Tot ha sigut unilateral

El 2013 va ser la resoluci¨® sobiranista del Parlament (anul¡¤lada pel Tribunal Constitucional); el 2014, la consulta independentista ¡ªo "proc¨¦s participatiu"¡ª del 9-N (suspesa, en va, i despr¨¦s anul¡¤lada tamb¨¦). El 2015 es van anomenar "eleccions plebiscit¨¤ries" ¡ªencara que eren unes auton¨°miques¡ª i l'any vinent, diu el full de ruta, seran unes "eleccions constituents". Alhora, o just abans, hi haur¨¤ unes "lleis de desconnexi¨®". I Carles Puigdemont va anunciar aquest dimecres l'¨²ltim pas acordat pels partits independentistes: un "refer¨¨ndum" al setembre del 2017. No se li ha volgut posar el cognom d'"unilateral" que demanava la CUP, encara que ho seria; com a unilateral ¡ªeufemisme per a il¡¤legal¡ª era tot l'anterior.

Cap dels passos fets fins ara per les forces independentistes ha estat acordat amb ning¨² a l'altre costat. Perqu¨¨ tots partien de la mateixa premissa: m¨¦s encara que l'objectiu futur de la independ¨¨ncia, la reivindicaci¨® present d'una sobirania pr¨°pia per a Catalunya. La capacitat d'actuar i decidir al marge de la resta d'espanyols.

Aquest pla del Govern i de la majoria del Parlament ha anat avan?ant a pesar que en el seu cam¨ª hi havia un obstacle: la Constituci¨® Espanyola. Un obstacle que impedeix celebrar tant un refer¨¨ndum "unilateral" com un d'"acordat".

La Constituci¨® nom¨¦s reconeix un titular de sobirania: el conjunt del poble espanyol. I el Tribunal Constitucional ho ha recordat diverses vegades en els ¨²ltims anys: el 2008, quan va impedir al lehendakari Juan Jos¨¦ Ibarretxe convocar una consulta sobiranista al Pa¨ªs Basc; el 2014, quan va anul¡¤lar la resoluci¨® del Parlament que el 2013 havia declarat a Catalunya "subjecte pol¨ªtic i jur¨ªdic sobir¨¤"; el 2015, quan va anul¡¤lar la consulta suspesa ¡ªper¨° celebrada¡ª del 9 de novembre del 2014. I al desembre d'aquest mateix any quan va anul¡¤lar la resoluci¨® amb la qual, al novembre, el Parlament havia donat llum verda a la ruptura amb la resta d'Espanya. Les conclusions han estat sempre dues: que una part no pot decidir pel tot; i que les regles del joc col¡¤lectives poden canviar-se, per¨° no ignorar-se.

Qualsevol refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia vulneraria, ha dit el tribunal, l'article 1.2 de la Constituci¨®: "La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat". Tots els poders, perqu¨¨ les comunitats aut¨°nomes tamb¨¦ s¨®n Estat.

Segons el tribunal, el que converteix un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia en inconstitucional no ¨¦s que sigui vinculant o que es convoqui de manera unilateral, sin¨® que despulla de sobirania a qui ¨¦s el seu "¨²nic titular" ¡ªel poble espanyol¡ª i, sobretot, la pregunta que planteja: "Vost¨¨ vol que aquesta part d'Espanya se separi d'Espanya?". Segons el Constitucional, aquesta pregunta implica la possibilitat que Espanya perdi la seva unitat; ¨¦s a dir, buida de contingut l'article 2 de la Constituci¨®, que estableix la "unitat indissoluble de la naci¨® espanyola". Buidin-lo, eliminin-lo si volen, ha dit el tribunal diverses vegades dirigint-se als partits pol¨ªtics, per¨° ho facin seguint els mecanismes establerts: reformant la Constituci¨®. No per la "inacceptable via del fet": aix¨° ¨¦s, obviant la llei amb fets consumats.

Per aix¨°, qualsevol refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia impulsat per institucions p¨²bliques -sigui unilateral o acordat, vinculant o consultiu, convocat per una comunitat aut¨°noma o pel Govern central- est¨¤, en principi, condemnat a la il¡¤legalitat mentre no es reformi la Constituci¨®. A Espanya caben els refer¨¨ndums, per¨° no d'independ¨¨ncia. Per aix¨°, perqu¨¨ Catalunya no ¨¦s sobirana, el refer¨¨ndum comprom¨¨s per Puigdemont no es diferencia en res substancial de la consulta del 9-N ni del que ara demanava la CUP. Ni de la resta de passos fets per la Generalitat en aquests quatre anys. Tots eren unilaterals, encara que no se'ls pos¨¦s aquest nom. Tots buscaven obtenir ¡ªunilateralment¡ª la sobirania.