Diacr¨ªtics, ortografia i orto¨¨pia
La reforma dels accents plantejada per l¡¯IEC pret¨¦n descarregar l¡¯escriptura de les precisions de la pron¨²ncia
De coses en contra de la nova normativa dels accents diacr¨ªtics se n¡¯han dit moltes, algunes m¨¦s entenimentades que d¡¯altres, fins a l¡¯extrem de fer pintades, compondre can?ons i posar en marxa campanyes a internet, tot un s¨ªmptoma de l¡¯apassionament que ha despertat la reforma. El fet que els contraris s¡¯estiguin allunyant de la filologia ¨¦s un bon motiu per tirar endavant, en tant que els arguments per mantenir els accents acabaran sent combustible de la banalitzaci¨®.
D¡¯entre els motius exposats per combatre la retallada d¡¯accents, els m¨¦s interessants tenen a veure amb la idea que l¡¯ortografia ha de servir per prescriure l¡¯orto¨¨pia, aix¨° ¨¦s, la pron¨²ncia correcta dels mots. Aquest ¨¦s, de fet, un dels prop¨°sits de tota ortografia, que no tan sols ha de traslladar al paper els sons de la llengua que produ?m oralment, sin¨® tamb¨¦ orientar de quina manera s¡¯ha de pronunciar una determinada seq¨¹¨¨ncia de lletres. El problema ¨¦s que, com m¨¦s pret¨¦n una ortografia senyalar amb precisi¨® una pron¨²ncia, m¨¦s dif¨ªcil esdev¨¦, m¨¦s excepcions comporta i m¨¦s traves suposa per a l¡¯usuari de la llengua, sobretot el novell.
Que l¡¯ortografia no pot abastar tota la pron¨²ncia no ¨¦s nou, tot i que fins ara aix¨° no havia generat problemes. Avui se¡¯ns fa veure que, amb l¡¯omissi¨® dels diacr¨ªtics que proposa l¡¯IEC, l¡¯usuari perdr¨¤ la guia per saber pronunciar mots com net (e oberta per a l¡¯adjectiu, e tancada per al substantiu) o molt (altre cop, oberta o tancada en funci¨® de la categoria gramatical), un fenomen que ja passa en els casos de tens, bec o sou sense que s¡¯hagi plantejat la necessitat de l¡¯accent, o b¨¦ en paraules diferents per¨° del mateix context escrit, com ara cor i corb (en l¡¯obertura de la vocal) o nexe i exemple (en qu¨¨ la ics t¨¦ sonoritats diferents). Ara b¨¦, si pretenem que l¡¯ortografia faci m¨¦s accessible la pron¨²ncia, correm el risc de fer inaccessible la mateixa ortografia.
?s el que ens trobem amb la di¨¨resi. A banda de ser un mecanisme per marcar una vocal t¨°nica en el trencament d¡¯un diftong (ve?na), la di¨¨resi serveix per indicar tots els hiats entre vocals ¨¤tones, com passa a ve?natge, tra?dor i di¨¹r¨¨tic, en uns dels fen¨°mens m¨¦s mal explicats en els llibres de text. L¡¯ortografia, doncs, prescriu una pron¨²ncia particular de dues vocals que resulta dif¨ªcil de distingir i articular en un discurs espontani, i, alhora, genera una casu¨ªstica tan elevada que fa necessari un aparell d¡¯excepcions enorme (ning¨² ho diria, per¨° mots com M¨¤rius i reuni¨® s¨®n excepcions de M¨¤ri¨¹s i re¨¹ni¨®). L¡¯ortografia i l¡¯orto¨¨pia com uns vasos comunicants, en qu¨¨ si pretenem orientar una pron¨²ncia precisa causem un problema en l¡¯acc¨¦s a l¡¯escriptura correcta.
Sembla que la tend¨¨ncia de l¡¯IEC, amb aquesta reforma i amb d¡¯anteriors, ¨¦s descarregar l¡¯ortografia de la missi¨® de transcriure la pron¨²ncia so per so, tot esperant que la pron¨²ncia correcta sigui proporcionada per la mateixa compet¨¨ncia del parlant i provant d¡¯establir una codificaci¨® escrita m¨¦s simplificada, que no vol dir simple. La normativa dels mots compostos dels anys noranta anava tamb¨¦ en aquesta l¨ªnia, en establir uns criteris n¨ªtids de formaci¨® de mots que, si b¨¦ va generar un interessant cat¨¤leg de contradiccions, va clarificar els mecanismes gr¨¤fics malgrat limitar el vessant orto¨¨pic de l¡¯ortografia; efectivament, en aglutinar un mot com collib¨¨ perdem la informaci¨® sobre la vocal t¨°nica del primer compost i n¡¯estem induint la pron¨²ncia ¨¤tona, per¨° vet aqu¨ª la tria que comporta una reforma tal: no tota pron¨²ncia ¨¦s reflectible gr¨¤ficament ni podem pretendre que l¡¯escriptura aporti totes les claus d¡¯una transcripci¨®.
Potser aquesta tria de l¡¯IEC acabar¨¤ sent impopular, per¨° ¨¦s fonamentada en ponderar els dos plats d¡¯una mateixa balan?a, en contra de les difamacions de molts, conven?uts que la reforma dels accents ¨¦s un atemptat a la llengua i equival a claudicar davant del catal¨¤ light. Ximpleries. L¡¯ortografia del catal¨¤ ha carregat sempre amb la r¨¨mora de ser generosa en excepcions, com si aquestes excepcions haguessin estat posades expr¨¦s per disposar d¡¯una llengua m¨¦s singular, gaireb¨¦ exc¨¨ntrica. Ara que ens l¡¯estan fent m¨¦s senzilla, no ens hi posem d¡¯esquena.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.