L¡¯hivern de Manel

S'avorriran d'agradar? No se sap, per¨° sembla que abans de fer-ho ja hauran baixat dels escenaris. Aix¨° segur. Mentrestant, la vida passa feli?ment per a Manel. I en el cam¨ª van sumant nits d'¨¨xit com una vella dama aplega perles al collaret. Tant se val si ¨¦s l'estiu i el seu p¨²blic els escolta en m¨¤niga curta a l'aire lliure o si ja ¨¦s la tardor, els bra?os van coberts i una butaca acull c¨¤lidament els oients. Dilluns a la nit, al T¨ªvoli, local on, segons van afirmar, ja fa temps que volien actuar, en la presentaci¨® del seu quart disc Manel van creuar aquesta frontera entre l'estiu i l'hivern recollint les seves can?ons en un teatre, cosa que repetiran avui i les properes setmanes fins a finals de gener una quinzena de vegades. Concerts per tot el pa¨ªs, entengui's pa¨ªs com s'entengui, que tamb¨¦ aniran a M¨²rcia, per presumir del seu ¨²ltim disc, explicat ja en la dist¨¤ncia curta, una dist¨¤ncia que el t¨°pic permet a qui perd poder de convocat¨°ria per presumir de mirar la gent als ulls. No ¨¦s el cas de Manel.

De gent n'hi havia, amb el local ple, i tamb¨¦ ho estar¨¤ durant el segon concert. I el final, com en les actuacions d'estiu, va ser apote¨°sic, amb el p¨²blic ballant amb Teresa Rampell, amb les butaques ja relegades. Es van relegar per primera vegada amb Boomerang, i com que al grup no li agrada fer concerts lineals, intercalar peces amb m¨¦s o menys tensi¨® provocava una coreografia entretinguda i involunt¨¤ria de la platea, ara amunt, ara avall, dempeus, asseguda o esperant tornar a estar dempeus. Mentrestant, ells en escena, al final contents sense amagar-se'n, despr¨¦s que el hier¨¤tic Gisbert es deix¨¦s anar en uns balls encara amb posat contingut fent pujar La serotonina. Semblava fins i tot autopar¨°dic. Contents, doncs. Havien condu?t el p¨²blic per un repertori en qu¨¨ la diversitat d'estils emparentats amb el pop, expressat en tints foscos o folk, amb r¨ªtmica electr¨°nica o rockera, per ballar sols o arrambats, per demostrar, en suma, que les seves can?ons s'assemblen nom¨¦s el que seria raonable. I tot aix¨° s'havia tornat a articular entorn de la paraula, de la hist¨°ria conscienciosa i acurada que encara va brillar millor entre les parets d'un teatre, on nom¨¦s cal mirar l'escenari o els clatells mentre se segueix la veu que guia l'excursi¨® per aquests mons de Manel.

Moments bonics de la nit. Potser un entre cent. Manel canten La bola de cristall, una balada d'aire nord-americ¨¤, dol?a per¨° amb una hist¨°ria agredol?a, i un paio d'aquests que semblen presumir de no entendrir-se per res del m¨®n es va aixecar emocionat i va voler compartir aquest sentiment amb la platea, llavors asseguda. Movia els bra?os amb tendresa. O aquelles mirades entre les parelles, que encara que es cant¨¦s a la Yoko semblava que eren elles les destinat¨¤ries de la dol?a melodia. O aquest delirant moment en qu¨¨ Gisbert, esprimatxat com un pal de tel¨¨grafs, llarg fins a acabar-se els metres, es movia per demanar al p¨²blic, llavors saltant, que continuessin fent-ho per¨° sense picar de mans. Es pot imaginar un estany de camallargs silenci¨®s?... Doncs aix¨° mateix, per¨° al teatre. Per no parlar de la cara d'estupefacci¨® del p¨²blic en tornar a escoltar la hist¨°ria del diable que va apar¨¨ixer a Collserola. I aix¨°, fet i fet, van aconseguir Manel, un domini absolut del seu can?oner, del p¨²blic, de la posada en escena, s¨°bria com marca la casa, tamb¨¦ d'ells mateixos. Un nou triomf. Que ja som a la tardor nom¨¦s es va notar per les butaques.