La cultura subvencionada s¡¯ha tornat massa ¡®woke¡¯?

Al primer cap¨ªtol d¡¯Autodefensa, el personatge interpretat per Berta Prieto fa una palla a un noi que es mor de por que el cancel¡¤li. Resulta que la nit anterior van estar a punt de follar, per¨° ella se¡¯n va desdir a mitges, i ell ha vingut a veure-la molt preocupat per si l¡¯havia incomodat i, sobretot, per si el denunciar¨¤ a les xarxes per ser un bav¨®s. Ella el tranquil¡¤litza perqu¨¨ no va passar res, i troba tan pat¨¨tica la sobrepreocupaci¨® del noi que l¡¯acaba masturbant per compassi¨®. Aquesta manipulaci¨® de penis ¨¦s f¨¤cil de comparar amb la d¡¯una altra s¨¨rie femenina, generacional i refinada: en un episodi llegendari de Girls, el personatge interpretat per Lena Dunham va a veure un escriptor fam¨®s que l¡¯ha citada per defensar-se de les acusacions de ser un bav¨®s que ella ha atiat a internet. Aqu¨ª la situaci¨® ¨¦s molt m¨¦s ambigua: inicialment, ell fa un argument a favor de les zones grises i contra la ca?a de bruixes que ella acaba comprant, fins que, un cop desinflat el zel justicier, el senyor li posa el penis a la m¨¤ per ridiculitzar la confian?a d¡¯ella. A Girls, l¡¯episodi acaba amb un pla metaf¨°ric de den¨²ncia seriosa que mostra desenes de noies entrant a la porta de l¡¯escriptor despr¨¦s que la Hannah en surti. A Autodefensa, el noi marxa i ella ho comenta amb una amiga mentre se¡¯n foten ¡°li he fet la palla per calmar-lo, com un animal¨®, com una hist¨¨rica del segle XIX¡±. Entre el 2017 de Girls i el 2022 d¡¯Autodefensa han canviat algunes coses.

La mala reputaci¨® del terme woke ¨¦s enganyosa. Inicialment, el terme va sorgir entre l¡¯esquerra americana per designar actituds conscients de qualsevol discriminaci¨®: estar ¡°despert¡±. Per¨°, a la pr¨¤ctica, els mateixos dem¨°crates van deixar d¡¯utilitzar-la perqu¨¨ es va acabar associant als discursos m¨¦s exc¨¨ntrics amb qu¨¨ no tota l¡¯esquerra se sentia c¨°moda. ?s aix¨ª com la van comen?ar a fer servir els republicans, com un insult sin¨°nim de reivindicacions poc serioses, i ¨¦s aix¨ª com ha quedat. Com sol passar amb totes les modes americanes, la paraula va arribar a Europa, tard, malament, i sense tenir en compte les difer¨¨ncies hist¨°riques. Sigui com sigui, el terme es va acabar adoptant, i avui el poden fer servir indistintament Donald Trump i Pilar Rahola, Bernie Sanders i Antonio Ba?os.

Per¨°, qu¨¨ hi ha de dolent a estar a l¡¯aguait de la discriminaci¨®? El punt de vista woke posa el focus en la identitat del grup per sobre de la identitat individual i diu que, si diferents grups obtenen resultats desiguals en processos suposadament neutrals, vol dir que hi ha una discriminaci¨® sist¨¨mica que s¡¯hauria de compensar amb discriminaci¨® positiva. La tensi¨® ¨¦s irresoluble: formalment, volem que tothom tingui igualtat d¡¯oportunitats i nom¨¦s es valori el m¨¨rit de cadasc¨², per¨°, socialment, entenem que la identitat existeix i que a vegades ¨¦s la causa de resultats injustament desiguals. Tothom est¨¤ d¡¯acord amb l¡¯objectiu de deixar de discriminar per raons identit¨¤ries, per¨° a ning¨² li agrada que aquesta discriminaci¨® no es corregeixi espont¨¤niament i calguin mitjans m¨¦s o menys il¡¤liberals.

