Els mir¨®s que han sortit a la llum

¡°?s lleig, molt lleig, diria que deliberadament lleig. El quadre m¨¦s lleig de Mir¨®¡±. Robert Lubar contempla Cap d'home. ?s el comissari de Joan Mir¨®, materialitat i metamorfosi, l'exposici¨® de la Fundaci¨® Serralves, a Porto, que recull les obres de l'artista catal¨¤ guardades en un banc que va fer fallida.

El car¨¤cter in¨¨dit de la mostra, que es mantindr¨¤ fins a finals de gener, ha atret les primeres autoritats de Portugal, Espanya i Catalunya. El president de la Rep¨²blica, Marcelo Rebelo de Sousa, el primer ministre Ant¨®nio Costa i el president espanyol Mariano Rajoy. Carles Puigdemont ha arribat acompanyat del conseller de Cultura, Santi Vila, i l'ambaixador catal¨¤ a Portugal, Ramon Forn. Els presidents catal¨¤ i espanyol s'han saludat cordialment. Rajoy fins i tot ha penjat una foto a les xarxes del moment.

De les 85 obres en poder del banc, que despr¨¦s va nacionalitzar l'Estat portugu¨¨s, cinc s'han descartat per no encaixar en la l¨ªnia de l'exhibici¨®, a criteri de Lubar. El comissari, expert en Mir¨® i director de la Universitat de Nova York a Madrid, ha gaudit de l'ajuda de l'arquitecte ?lvaro Siza Vieira per presentar les obres en els dos pisos de la Casa art dec¨®, declarat monument nacional.

Lubar no va deixar Cap d'home fora de la selecci¨®, una taca ocre amb tra?os grisos. ¡°?s una pe?a ins¨°lita; gaireb¨¦ tota l'obra de Mir¨® t¨¦ una mica de representaci¨®, aquesta no. Malgrat ser de 1931, l'he posat envoltada d'obres dels anys 60-70, perqu¨¨ es vegi com Mir¨® sempre pensa en camins nous per¨° sense oblidar els seus or¨ªgens. El joc de cercle i quadratura es mant¨¦¡±.

Les obres reunides van de 1924 a 1981, dos anys abans de la seva mort. La mostra no segueix un ordre cronol¨°gic i s¨ª el di¨¤leg entre les obres, t¨¨cnic o est¨¨tic. En entrar, un dels primers impactes ¨¦s La Fornarina (1929), la versi¨® imagin¨¤ria del retrat realitzat per Rafael cinc segles abans.

La col¡¤lecci¨® es mantindr¨¤ unida i a Porto, creant-se un triangle mironi¨¤ ¨²nic entre la ciutat portuguesa, Barcelona i Palma de Mallorca. ¡°Els tres pols es complementen¡±, assenyala l'expert Lubar. ¡°La fundaci¨® catalana ¨¦s impressionant i t¨¦ un fons documental riqu¨ªssim, la mallorquina brilla en l'obra dels ¨²ltims anys de l'artista. Aqu¨ª hi ha peces de gran valor est¨¨tic i hist¨°ric. Cap de les tres ¨¦s enciclop¨¨dica, perqu¨¨ aix¨° no existeix per a cap artista¡±.

A la planta baixa, Lubar destaca la cubista Bailarina espa?ola (1924), pintada tres anys despr¨¦s de la picassiana que descansa al Louvre. M¨¦s enll¨¤, els exuberants Personajes i estels a la nit (1965) i La festa dels ocells i les constel¡¤lacions (1974), tan potents que sembla incre?ble que no estiguessin en cap museu. Lubar recorda el descobriment d'aquesta col¡¤lecci¨®, fa tres anys. ¡°Em van trucar de Christie¡¯s per donar una confer¨¨ncia abans de la seva subhasta. Em vaig quedar paralitzat en veure'ls tots junts¡±.

La mostra, en col¡¤laboraci¨® amb l'Obra Social ¡°la Caixa¡±, cont¨¦ treballs molt inusuals de Mir¨®, com la seva obra en celotex de l'any 37 o sis realitzades amb masonite, un material industrial per a la construcci¨®, i algunes de les seves teles cremades creades per a l'antol¨°gica del Grand Palais de Par¨ªs el 1974.

Lubar, es det¨¦ entre l'oli Dones i ocells (1968) i el tap¨ªs Sobretejido 10 (1973), encarats al rebedor del segon pis. ¡°Dialoguen perfectament; hi ha alguna cosa que els uneix al marge de la seva data de creaci¨®, s¨®n els seus espais en blanc, els cercles i els quadrats¡±.

Expert en art del segle XX, Lubar sempre es va inclinar per l'artista catal¨¤. ¡°L'impacte que vaig tenir fa tres anys en descobrir aquesta col¡¤lecci¨® va ser el que vaig tenir als 10 anys i vaig veure per primera vegada un dels seus quadres. Jo no sabia res, naturalment, fins i tot, pel seu nom, creia que era una dona. Em va impressionar la for?a dels seus colors, les seves formes. Aquesta reacci¨® prim¨¤ria ¨¦s el m¨¦s important en l'art, m¨¦s que con¨¨ixer les seves t¨¨cniques, les seves interpretacions o ideologies. El primer impacte ¨¦s el fonamental, i no hi ha molts artistes que ho aconsegueixin. Mir¨®, s¨ª¡±.