Mor Shimon Peres, l¡¯¨²ltim dels fundadors d¡¯Israel

Ning¨² ¨¦s profeta a la seva terra, i encara menys en terra de profetes. A casa va ser el l¨ªder del centreesquerra que perdia les eleccions davant de pol¨ªtics durs de la dreta nacionalista, com Menahem Begin (el 1977) o Benjamin Netanyahu (el 1996). A la resta del m¨®n va ser el brillant negociador que va aconseguir que Charles de Gaulle vengu¨¦s a Israel (el 1959) el seu primer reactor nuclear; l'agut diplom¨¤tic que va contribuir a forjar els Acords d'Oslo amb els palestins i que va compartir el Nobel de la Pau amb Isaac Rabin i Yasser Arafat (el 1994). Durant gaireb¨¦ set d¨¨cades recorrent tota l'escala del poder a l'Estat jueu, Shimon Peres (nascut Perski el 1923 a la Pol¨°nia que avui ¨¦s Bielor¨²ssia) va tenir temps de sobres per constatar que sempre ¨¦s possible aprendre dels errors. Va ser la cara amable d'Israel.

Dimecres a la matinada va deixar de bategar el cor de l'¨²ltim fundador d'Israel, de l'elit juvenil que el patriarca David Ben Gurion, primer cap del Govern despr¨¦s de la independ¨¨ncia, va triar per engegar el 1948, una nova naci¨® despr¨¦s que l'ONU aprov¨¦s la partici¨® de la Palestina sota administraci¨® brit¨¤nica. En aquella ¨¨poca, Peres ja comprava les armes per la Hagan¨¤, l'embri¨® de les anomenades Forces de Defensa d'Israel. Al gener ja va haver de ser hospitalitzat a Tel Aviv despr¨¦s de patir un atac card¨ªac. Un massiu vessament cerebral que el va deixar a les portes del coma fa una setmana ha posat fi als seus dies aquesta matinada.?

?s dif¨ªcil no trobar la seva empremta en pr¨¤cticament tots els cap¨ªtols de la hist¨°ria contempor¨¤nia israeliana, que va protagonitzar des del seu mateix naixement. L'actual cap de Govern, Netanyahu, i l'ex-primer ministre Ehud Barak van haver de fer-li un lloc fa un any a l'escenari d'un cinema de Jerusalem despr¨¦s de l'estrena de la pel¡¤l¨ªcula Sabena, que descriu l'operaci¨® executada a l'aeroport de Tel Aviv el 1972 per posar fi al segrest d'un avi¨® de la llavors companyia de bandera belga. Netanyahu i Barak eren joves oficials dels comandos que van intervenir en l'assalt a les ordres del m¨ªtic ministre de Defensa Moshe Dayan. I Peres? Ell era l'h¨¤bil ministre de Transports que negociava darrere del tel¨® perqu¨¨ els militars poguessin campar. El veter¨¤ pol¨ªtic no es va aixecar de la butaca i va cedir l'estrada a la seg¨¹ent generaci¨® de l¨ªders israelians.

Malgrat els revessos de la ca?nita pol¨ªtica de l'Estat jueu, Peres va mantenir durant gaireb¨¦ 48 anys de manera gaireb¨¦ ininterrompuda la seva acta parlament¨¤ria a la Knesset. Va ser en dues ocasions primer ministre (1984-1986 i 1995-1996). Recorrent titular d'Afers Exteriors, va exercir a m¨¦s desenes d'alts c¨¤rrecs i carteres ministerials, com els de Defensa i Finances, i va culminar la seva carrera com a cap de l'Estat entre el 2007 i el 2014. A partir de llavors va seguir mantenint una activitat p¨²blica al capdavant del Centre per la Pau que porta el seu nom amb l'objectiu d'estr¨¨nyer lla?os entre israelians i palestins.

Havia desembarcat amb la seva fam¨ªlia a Terra Santa al comen?ament de la d¨¨cada dels trenta del segle passat, fugint de l'amena?a del nazisme que hi havia a Europa de l'Est. Els familiars que van romandre a la seva Pol¨°nia natal van ser tots exterminats a l'Holocaust. En aquells dies ell ja havia ingressat en un kibutz (granja col¡¤lectiva). Despr¨¦s de combatre a la Guerra de Independ¨¨ncia (1948-1949) va ser enviat als Estats Units perqu¨¨ complet¨¦s la seva formaci¨® abans de tornar a Israel el 1952 com a subdirector general del Ministeri de Defensa. Responsable de la compra dels caces Mirage per a l'aviaci¨® de combat, va contribuir a incrementar la superioritat a¨¨ria del seu pa¨ªs a la Guerra dels Sis Dies (1967). Gr¨¤cies a les seves bones relacions amb Fran?a va aconseguir engegar un programa nuclear que va convertir Israel en l'¨²nica pot¨¨ncia at¨°mica ¡ªmai oficialment declarada¡ª del Pr¨°xim Orient.

Deixeble directe de Ben Gurion, Peres va girar gaireb¨¦ sempre entorn de l'¨°rbita del laborisme, i va arribar a disputar amb poc ¨¨xit a antics generals caps de l'Estat Major, com Dayan, el lideratge del partit. Semblava trepitjar un terreny m¨¦s ferm en les negociacions secretes en capitals occidentals o ¨¤rabs que en les cruentes pugnes pel poder a l'interior d'Israel. Despr¨¦s de l'assassinat d'Isaac Rabin, el 1995, i la descomposici¨® de l'esquerra israeliana, va buscar espai al centre pol¨ªtic afavorit per un altre exgeneral de m¨¤ dura, Ariel Sharon.

Com a nov¨¨ president d'Israel es va apartar dels papers purament cerimonials i va intentar exercir com a contrap¨¨s del biaix autoritari del conservador Netanyahu a partir del 2009. ¡°Si deixem de ser democr¨¤tics, deixarem de ser jueus¡±, va declarar en una entrevista el 2010 a l'anterior director d'EL PA?S.

Tres anys despr¨¦s, en plena campanya per a unes eleccions legislatives, Peres va rebre una delegaci¨® de periodistes espanyols entre els quals hi havia aquest corresponsal. Va parlar amb franquesa durant una hora per esbroncar el Govern de Netanyahu. Per¨° el seu servei de premsa va prohibir que es reprodu?ssin les seves paraules ¡°per no interferir en el proc¨¦s pol¨ªtic en curs¡±.

El nonagenari president ja havia entrat en la hist¨°ria, encara que ell segu¨ªs intentant conservar en va un discurs actiu en la pol¨ªtica del dia a dia. La seva desaparici¨® posa fi a la generaci¨® de l¨ªders que van aixecar fa 68 anys el nou Estat d'Israel, font d'ingents assoliments, protagonista de tants conflictes.