Viatge a les entranyes de Crist¨°for Colom

El monument de Colom sempre ha estat aqu¨ª, al final de la Rambla de Barcelona. Almenys des de la seva inauguraci¨® l'1 de juny de 1888. ?s part de la marca de la ciutat, els barcelonins ¡ªi de la resta de catalans tamb¨¦¡ª l'han utilitzada, entre d'altres funcions, com a marc per fer-se fotografies de tints s¨¨pies damunt d'un dels vuit lleons que protegeixen el conjunt escult¨°ric. L'art de pujar a sobre dels lleons sembla haver-se internacionalitzat i la tradici¨® ha arribat als turistes. Aquests ¨²ltims e deixen portar i han accedit a un lloc on molt pocs catalans admeten haver estat, al mirador de Colom, a les entranyes del monument.

L'entrada principal als soterranis del monument ¨¦s una escala empinada situada just davant del port. L'ambient humit i resclosit d¨®na la benvinguda a una esp¨¨cie de passad¨ªs de ma¨® vist un p¨¨l claustrof¨°bic. All¨¤ hi ha una oficina de turisme. ¡°Som una oficina molt peculiar on a part de per al turista general som la primera refer¨¨ncia dels creueristes¡±, assenyala la Noelia, responsable del punt d'informaci¨®. ¡°Aqu¨ª, a banda de Colom els informem com poden anar a la Sagrada Fam¨ªlia o¡­. al Camp Nou¡±, somriu.

A l'esquerra de l'entrada, al passad¨ªs circular, hi ha l'oficina. Una mica m¨¦s enll¨¤, una botiga de souvenirs potser ¨²nica pel seu disseny estret¨ªssim i llarg i alhora seguint la corba de la peanya exterior sobre la qual se subjecta la monumental columna. ¡°La pretensi¨® ¨¦s vendre souvenirs amb un valor afegit, que no siguin de [basar] xin¨¨s¡±, comenta un dels treballadors. La pretensi¨® sembla correcta per¨° els turistes que ahir passejaven per les entranyes? del monument van optar per fer-se fotografies amb unes reproduccions dels jugadors del FC Barcelona, Leo Messi i Neymar. ?s com si fent una passejada pels t¨²nels interiors de Colom haguessin topat amb dos jugadors del Bar?a vestits, a punt de saltar al terreny de joc i fent gala dels seus millors somriures.

El passad¨ªs circular segueix i els m¨¦s instru?ts poden recrear-se en uns p¨°sters on s'explica una mica de la hist¨°ria del monument i diverses curiositats. Per acabar, un tram del passad¨ªs s'ha convertit en un espai d'enoturisme. Ampolles de vi, sobretot, catal¨¤. Un lloc on adquirir o degustar algun vi abans, o despr¨¦s, de pujar al mirador que a ning¨² deixa indiferent.

Va arribar l'hora. ¡°No hi ha escales¡±, assegura la guia tur¨ªstica. En la inauguraci¨® del monument de 1888 ¡°aquest era el primer ascensor de Barcelona i es van quedar penjats¡±.

Ahir un grup d'avis de Vilafranca del Pened¨¨s visitava per primera vegada el mirador. ¡°Cal entrar de tres en tres a l'ascensor¡±, informava l'ascensorista. L'elevador ¨¦s rod¨® s'hi entra per una porta i se surt per una altra que est¨¤ a 180 graus de la primera. El treballador amb armilla que fa d'ascensorista ¨¦s simp¨¤tic i respon les preguntes, no s¨®n molt noves, de la parella d'ancians que l'acompanya en aquest viatge. ¡°S¨®n m¨¦s de 50 metres i s¨ª es para l'ascensor, l'empresa ve i reinicia l'elevador. Si no, hi ha aquesta sortida a terra per si ens han de rescatar els Bombers¡±, informa. Una anciana sospira amb certa angoixa i la visita nom¨¦s ha fet que comen?ar. El mirador proporciona vistes sobre la ciutat. Els avis van destacant mira: ¡°Montju?c, la Rambla, la Sagrada Fam¨ªlia¡­¡±. L'espai ¨¦s estret¨ªssim i bastant claustrof¨°bic. Els cristalls fan efecte hivernacle i una calor humida s'apodera de l'ambient. Donar la volta al mirador ¨¦s tasca complicada, nom¨¦s es pot anar en un sentit ja que dues persones juntes no poden caminar-hi de costat. M¨¦s de vuit persones no caben als peus de Colom mentre gaudeixen de les vistes. Cal moure's gaireb¨¦ com si les persones fossin un tetris hum¨¤. Tornar al soterrani ¨¦s r¨¤pid. La porta de l'ascensor ¨¦s manual i ¨¦s complicat sortejar-la i tornar a la cabina. ¡°Aqu¨ª a l'estiu es passa malament, fa molta calor¡±, admet l'ascensorista.

La sortida dels budells del monument es fa mirant al mar. All¨ª segueixen els muntadors de lleons i les est¨¤tues d'indis agenollats a la base de la peanya del descobridor d'Am¨¨rica. Una mica m¨¦s enll¨¤, al final de la Rambla, una est¨¤tua humana es guanya la vida imitant al descobridor. "Si lleven l'est¨¤tua segur que despr¨¦s em jubilaran a mi", somriu.?