Aix¨ª arriben els partits al debat de la q¨¹esti¨® de confian?a

La pol¨ªtica catalana va entrar fa quatre anys en una espiral en la qual encara segueix immersa i sense que se n¡¯endevini el desenlla?. Proc¨¦s, full de ruta, salt de pantalla, mandat democr¨¤tic, majoria social o silenciosa, refer¨¨ndum unilateral, eleccions plebiscit¨¤ries i declaraci¨® unilateral eren fins al 2012 expressions i vocables ins¨°lits, per¨° des de llavors s¡¯han incorporat al llenguatge pol¨ªtic, especialment dels l¨ªders sobiranistes. Mai, en els 36 anys que ja fa que es va restablir el Parlament, s¡¯havia presentat una q¨¹esti¨® de confian?a per part del president de la Generalitat. Segurament perqu¨¨ mai, des de llavors, l¡¯escenari pol¨ªtic era tan incert ni existia un Govern amb tan poc suport parlamentari. Carles Puigdemont va decidir prendre aquest cam¨ª despr¨¦s del veto de la CUP als Pressupostos d¡¯aquest any, un altre escenari que tampoc s¡¯havia produ?t mai des del restabliment de l¡¯autonomia.

Les eleccions del 27 de setembre del 2015, ara fa un any, van passar p¨¤gina definitivament, amb un Parlament m¨¦s fragmentat que mai i uns grups parlamentaris que des de llavors han acusat tensions internes. Aquesta ¨¦s una fotografia aproximada de l¡¯estat dels partits pol¨ªtics.

JUNTS PEL S?. En tensi¨®. La necessitat de convocar un refer¨¨ndum per proclamar la independ¨¨ncia a mitjan any que ve divideix des de fa mesos el grup parlamentari del qual formen part l¡¯antiga Converg¨¨ncia i Esquerra Republicana. El partit que va ocupar l¡¯hegemonia pol¨ªtica a Catalunya durant d¨¨cades intenta sacsejar-se com pot la pressi¨® de la CUP per apostar per la unilateralitat com a soluci¨® pol¨ªtica, mentre que els republicans se situen en una posici¨® m¨¦s equidistant i fan cont¨ªnuament l¡¯ullet als anticapitalistes, per¨° sense oblidar que formen part d¡¯un govern presidit per Carles Puigdemont.

CIUTADANS. Amplificats. El partit d¡¯Albert Rivera ¨¦s la segona for?a al Parlament amb 25 diputats, per¨° aquesta representaci¨® amb prou feines produeix efectes pol¨ªtics a la Cambra i en la vida pol¨ªtica. M¨¦s pendents de resultar decisius a Espanya que a Catalunya i despr¨¦s dels resultats de les dues ¨²ltimes eleccions generals, la formaci¨® taronja sembla condemnada a exportar m¨¦s enll¨¤ de l¡¯Ebre aquest paper gaireb¨¦ irrellevant que ha tingut la seva cirereta amb el c¨¤stig sofert en les eleccions gallegues i basques.

PSC. Es busca l¨ªder. Els socialistes catalans no aixequen el cap en unes eleccions des que van perdre la Generalitat i el Govern d¡¯Espanya i cada consulta es converteix en el pitjor resultat recollit fins llavors. Ara estan immersos en un proc¨¦s ins¨°lit de prim¨¤ries per triar el seu primer secretari i el dilema est¨¤ entre Miquel Iceta, un lampista del PSC que va arribar a l¨ªder per incompareixen?a de N¨²ria Parlon i l¡¯alcaldessa de Santa Coloma que, ara s¨ª, quan la sagnia socialista sembla acabada, vol posar-se al capdavant del partit. La soluci¨®, el 15 d¡¯octubre.

CATALUNYA S? QUE ES POT. Dividits. El grup parlamentari hereu d¡¯Iniciativa per Catalunya havia conviscut de manera harm¨°nica en la seva pluralitat fins que el secretari general de Podem, Albano Dante Fachin, va donar un cop de puny a la taula per clamar contra el monopoli parlamentari dels ecosocialistes. Al final han arribat a un acord i es repartiran els torns d¡¯intervencions en els debats de la moci¨® de confian?a, de pol¨ªtica general i de Pressupostos, per¨° les discrep¨¤ncies segueixen latents. Especialment amb el proc¨¦s sobiranista.

PP. En espera. Xavier Garc¨ªa Albiol ¨¦s el l¨ªder parlamentari del PP, per¨° no del partit a Catalunya. Fa mesos que els populars haurien d¡¯haver celebrat un congr¨¦s per ungir l¡¯exalcalde de Badalona en substituci¨® d¡¯Alicia S¨¢nchez-Camacho, per¨° l¡¯espiral interminable d¡¯eleccions ho ha impedit. Mentrestant, PP i Ciutadans segueixen escenificant en el Parlament la cara m¨¦s combativa contra el sobiranisme.

CUP. Un enigma. Els anticapitalistes van deixar Puigdemont a l¡¯estacada amb els Pressupostos d¡¯aquest any, per¨° han anunciat que l¡¯ajudaran a superar la q¨¹esti¨® de confian?a. Cal veure qu¨¨ faran amb els comptes per al 2017 i qu¨¨ exigeixen al Govern catal¨¤ per fer-ho possible. Els seus complicats equilibris interns, entre l¡¯¨¤nima que d¨®na prioritat a l¡¯independentisme i la que advoca perqu¨¨ el primer s¨®n les pol¨ªtiques socials, fan imprevisible un pron¨°stic, encara que sembla que el m¨¦s probable ¨¦s que acompanyin Junts pel S¨ª fins al final de la legislatura.?