Amb deures als cinc anys

L'Alberto va amb els deures a tot arreu. Els porta a casa de l'¨¤via els caps de setmana quan tota la fam¨ªlia es reuneix per dinar. No vol que es quedin sense fer. La seva mare, la Reyes, est¨¤ preocupada perqu¨¨ l'escola ¡°d¨®na molta canya¡± als nens. L'Alberto t¨¦ cinc anys, est¨¤ fent l'¨²ltim curs d'educaci¨® infantil i dedica una hora i mitja cada tarda a emplenar fitxes amb les lletres de l'abecedari en maj¨²scules. La seva escola, un centre p¨²blic d'un barri de Sevilla, no ¨¦s una excepci¨®, segons la Reyes, que va intentar canviar el nen d'escola per¨° es va trobar a totes les del voltant fitxes i tasques per fer a casa. Tampoc va trobar suport en altres fam¨ªlies: ¡°A la resta de pares no els sembla malament, inculquen competitivitat als fills des de petits¡±. La divisi¨® entre els que volen deures per als fills i els qui prefereixen que no comencin tan aviat ¨¦s una mostra m¨¦s de l'ampli debat obert a Espanya a l'entorn dels deures, que ha portat la confederaci¨® de pares de la p¨²blica a convocar una vaga de tasques escolars per al novembre.

A l'escola p¨²blica El Vet¨®n, a Majada de Ti¨¦tar (C¨¤ceres), hi ha fam¨ªlies que li reclamen tasques perqu¨¨ els seus fills de cinc anys les facin a casa. ¡°Creuen que ¨¦s com un esport: Si corro cada dia, guanyar¨¦ la marat¨®. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. Cadasc¨² t¨¦ el seu propi proc¨¦s de maduraci¨®. Si el nen et demana eines per llegir, d¨®na-l'hi, per¨° els processos mec¨¤nics s¨®n un error¡±, explica Jorge Torres, mestre d'infantil en aquest centre, amb 11 anys d'experi¨¨ncia.

L'Almudena, tamb¨¦ amb cinc anys, esbufega quan arriben els caps de setmana i les fitxes. Li toca la lletra i. La Mar¨ªa Jos¨¦, la seva mare, creu que la feina a casa ¡°no ¨¦s excessiva¡±, per¨° admet que a la seva nena mai li ve de gust: ¡°Ens hi posem juntes els diumenges al mat¨ª¡±. El que la preocupa ¨¦s l'altra filla, l'Ana Mar¨ªa, que acaba d'entrar a 1r d'ESO als 11 anys en un institut de Sevilla despr¨¦s de passar-se els dos ¨²ltims cursos ¡°sense parar de fer deures cada tarda fins a l'hora de sopar¡±.

Fa m¨¦s d'un any que hi ha debat a Espanya sobre la conveni¨¨ncia dels deures. El 2015, una mare, Eva Bail¨¦n, va iniciar una recollida de signatures per demanar de ¡°racionalitzar-los¡± despr¨¦s de veure com al seu fill mitj¨¤ se li escapava la inf¨¤ncia gaireb¨¦ sense temps per jugar. La seva campanya segueix oberta i ha impulsat intents de regulaci¨® des de diferents comunitats aut¨°nomes. Gaireb¨¦ alhora, la confederaci¨® d'associacions de fam¨ªlies de l'escola p¨²blica, la CEAPA (amb 12.000 associacions), va comen?ar a reivindicar que aquestes tasques desapareguin definitivament de la vida dels nens.

Fer deures abans de comen?ar l'ensenyament obligatori, com li passa al petit Alberto i en menor mesura a l'Almudena, segueix sent excepcional. Per¨° les primeres queixes han fet que la CEAPA alerti d'una ¡°primaritzaci¨®¡± de l'ensenyament a l'escola bressol, ja que es vol que els menors en surtin ¡°sabent llegir i escriure en lloc de respectar la seva manera d'aprendre des del joc¡±, explica el president de l'entitat, Jos¨¦ Luis Pazos. Les dades preliminars d'una enquesta que han fet a 1.748 fam¨ªlies i que acaben de presentar mostren com el 6,84% dels enquestats que nom¨¦s tenen fills a infantil assenyalen que els nens porten una hora di¨¤ria de deures a casa. Per¨° el debat est¨¤ obert sobretot a prim¨¤ria i s'est¨¦n a les etapes de secund¨¤ria on hi ha nens, com la filla gran de la Mar¨ªa Jos¨¦, que no aixequen el cap del llibre durant tota la tarda.

¡°Si les administracions donessin instruccions assenyades parlant amb pares i professors, s'evitarien els excessos¡±, recomana Carlos Utrera, president d'Adide, l'associaci¨® d'inspectors educatius. Utrera defensa que es facin exercicis a casa perqu¨¨ veu important ¡°consolidar el coneixement amb un rep¨¤s directament proporcional a l'edat¡±, que situa en un m¨¤xim de 30 minuts en els primers cursos de prim¨¤ria, 40 en els finals i al voltant de l'hora a secund¨¤ria. En les seves visites als centres, demana als professors que reservin un tros de la pissarra per escriure els deures que envien cada dia. Aix¨ª, el docent que arribi despr¨¦s podr¨¤ veure-ho i, entre tots, ¡°s'autoregularan¡±.?

