El ministre no fa broma

El drama dels qui fugen de les guerres i dels conflictes del Pr¨°xim Orient i del nord d¡¯?frica no es pot oblidar ni postergar, per molts problemes dom¨¨stics que tinguem. Encara a risc de semblar repetitiu, desgraciadament segueix sent un tema d¡¯obligat tractament. Desenes de milers de persones segueixen intentant arribar a la nostra Europa acomodada fugint en massa dels seus pa?sos, buscant refugi i pau. Davant aquest drama els ciutadans europeus, inicialment, van donar mostres exemplars de compassi¨® i solidaritat. Per¨° despr¨¦s la Uni¨® Europea va ensenyar el seu rostre fred de pragmatisme pol¨ªtic i va acabar signant amb el Govern de Turquia un tractat sobre retorn de refugiats que alguns han qualificat de tractat de la vergonya. ?s una farsa politicojur¨ªdica per justificar decisions d¡¯expulsi¨® massiva.

Els governs de la UE, i entre ells el Govern en funcions de Rajoy i Fern¨¢ndez D¨ªaz, es desentenen de les seves obligacions d¡¯empara i refugi. Han pactat traslladar for?osament els qui demanen refugi, lliurant-los al Govern de Turquia, tot i que saben el seu dubt¨®s respecte pels drets humans.

No tenim dret a oblidar que s¨®n en llocs d¡¯internament massificat, veritables camps de concentraci¨®, en els quals romandran privats de llibertat, de drets i d¡¯esperan?a, per temps il¡¤limitat, i amb la possibilitat imprecisa de retorn for?at als seus pa?sos, on la seva vida corre perill. Els qui no s¨®n lliurats a Turquia romanen a Gr¨¨cia, amuntegats i desatesos en camps similars. L¡¯atenci¨® pressupost¨¤ria de la UE, grollerament insuficient, els condemna a condicions de vida insuportables.

El nostre ministre de l¡¯Interior en funcions ¨¦s expert en aquestes arts de rebot insolidari, de concertines dissuasives i de devolucions en calent. Quan li van criticar la seva insolidaritat envers els qui busquen refugi, despr¨¦s de mofar-se del ¡°bonisme¡± dels cr¨ªtics, va demanar que li donessin una adre?a on proporcionin treball i manutenci¨® a ¡°aquesta pobra gent¡±. ¡°Els asseguro que els hi enviem¡±, va dir, amb el que pretenia ser un agre i inhum¨¤ sentit de l¡¯humor, i nom¨¦s era un cruel sarcasme impropi de la seva responsabilitat i d¡¯un assumpte tan necessitat de respecte i serietat.

El ministre tampoc feia broma en altres ocasions que, no obstant aix¨°, s¨ª que podrien moure a la hilaritat. Per exemple, quan, posant en evid¨¨ncia la seva ineptitud, els seus espies el van espiar en el seu despatx, destapant els seus plans de malversaci¨® de recursos p¨²blics amb una injusta finalitat pol¨ªtica partidista.

No feia broma, encara que ho sembl¨¦s, quan organitzava actes liturgicocastrenses per a condecoraci¨® de verges. Encara que ni tan sols era idea seva aquesta esp¨¨cie de farsa pseudoeclesial. Era un invent de Franco, el nul sentit de l¡¯humor del qual era proverbial. Tampoc practicava el sentit de l¡¯humor quan va aconseguir que el nomenessin cavaller del Sagrat Orde Militar Constantini¨¤ de Sant Jordi. Perqu¨¨, encara que resulta incre?ble, aquesta orde existeix, amb el seu gran prior, els seus comanadors, cavallers i dames, ultraconservadors nost¨¤lgics de l¡¯edat mitjana. S¡¯atribueix la seva fundaci¨® a l¡¯emperador Constant¨ª, que va ser el que va inventar una de les estrat¨¨gies m¨¦s fruct¨ªferes i duradores de la hist¨°ria: la fusi¨® entre l¡¯Esgl¨¦sia i l¡¯Estat. Un model, sens dubte, per a Fern¨¢ndez D¨ªaz.

Amb aquest model el nostre ministre sembla que es considera habilitat per a la pr¨¤ctica de les seves aficions lit¨²rgiques i d¡¯ordres sacremilitars, i s¡¯estima absolt de la seva entusiasta adhesi¨® al tractat de la vergonya. Potser amb aquesta convicci¨® es creu legitimat per abordar el drama dels refugiats amb sarcasmes agres, amb gestos sorruts i irritats, irrompent en un tema tan delicat sense respecte ni pietat, com un cavall en una cristalleria. O millor, com el cavall de Santiago Matamoros, m¨ªtic protagonista del crit b¨¨l¡¤lic de Santiago y cierra Espanya, a qui encara podem veure en imatges d¡¯esgl¨¦sies espanyoles trepitjant caps d¡¯agarens.

Ara es trepitgen caps d¡¯una altra manera. Amb insolidaritat, amb mesquinesa en la concessi¨® d¡¯asil, amb garreperia en les quotes d¡¯acolliment. Tancant-los la nostra porta. Recordem com Sancho Panza preguntava al Quixot per qu¨¨ diuen Santiago y cierra Espanya? Espanya est¨¤, per ventura, oberta i de manera que ¨¦s menester tancar-la, o quina cerim¨°nia ¨¦s aquesta? T¨¦ ra¨® el bo d¡¯en Sancho. Espanya est¨¤ oberta, per¨° no ¨¦s menester tancar-la. ?s el ministre, amb les seves cerim¨°nies, inhumanitat i sarcasmes el que pret¨¦n passar el forrellat de la insolidaritat. I si despr¨¦s del bloqueig pol¨ªtic segueix manant ell, o un altre com ell, tornarem a comprovar que aquesta gent no fa broma.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del TSJC.