En la cultura catalana, aquesta tensi¨® entre objectius i mitjans es concreta en les subvencions, i, sobretot, en els infames punts. Qualsevol creador que vulgui rebre diners per fer realitat la seva idea ha de passar per alguna mena de concurs. En el m¨®n ideal que d¨¨iem, es valorarien criteris exclusivament art¨ªstics i les millors obres rebrien m¨¦s diners. Per¨° resulta que, quan no hi havia discriminaci¨® positiva, es feien m¨¦s pel¡¤l¨ªcules en castell¨¤, hi havia menys dones a les produccions teatrals o ning¨² es preocupava perqu¨¨ el seu festival de m¨²sica compl¨ªs criteris de sostenibilitat. Fins que, un bon dia, els responsables de les pol¨ªtiques culturals van decidir que, a les convocat¨°ries competitives, alguns criteris extraart¨ªstics sumarien punts. El sentit dels punts ¨¦s no caure en la paraula male?da: quota. En comptes de decidir el nombre de pel¡¤l¨ªcules dirigides per dones que caldria produir cada any, l¡¯adminsitraci¨® incentiva el que vol en el nivell del disseny de la convocat¨°ria, tot deixant marge. Per¨° ¨¦s poc m¨¦s que una il¡¤lusi¨®: per definici¨®, si un incentiu funciona, el resultat ¨¦s el mateix que el d¡¯una quota.

I resulta que el sistema de punts ha funcio?nat. Hi ha infinitat d¡¯¨¤mbits que es podrien discutir, per¨° sens dubte el que m¨¦s diners mou i m¨¦s atenci¨® atrau ¨¦s el cine. Doncs b¨¦: des de la implementaci¨® del Pla Estrat¨¨gic de foment de l¡¯audiovisual catal¨¤ 2017-2020, l¡¯Institut Catal¨¤ de les Empreses Culturals (ICEC) introdueix el criteri de g¨¨nere en les seves l¨ªnies d¡¯ajuts, i les convocat¨°ries passen a donar m¨¦s punts a les produccions que tinguin equips amb directores, guionistes, productores, etc¨¨tera. El resultat ¨¦s que, si el 2016 la mitjana de projectes liderats per dones en els ajuts era d¡¯un 22%, entre els anys 2017 i 2023 un 50,53% dels projectes cinematogr¨¤fics que han rebut subvenci¨® estaven dirigits per una directora, i prop d¡¯un 60% estaven escrits o coescrits per una guionista. L¡¯any 2023, de les 41 pel¡¤l¨ªcules subvencionades, el 56% eren pel¡¤l¨ªcules dirigides per dones, el 80% tenien dones guionistes, el 92% tenien productores executives i el 46% comptaven amb dones al davant de les empreses productores. M¨¦s enll¨¤ de la pres¨¨ncia de dones a l¡¯equip, l¡¯ajut de l¡¯ICEC a llargmetratges tamb¨¦ ha incorporat criteris que s¡¯adrecen als continguts: els 10 punts per tractar ¡°Referents culturals, socials i hist¨°rics catalans¡± fan pensar, per exemple, en El 47. La intervenci¨® pol¨ªtica ha aconseguit el que es proposava.

Aquesta intervenci¨® pol¨ªtica suposa una novetat radical i alhora continua una l¨°gica molt antiga. L¡¯art sempre ha extret la seva legitimitat del que la societat del seu temps ha considerat el poder m¨¦s gran. Durant quasi dos mil anys, ser artista volia dir representar la Natura, els D¨¦us, o els ideals de bellesa que tothom compartia. Per¨°, amb el terrabastall de la modernitat, aix¨° canvia: la mort de D¨¦u significa la fi de tota font d¡¯autoritat inq¨¹estionable, el buit queda ocupat per la recerca i el q¨¹estionament permanent de qualsevol jerarquia absoluta que defineix l¡¯estat modern i democr¨¤tic. En altres paraules, els artistes passen d¡¯haver de parlar tots del mateix a no saber com decidir de qu¨¨ parlar. L¡¯artes¨¤ antic, que avui sobreviu en l¡¯artista comercial, afirma els valors hegem¨°nics. L¡¯artista modern, que avui acostumem a designar amb l¡¯etiqueta ¡°artista contemporani¡±, els q¨¹estiona.

Sobre el mercat no hi ha res a dir, perqu¨¨ la llei de l¡¯oferta i la demanda permet que ning¨² doni explicacions. En canvi, el poder pol¨ªtic ha de justificar tot el que fa amb arguments. I, com justifiquen els pol¨ªtics les subvencions? Doncs justament perqu¨¨ els ciutadans d¡¯una democr¨¤cia creiem que l¡¯autoritat suprema ¨¦s perillosa, figura que tenim un inter¨¨s a mantenir un grup d¡¯artistes encarregats de criticar tot el que faci el poder. La cultura democr¨¤tica veu l¡¯art com una mena de contrap¨¨s a la tirania de les majories, que justifica una cosa tan aparentment contradict¨°ria com dedicar fons p¨²blics a fer que un grapat d¡¯artistes produeixin coses que agradaran a molt poca gent. Aix¨ª, l¡¯any passat Albert Serra va obtenir 250.000 euros de l¡¯ICEC per fer Tardes de soledad, documental sobre toros, i N¨²ria G¨¹ell va guanyar el darrer premi de video?creaci¨® per Paraules d¡¯amor. Un assaig sobre les passions, un videoassaig que mostra presos que declaren haver matat per amor llegint poemes rom¨¤ntics.

