Orgull i prejudici

Quan, el 1957, el prestigi¨®s historiador franc¨¨s Jacques Le Goff va publicar Els intel¡¤lectuals a l¡¯edat mitjana, hi va qualificar Pere Abelard (1079-1142) de ¡°primera gran figura d¡¯intel¡¤lectual modern¡±. No era un anacronisme amb l¡¯adjectiu de moda a la Rive Gauche de la boh¨¨mia existencialista, el mateix espai on Abelard havia guanyat fama com a professor 800 anys enrere. Contra la visi¨® de l¡¯edat mitjana com un par¨¨ntesi d¡¯ombres, Le Goff remarcava aix¨ª la import¨¤ncia de l¡¯esfor? racionalista d¡¯Abelard, que anuncia la dial¨¨ctica escol¨¤stica i prefigura la llibertat de pensament renaixentista. Intel¡¤lectual urb¨¤, amant del debat i la discussi¨® franca, Abelard s¡¯emmiralla en l¡¯Antiguitat grecollatina sense renunciar a la fe cristiana i deixa en evid¨¨ncia les limitacions del model de coneixement monacal de l¡¯alta edat mitjana, basat en la for?a de les autoritats citades.

A l¡¯¨¨poca en qu¨¨ Le Goff enllestia aquell decisiu assaig, Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer (1888-1961), ja en la seixantena, feia anys que estudiava la figura d¡¯Abelard. Amb una rellevant biografia pol¨ªtica darrere (ministre d¡¯Economia, governador del Banc d¡¯Espanya, tinent d¡¯alcalde de Cultura a Barcelona, diputat a Corts...), Nicolau era un expert hel¡¤lenista i llatinista. Segons Josep Pla, Miguel de Unamuno deia que ¡°es el hombre que sabe m¨¢s griego de Espa?a, pero no quiere que se sepa¡±. Nicolau no va deixar mai de publicar estudis i edicions ¡ªalguns de refer¨¨ncia¡ª sobre hist¨°ria i literatura catalanes, i sobre altres mat¨¨ries.

Potser aquesta doble condici¨® d¡¯erudit i d¡¯home d¡¯acci¨® explica l¡¯atractiu de l¡¯ambiciosa biografia d¡¯Abelard que el va ocupar a l¡¯exili, in¨¨dita fins ara. Es tracta d¡¯un treball hist¨°ric i filol¨°gic de gran rigor, s¨°lidament documentat, per¨° de cap manera es pot dir que s¡¯adreci nom¨¦s als especialistes. Nicolau pertany a l¡¯admirable esp¨¨cie de savis que no gira l¡¯esquena al lector culte i curi¨®s, que malda per escriure b¨¦ i per fer llegidora fins i tot la min¨²cia erudita, i aix¨° es nota en aquestes m¨¦s de quatre-centes p¨¤gines de lletra petita on dif¨ªcilment decau l¡¯inter¨¨s.`

Tan encertat en el retrat f¨ªsic ¡ªl¡¯evocaci¨® de l¡¯aspre paisatge bret¨®, la desolaci¨® del monestir del Par¨¤clit, el bullici parisenc¡ª com en el psicol¨°gic, en qu¨¨ brilla l¡¯an¨¤lisi aprofundida de la c¨¨lebre relaci¨® amb la jove Helo?sa, Nicolau segueix tamb¨¦ fil per randa la incansable activitat d¡¯Abelard com a mestre i com a escriptor, situant-la en el context dels debats filos¨°fics i teol¨°gics del seu temps. Orgull¨®s i arrogant, va topar amb un poder eclesi¨¤stic que no li va perdonar ni el pensament lliure ni l¡¯aventura amorosa amb Helo?sa, apassionada i s¨¤via en el retrat que en fa Nicolau.

Llibre d¡¯un humanista sobre un precursor de l¡¯humanisme, Nicolau no va poder enllestir ni fer la revisi¨® final del treball, que ha editat Josep Batalla, traductor de les cartes d¡¯Abelard i Helo?sa. Batalla ha revisat el text de Nicolau, completat la bibliografia i redactat les quatre p¨¤gines finals sobre la mort d¡¯Abelard. El resultat ¨¦s un volum que deixa en molt bon lloc el talent i la capacitat de Nicolau, tot i arribar tard per causa de la desgraciada postguerra. En aquest sentit, ¨¦s dif¨ªcil resistir-se a veure un lleu mat¨ªs personal en el final del mecanoscrit inacabat del llibre de Nicolau, quan comenta aix¨ª les ¨²ltimes paraules escrites per Abelard: ¡°El di¨¤leg rest¨¤ inacabat, interromput; talment una columna funer¨¤ria, de fust trencat i sense capitell¡±.

PERE ABELARD. UN

HUMANISTA DEL SEGLE XII

Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer

Obrador Ed¨¨ndum

474 p¨¤gines. 35 euros