Premi Nobel de F¨ªsica per a estudis sobre la mat¨¨ria al m¨®n qu¨¤ntic

El Premi Nobel de F¨ªsica 2016 ha estat concedit, ex aequo, a David J. Thouless, d'una banda, i a F. Duncan M. Haldane i J. Michael Kosterlitz, de l'altra, per revelar els "secrets ex¨°tics de la mat¨¨ria". En la decisi¨® es destaca que el guard¨® se'ls concedeix "pels descobriments te¨°rics de les transicions de fase topol¨°gica i fases topol¨°giques de la mat¨¨ria". Les transicions de fase succeeixen quan la mat¨¨ria canvia de fase, com quan el gel es fon i es converteix en aigua o l'aigua s'evapora.

El Premi Nobel ha guardonat aquest any un camp d'estudi que intenta entendre el comportament de la mat¨¨ria a escales microsc¨°piques, que no sol regir-se per les regles del m¨®n amb el qual estem familiaritzats, sin¨® les normes qu¨¤ntiques. Segons ha explicat l'organitzaci¨® del Nobel, el 1972, Kosterlitz i Thouless van identificar un tipus de transici¨® de fase completament nova en sistemes bidimensionals en els quals els defectes topol¨°gics exerceixen un paper fonamental. Aquestes teories ajuden a entendre el funcionament d'alguns tipus d'imants i de fluids superconductors i superfluids. Aquestes teories tamb¨¦ han estat importants per entendre el funcionament qu¨¤ntic de sistemes unidimensionals a temperatures molt baixes.

M¨¦s endavant, als vuitanta, Thouless va desenvolupar amb F. Duncan M. Haldane m¨¨todes te¨°rics per descriure fases de la mat¨¨ria que no poden ser identificades per la seva pauta de ruptura de simetria. En aquest camp, es va explicar el comportament bidimensional de gasos electr¨°nics emprant conceptes topol¨°gics. Molts d'aquests comportaments de la mat¨¨ria en condicions extremes, completament inesperats, han estat confirmats despr¨¦s per experiments i s'espera que puguin tenir aplicacions en ci¨¨ncia de materials i en l'electr¨°nica del futur.