Cony, aquesta paraula de moda

Hi va haver un temps en qu¨¨ algunes dones atribu?en als homes el mal costum de pensar amb la tita. Pensar amb la tita era ser presoner, per¨° amb molta honra, dels instints m¨¦s primaris. D¡¯un home que pens¨¦s amb la tita, una dona no se¡¯n podia fiar. Un home que pensava amb la tita no valoraria una dona en el seu conjunt, intel¡¤lecte i f¨ªsic, sin¨® que nom¨¦s s¡¯aturaria a valorar si una noia era prou atractiva per a aquesta part del cos amb qu¨¨ pensava, la tita. Jo coneixia homes aix¨ª de transparents, alguns fins i tot em feien gr¨¤cia pel seu primitivisme evident, per¨° no eren el meu tipus. N¡¯hi havia que defensaven que fins i tot aquells homes que aparentaven m¨¦s sofisticaci¨® intel¡¤lectual, a l¡¯hora de la veritat, pensaven amb aquesta part concreta del cos que assenyala, segons la inclinaci¨® del seu angle, el que un home ben constitu?t pensa.

Van ser molts anys de sentir all¨° de: ¡°Ho faig perqu¨¨ em surt dels collons.¡± Gaireb¨¦ de manera inconscient, algunes, jo crec que les m¨¦s llestes, vam trobar homes que tenien un pensament m¨¦s sofisticat i tanta capacitat com nosaltres de pensar amb el cap en alguns moments i de deixar-se portar pels seus instints quan tocava. D¡¯alguna manera, sabent triar, vam demostrar que hi ha molts homes amb qui una relaci¨® igualit¨¤ria ¨¦s possible. N¡¯hi ha. Els hem tingut com a parella i els hem criat. Homes que no tenen cap inter¨¨s a mostrar-se com a esp¨¨cimens dominats per instints animals, homes que no presumeixen del seu potencial, que no pensen cont¨ªnuament en termes de ca?a.

Per¨° ara hi ha un tipus de feminisme que no arribo a entendre, que tendeix a veure els homes com una massa compacta d¡¯hormones, on uns individus no es diferencien d¡¯uns altres. Sembla com si estiguessin infectats per aquest mal definit com heteropatriarcat del qual no poden escapar. Els pobres. ?s aquest tipus de feminisme al qual li agrada parlar en plural sempre i afirma ¡°ens maten¡±, ¡°ens violen¡±, com si convertissin totes les dones en v¨ªctimes: tant les vives com les mortes, les que han patit una violaci¨® com les que s¡¯han hagut d¡¯enfrontar a un simple poca-solta. Perqu¨¨ de poca-soltes n¡¯hi ha, s¨ª, per¨° el que cal predicar ¨¦s la defensa, no el victimisme. Des dels 19 anys, com a treballadora me n¡¯he trobat m¨¦s d¡¯un, per¨° he apr¨¨s a parar-los els peus, i ¨¦s una vict¨°ria que tinc al sac. No sempre els altres m¡¯han tret les castanyes del foc.

I hi ha dones que han ent¨¨s que la igualtat consisteix a pronunciar tantes vegades la paraula ¡°cony¡± com ells ho van fer amb les seves paraules fetitxes, ¡°tita¡± o ¡°collons¡±. Igual que els homes redu?en les seves aspiracions al que express¨¦s una part del seu cos, sembla que ara el cony ha pres el relleu. Considerem heteropatriarcal que un senyor actu? com li surt dels collons, per¨° ens sembla progressista i transgressor parlar del nostre cony com a significant de la nostra llibertat. Una actriu porno, Amarna Miller, ens parla de porno feminista i ens explica que endarrerida que est¨¤ Espanya perqu¨¨, pel que sembla, el que es considera important en termes d¡¯alliberament de la dona ¨¦s el que es realitza amb certa part del cos. Llegeixo que una jove feminista, Diana L¨®pez Varela, publica No es pa¨ªs para co?os, per mostrar-nos de quina manera encara no hem aconseguit la igualtat: interessant, per¨° per qu¨¨ es tria un t¨ªtol reduccionista que torna a insistir en aquesta separaci¨® arcaica de les tites a una banda i els conys a l¡¯altra? L¡¯altre dia, una artista pl¨¤stica va assenyalar que ella era nacionalista del seu cony. Bravo.

No tinc res en contra d¡¯aquesta paraula, ¡°cony¡±, la utilitzo amb for?a freq¨¹¨¨ncia, per¨° no com a reclam o per cridar l¡¯atenci¨®. Els qui la utilitzen com si fos transgressora haurien de saber que un terme auda? que es repeteix amb excessiva freq¨¹¨¨ncia acaba sent, simplement, una vulgaritat, tant com una pel¡¤l¨ªcula de pit i cuixa dels setanta, tipus El fontanero, su mujer y otras cosas de meter, o, encara pitjor, la demostraci¨® pueril d¡¯una beneiteria ideol¨°gica que en dos anys sona inefica? i antiga.

?s clar que l¡¯alliberament est¨¤ lligat al sexe, per¨° tamb¨¦ a la interrupci¨® de l¡¯embar¨¤s (vegeu Pol¨°nia), a la procreaci¨® (els nens no v¨¦nen de Par¨ªs, per¨° opino que hi deu haver paraules m¨¦s delicades per expressar d¡¯on surten els nostres fills), a la igualtat laboral tant en llocs com en remuneracions, al tracte que se¡¯ns d¨®na, a la consideraci¨® social com a iguals. Si sempre vaig sentir una mica de vergonya davant aquest llenguatge masclot, invasiu, ordinari, primari, entenc que les coses no es canvien fent servir el mateix estil. Per m¨¦s que aquesta paraula, ¡°cony¡±, en la intimitat pugui sonar a desig, a desig amb amor. O sense.