Oteiza dialoga amb Gaud¨ª

A la fi dels anys cinquanta coincidint amb la seva popularitat m¨¦s gran i ¨¨xit professional que l¡¯havia enlairat fins a ser considerat el millor escultor del m¨®n, Jorge Oteiza (Orio, 1908 - Sant Sebasti¨¤, 2003) va decidir abandonar la seva feina perqu¨¨ considerava que havia arribat al final; que les escultures ja no li aportaven res. Per¨° el seu silenci creador no va significar la seva desaparici¨®, sin¨® que Oteiza, des d¡¯aquest moment, va entrar en un remol¨ª d¡¯activisme i creaci¨® liter¨¤ria, escrivint assajos, fent una important tasca pedag¨°gica o vinculat al cinema, generant milers de documents i dotzenes de llibres. Hi ha doncs molts oteizas en l¡¯exposici¨® ¡°Oteiza. La desocupaci¨® de l¡¯espai¡±. Tots dialoguen, a partir d¡¯aquest dimarts, amb La Pedrera, una de les obres cabdals d¡¯Antoni Gaud¨ª; a priori, una conversa sorda per llunyana, per¨° que deixa entreveure tot el que tenen a veure aquests dos creadors excepcionals: els dos van dominar el volum i l¡¯espai com pocs, l¡¯arquitecte creant formes originals i gaireb¨¦ impossibles; l¡¯escultor realitzant obres en les quals va acabar reduint m¨¦s i m¨¦s la pres¨¨ncia de mat¨¨ria per descobrir els espais buits. Els dos van compartir, malgrat la dist¨¤ncia, la creaci¨® d¡¯obres vision¨¤ries que transcendeixen m¨¦s enll¨¤ de l¡¯experi¨¨ncia est¨¨tica.

De fet, tal com recorda l¡¯exposici¨® que organitza Fundaci¨® Catalunya La Pedrera, Oteiza admirava profundament Gaud¨ª: ¡°El m¨¦s important i definitori com a est¨¤tua va ser en la meva visita al taller de Gaud¨ª, a la Sagrada Fam¨ªlia, un tros geom¨¨tric de columna o d¡¯arc, una pedra sola abandonada a terra per¨° recorreguda per una tensi¨® f¨ªsica imperceptible¡±, va escriure. Per aix¨°, no hi ha dubte que el basc estaria, malgrat el seu car¨¤cter dif¨ªcil, content de poder mostrar part de les seves obres (el seu corpus asseguren que s¨®n 2.700 escultures) en una obra del seu admirat Gaud¨ª.

Des del 1988 a Barcelona no s¡¯havia vist una gran exposici¨® sobre Oteiza. Ara s¡¯han reunit 130 obres, de les quals 91 escultures, al pis noble d¡¯aquest edifici que es mostra en tota la seva esplendor. S¡¯han obert finestres perqu¨¨ entri la llum tamisada del carrer, s¡¯han alliberat les columnes, totes diferents, de l¡¯edifici, que passen del cub de la base al cilindre dels fusts i dialoguen com mai amb el continent d¡¯Oteiza, la gran majoria obres de la Fundaci¨® Museo Jorge Oteiza, instal¡¤lada des del 2003 a la localitat navarresa d¡¯Alzuza que conserva 1.650 escultures de l¡¯artista. La mostra comissariada per Gregorio D¨ªaz i Elena Mart¨ªn, director i responsable del departament de conservaci¨® del museu tamb¨¦ t¨¦ tres peces del Museo Reina Sofia i quatre de col¡¤leccionistes privats.

La mostra repassa tots els processos creatius de l¡¯escultor; ¡°la seva evoluci¨® des del primitivisme fins al minimalisme constructivista¡± segons Mart¨ªn i s¡¯il¡¤lustra amb fotografies com les del seu fam¨®s laboratori de guixos, en el qual se¡¯l veu treballant amb guixos i donant forma a pots de conserva. ¡°Les llaunes m¡¯han alimentat f¨ªsicament i mentalment¡±, assegura l¡¯artista. Les primeres obres estan influ?des per l¡¯art precolomb¨ª que va contemplar durant els seus viatges i l¡¯estada de 13 anys a Sud-Am¨¨rica. El segueixen les seves peces antropomorfes en les quals comen?a a apar¨¨ixer l¡¯abstracci¨®: Dos anys despr¨¦s del seu retorn el 1948 va comen?ar a treballar, despr¨¦s de guanyar un concurs nacional, en la reconstrucci¨® de la bas¨ªlica d¡¯Arantzazu, realitzant l¡¯estatu¨¤ria de la fa?ana principal. El 1955 se suspenen els treballs perqu¨¨ certs sectors de l¡¯Esgl¨¦sia consideraven que no ajudaven a guanyar adeptes, sin¨® tot el contrari i algunes figures van quedar a mig fer. En l¡¯exposici¨® es poden veure tres caps dels ap¨°stols, i algunes maquetes de la Mare de D¨¦u. Despr¨¦s que les figures a mig fer romanguessin 15 anys abandonades en una cal?ada, el projecte es va reprendre el 1969 i es van instal¡¤lar els seus 14 ap¨°stols brutalistes (segons Oteiza els 13 remers d¡¯una trainera i el timoner).

La seva pres¨¨ncia a la Biennal de Sao Paulo el 1957, en la qual va ser nomenat millor escultor del m¨®n, est¨¤ representada en l¡¯exposici¨® amb vuit de les 28 peces que es mostren sobre peanyes id¨¨ntiques a les quals va dissenyar el mateix Oteiza. Al Brasil, l¡¯artista va mostrar la conclusi¨® dels seus treballs, de la naturalesa experimental de la seva escultura, uni¨® d¡¯¡°estructures lleugeres, din¨¤miques i obertes, creadores d¡¯espais actius que desafien el pes de la mat¨¨ria¡±, explica Mart¨ªn. ?s el cas de Suspensi¨® buida (estela funer¨¤ria homenatge al constructor aeron¨¤utic Ren¨¦ Couzinet), propietat del Reina Sofia, creada el 1957. La mostra conclou amb algunes de les seves caixes metaf¨ªsiques en les quals va buscar la pres¨¨ncia de l¡¯abs¨¨ncia, del no-res, entre elles Homenatge a Vel¨¢zquez, ¡°que captura l¡¯atmosfera de les Meninas¡± i Unitat m¨ªnima, considerada una de les seves ¨²ltimes peces, del 1959, que tanca l¡¯exposici¨®.