A l'escola concertada Sagrada Fam¨ªlia de Madrid intenten fer una cosa semblant des del curs passat. No posen deures a infantil, n'envien pocs en els primers anys de prim¨¤ria i els acorden entre els docents, explica Cecilia Egido, coordinadora pedag¨°gica del centre. ¡°Volem donar una resposta i protagonisme a les fam¨ªlies¡±, assenyala. Aix¨° suposa, per exemple, que els pares decideixin si els seus fills, per exemple, han de fer c¨¤lculs en un paper tancats a casa o veuen m¨¦s profit¨®s portar-los al supermercat perqu¨¨ els ajudin amb els n¨²meros en un context real. Egido defensa tamb¨¦ la import¨¤ncia del joc: ¡°Els nens necessiten temps per avorrir-se i desenvolupar la seva imaginaci¨®. I no deixem que ho facin¡±.

Segons va assenyalar l'OCDE en un estudi del 2012, l'¨²ltim disponible, els alumnes espanyols de 15 anys estan entre els que tenen m¨¦s deures: 6,5 hores a la setmana, davant de 4,9 de mitjana. L'enquesta de les fam¨ªlies de la p¨²blica fa pujar aquesta mitjana. Un de cada cinc pares assenyala que els seus fills tenen fins a dues hores i mitja de deures cada dia fora de l'horari de classe.

A l'inici del curs passat, el ministre d'Educaci¨® en funcions, ??igo M¨¦ndez de Vigo, va veure en aquest tema un motiu ¡°de reflexi¨®¡± que el ministeri encara no ha obert p¨²blicament.?Els governs regionals de Madrid, Can¨¤ries, Cant¨¤bria o M¨²rcia han aprovat recomanacions als seus parlaments per racionalitzar el temps dedicat als deures, una q¨¹esti¨® a la qual ¨¦s dif¨ªcil posar l¨ªmits perqu¨¨ xoca amb la llibertat d'ensenyament del professorat o simplement perqu¨¨ no tots els nens s¨®n iguals ni triguen el mateix temps a fer-los. A Fran?a, una circular del Ministeri d'Educaci¨® els prohibia, per¨° els pares van impulsar el 2012 una vaga de deures perqu¨¨ els professors se saltaven la norma.

La protesta francesa s'assembla al que reclamen ara les fam¨ªlies de la CEAPA per als caps de setmana de novembre, una proposta que els sindicats docents interpreten com un q¨¹estionament del treball del professorat. La confederaci¨® de la p¨²blica reclama que no hi hagi deures. Per¨°, si els professors en posen, recomana a les fam¨ªlies que s'abstinguin i presentin un justificant escolar similar als que s'utilitzen quan els menors secunden vagues.

Diana Mor¨¢n va fer servir una f¨®rmula semblant amb la seva filla Candela, de vuit anys. ¡°Vaig enviar una nota a la professora d'angl¨¨s indicant que la meva filla no havia pogut acabar els deures per motius familiars i que m'agradaria que aix¨° no fos un problema¡±, explica des d'Alcal¨¢ d'Henares (Madrid), on la nena est¨¤ escolaritzada en un centre concertat. ?s la m¨¦s gran de tres germans. La Candela va a classe de 3r de prim¨¤ria de 8.40 a 14.10, dina i fa deures de 16.00 a 18.30. ¡°Suposadament, els donen marge a classe perqu¨¨ els acabi, per¨° no t¨¦ prou temps. Encara no ha comen?at amb les extraescolars i la seva jornada ja ¨¦s pitjor que la d'un adult, quan jugar¨¤?¡±.

El xat que t¨¦ Mor¨¢n amb altres mares salta cada tarda. Es pregunten pels deures i es confessen que no arriben a temps. A la Candela la van castigar dimarts sense pati per no portar b¨¦ els exercicis d'angl¨¨s. Si la tornen a castigar, Mor¨¢n demanar¨¤ una tutoria.

¡°Els c¨¤stigs no s¨®n d'aquest temps. No els ensenyaran a aprendre m¨¦s o menys¡±, valora Pedro Jos¨¦ Caballero, que presideix la principal confederaci¨® d'associacions de pares de la concertada, Concapa, amb 2.000 centres associats i prop de tres milions de fam¨ªlies representades. La seva organitzaci¨® rebutja els deures a infantil, per¨° creu que s¨®n beneficiosos a partir de prim¨¤ria. No comparteix la ¡°insubmissi¨®¡± que reclama la seva hom¨°loga als centres p¨²blics: ¡°Necessitem tasques racionals i personalitzades perqu¨¨ no tots els nens aprenen al mateix ritme¡±. ¡°El problema ¨¦s que moltes fam¨ªlies es veuen superades pels deures. Els acaben fent els pares i es queden sense temps per parlar, per jugar, per a la vida¡±.