. Davant de l'hotel Mediterrani Blau a la urbanitzaci¨® Els Eucaliptus abans de la sortida del sol, amb els fanfarrons crancs de riu al carrer sota els focus del c¨¤mping. A poc a poc la gent va anar arribant. Es va anunciar qui aniria en cada cotxe. Em vaig asseure darrere de Svensson, tot un privilegi. Vam rec¨®rrer carreteres fosques escoltant cantar en Sabina, de cam¨ª a les zones restringides del parc natural, l'excitaci¨® despuntant amb l'alba. El dia es va convertir en una paleta de grisos amb aroma de pluja. Les salines de la Trinitat, la punta de la Banya, cada punt elevat era un fest¨ª de telescopis, ornitologia i albiraments.

Leshem, vestit com un s'imagina un naturalista israeli¨¤, dels peus a la quip¨¤, ensenyava la seva carta de recomanaci¨® signada per Simon Peres i recordava el seu vell amic, l'arque¨°leg Ehud Netzer, descobridor de la tomba d'Herodes i mort en caure a l'excavaci¨®. David assenyalava un bec d'alena. Miquel Rafa recollia una ploma. Xatrac gros, siseta, corriol com¨², trist, la bonica camallarga, elegants gavines d'Audouin, fredeluga, cogullada, quatre arpelles! La meva llista no donava a l'abast. L'escriptor Antonio Sandoval, el Ken Follet de l'ornitologia espanyola, autor de llibres de tant ¨¨xit com Para qu¨¦ sirven las aves,?explicava sense abaixar els prism¨¤tics que entre els bird watchers famosos hi havia el president dels EUA Thomas Jefferson, de qui es conserva la llista d'albiraments. Vam parlar d'inf¨¤mies ornitol¨°giques, com les del coronel Meinerthagen, i del vergony¨®s stringing (dir que has vist una cosa que en realitat no has vist, i no per error), el delicte m¨¦s greu en el m¨®n dels birders,?on la reputaci¨® ho ¨¦s tot.

En la intimitat del cotxe, despr¨¦s, Svensson recordava la garsa de mar que nia a la teulada de casa seva. Nost¨¤lgia sueca, bergmaniana. Confid¨¨ncies. Els seus ocells preferits, va dir, s¨®n el falciot i l'oriol. Gustos senzills. Copete empassava saliva perqu¨¨ en l'homenatge que li anava a retre l'Institut Catal¨¤ d'Ornitologia l'endem¨¤ estava previst regalar a l'estudi¨®s el dibuix d'una cotoliu, que creien que era la seva preferida. Jo tamb¨¦ vaig ficar la pota en parlar-li a Svensson de Poltava, la batalla que van perdre els suecs amb els russos. No em va guardar rancor perqu¨¨ despr¨¦s em va explicar que va con¨¨ixer un dels herois de Telemark, que era instructor de superviv¨¨ncia de l'Ex¨¨rcit suec.

Svensson va comen?ar en el m¨®n de les aus de ben petit, "pel plaer dels llocs silvestres i la llibertat; gr¨¤cies als ocells perdia la por paralitzant del bosc i la foscor". Es va fer amic de les ¨°libes i els gamarussos. Despr¨¦s, va tenir de mentor el gran Hakan Delin, expert en mussols. Quin pensa que ¨¦s el secret de l'inter¨¨s per veure ocells? ¡°?s com la ca?a, l'observaci¨® d'ocells?¨¦s ca?ar sense matar; un assumpte impredictible, a difer¨¨ncia d'observar arbres o flors. I tamb¨¦ hi ha el vol i la bellesa: la imatge dels corbs marins amb les ales obertes, com en preg¨¤ria, ¨¦s emblem¨¤tica del misteri i la bellesa de les aus¡±. Svensson va assenyalar que ¨¦s molt f¨¤cil fer que els nens s'interessin per les aus, i que ¨¦s un passatemps molt bo. Va recomanar practicar-lo "amb felicitat i rigor". I amb humilitat: ¡°No sempre pots identificar tot el que veus¡±. Durant anys, practicaven m¨¦s l'observaci¨® d'ocells?els homes que les dones. ¡°Ara s'ha igualat m¨¦s. Hi ha grups formats ¨ªntegrament per dones. Es pren Svensson el film Els ocells, de Hitchcock, com una cosa personal? ¡°Ha, ha, no, per¨° ¨¦s tan, tan fals!".