¡®Puer technologicus¡¯

En una p¨¤gina d¡¯aquest mateix diari, diumenge passat, apareixia la not¨ªcia Barcelona perd quasi el 30% dels quioscos de premsa en cinc anys. Per molt que un lleg¨ªs i relleg¨ªs el text que acompanyava aquest titular, no es veia enlloc ni la m¨¦s lleugera aproximaci¨® a quina podia ser la veritable causa efica? que tanquin els quioscos.

Vet aqu¨ª una not¨ªcia que conv¨¦ relacionar amb unes altres, que el lector trobar¨¤ acompanyades de tota mena d¡¯estad¨ªstiques si les busca a internet o a l¡¯hemeroteca de qualsevol diari: les editorials es troben totes a la vora de la ru?na; tanquen moltes llibreries de qualitat; la massa de lectors cr¨ªtics del pa¨ªs minva m¨¦s com m¨¦s va; les biblioteques p¨²bliques s¡¯han convertit en mediateques i centres d¡¯esbarjo; a les biblioteques universit¨¤ries ja no hi ha gaireb¨¦ cap estudiant que demani llibres per estudiar ¡ªen tenen prou amb els apunts i amb la Wikipedia¡ª; els nens i nenes deixen de llegir literatura quan fan el pas de l¡¯ESO al batxillerat; i l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans dicta una nova normativa ortogr¨¤fica, segons la qual els accents diacr¨ªtics no tenen cap import¨¤ncia: ¡°L¡¯home dona a la seva dona un do, i un re, i un mi-fa-sol, tot sol de cara al sol, ajagut damunt el sol de la cambra¡±. Apa! Diuen que ho fan per tal com els jovenets no suspenguin tant els ex¨¤mens. El pr¨°xim pas ser¨¤ eliminar l¡¯ensenyament dels logaritmes i les derivades; l¡¯altre, prescindir fins i tot de l¡¯¨¤lgebra m¨¦s elemental; l¡¯¨²ltim, no ensenyar ni l¡¯alfabet: al cap i a la fi, les calculadores i els tel¨¨fons port¨¤tils ja resolen aquesta mena de problemes.

Doncs b¨¦: una de les raons m¨¦s ¨°bvies per les quals els quioscos desapareixen pertot ¨¦s, senzillament, que la gent, amb excepcions, no llegeix ni diaris ni res de res. Ja vaig explicar en un altre article que al quiosc que es troba a la cantonada del carrer Aribau amb Gran Via, al davant mateix de la universitat, van deixar de vendre diaris i ara nom¨¦s venen llaminadures i revistes pornogr¨¤fiques. No est¨¤ clar quin col¡¤lectiu universitari compra cada cosa: potser els professors compren llaminadures i els estudiants pornografia, o al rev¨¦s.

La causa que explica totes les defeccions que hem apuntat, per molt suat que sigui l¡¯argument, per molt reaccionari que sembli, per molt antiquat que resulti, s¡¯ha d¡¯anar a buscar en l¡¯auge de les noves t¨¨cniques, mal anomenades (damunt!) noves tecnologies, cosa tan impr¨°pia com quan diem que ¡°tindrem una bona climatologia¡±, en comptes de dir "far¨¤ bon temps¡±: la tecnologia i la climatologia s¨®n ci¨¨ncies, no altra cosa.

Ja fa temps que els pol¨ªtics ¡ªells, m¨¦s que ning¨²¡ª, per¨° tamb¨¦ la classe professoral, en especial la que es dedica a l¡¯ensenyament primari i secundari, aplaudeixen amb una candidesa digna del llibre de Voltaire l¡¯emerg¨¨ncia dels tel¨¨fons intel¡¤ligents ¡ª?no era un atribut propi de les persones, la intel¡¤lig¨¨ncia?¡ª, les tauletes, els ordinadors i tota la pesca inform¨¤tica que ja sabem.

Tamb¨¦ en aquest mateix diari vaig llegir la informaci¨® segons la qual ¡°el curs passat, m¨¦s de 24.000 alumnes van participar en algunes de les activitats de mSchools (?!), com ara la proposta Mobile History Map (?!), que promou l¡¯¨²s de la tecnologia m¨°bil aplicada a l¡¯¨¤mbit de les Humanitats (?!)¡±. Pura candidesa, m¨¤xima ingenu?tat, amagat prop¨°sit d¡¯enviar tots els alumnes del m¨®n a la ignor¨¤ncia m¨¦s estupenda, a la incapacitat de pensar i en-raonar per compte propi, a la possibilitat de bastir l¡¯educaci¨® sobre la base d¡¯una dial¨¨ctica verbal, oral i escrita, com va propugnar tota la hist¨°ria de la pedagogia fins fa cinquanta anys.

?s dif¨ªcil pensar, avui, en la restauraci¨® dels valors c¨ªvics i humanistes que havien presidit l¡¯educaci¨® de tot el continent fins que va apar¨¨ixer aquell somiatruites anomenat Rousseau, que pretenia ¡ªcom ho volien les escoles de la ¡°nova pedagogia¡± dels anys 1970 i 1980, que ensenyaven els nens a pujar als arbres, no fos cas que haguessin oblidat que venim dels micos¡ª que tots els nens s¨®n d¡¯una bondat angelical i que nom¨¦s cal deixar que segueixin els seus impulsos naturals per bastir la ciutadania m¨¦s civilitzada que hom pugui imaginar: delinq¨¹ents inclosos, ai las! Prou ximpleria, si us plau!

Recordeu als infants que Dante, Cervantes o Flaubert, tamb¨¦ Newton i Fermat, van escriure amb una ploma d¡¯au! I rellegim aquell llibre, publicat a Menorca el 1903, que es deia: La Escuela Pr¨¢ctica. Obra destinada a promover la ense?anza primaria moderna [...]poniendo en juego las facultades de los ni?os, para evitar que ¨¦stos caigan en la pereza de no pensar y de no discurrir que los convierte en aut¨®matas.