Els responsables de pol¨ªtiques culturals estan contents: tant Edgar Garcia i Caselles, director de l¡¯ICEC, com Xavier Fina, director general de Promoci¨® Cultural i Biblioteques, defensen que l¡¯aposta pol¨ªtica no nom¨¦s ¨¦s leg¨ªtima i argumentable, sin¨® que, esgrimint exemples com el de G¨¹ell o Serra, volen demostrar que es pot tenir el millor dels dos mons. Garcia i Caselles em diu que la hist¨°ria dels Gaud¨ª parla per ella mateixa: ¡°Directores com Neus Ball¨²s, Carla Sim¨®n o Pilar Palomero demostren que es pot donar suport al cinema d¡¯autor i millorar les xifres de diversitat i inclusi¨® al mateix temps, que hi ha un cercle virtu¨®s¡±. En la mateixa l¨ªnia optimista, Gabriel Carandell, soci d¡¯Inartem ¡ªuna cooperativa que s¡¯encarrega de fer les gestions a artistes i col¡¤lectius que busquin subvencions¡ª, em diu que la gent apr¨¨n de pressa i s¡¯adapta als requisits de l¡¯administraci¨® comprometent al m¨ªnim la integritat dels projectes.

Si tot est¨¤ tan b¨¦, com ¨¦s que cada cop sents m¨¦s veus del m¨®n de l¡¯art queixant-se que totes les produccions subvencionades s¡¯han tornat previsibles i avorrides? Com ¨¦s que cada dia es parla m¨¦s del perill que els artistes blanquegin el poder i s¡¯acomodin al sistema? Com que els c¨¤rrecs p¨²blics els han llu?t com a exemple, truco a Albert Serra i a N¨²ria G¨¹ell, dos dels artistes amb m¨¦s caixet contestatari del pa¨ªs, per saber qu¨¨ en pensen. G¨¹ell em diu que ¡°si abans hi havia censura en les obres un cop fetes, ara hi ha censura a l¡¯hora de realitzar l¡¯obra. Si vas seguint els punts que et demanen acabar¨¤s fent l¡¯obra que dissenya la instituci¨®¡±. Segons l¡¯artista, la responsabilitat de l¡¯art ¨¦s destapar la moral de l¡¯¨¨poca que s¡¯anuncia amb bones intencions: ¡°Durant la dictadura franquista els criteris de valoraci¨® volien impedir anar contra la moral cat¨°lica. Per¨° avui les institucions tamb¨¦ defensen una moral molt concreta¡±. Per a G¨¹ell, el xoc entre el poder i l¡¯artista ¨¦s ¡°irresoluble¡± i ¡°no s¡¯hauria de permetre cap intervenci¨® pol¨ªtica que comprometi la llibertat i l¡¯autonomia de l¡¯artista¡±.

En la mateixa l¨ªnia, Serra diu que els criteris de valoraci¨® haurien de ser exclusivament est¨¨tics, perqu¨¨ ¡°la hist¨°ria de l¡¯art del segle XX ens ha ensenyat que l¡¯¨²nic que compta ¨¦s la coher¨¨ncia interna de l¡¯obra. Un artista pot ser un degenerat i fer una obra amb una coher¨¨ncia ang¨¨lica, i a l¡¯inrev¨¦s¡±. Per al cineasta, les valoracions que responen a modes socials i pol¨ªtiques s¨®n ¡°err¨°nies i confuses, no hi ha aturador¡±, perqu¨¨ deslegitimen la qualitat de la pel¡¤l¨ªcula. La gran prova de tot plegat ¨¦s que el model franc¨¨s, on no hi ha punts, i resulta que produeix molts m¨¦s espectadors de cinema propi que cap altre. Li comento que, en el context catal¨¤, tamb¨¦ hi ha comissions d¡¯experts i t¨¨cnics independents similars a les de Fran?a que tenen l¡¯¨²ltima paraula, per¨° em respon que el sistema de punts s¡¯hauria d¡¯eliminar del tot i nom¨¦s haurien de quedar les comissions, i que, all¨¤, aquests grups estan formats per directors i productors famosos ¡°per als quals participar-hi ¨¦s un honor i una responsabilitat civil¡±. Tot i que s¡¯ent¨¦n que a Catalunya s¡¯hagi triat el sistema de punts per foragitar les sospites de corrupci¨®, la paradoxa ¨¦s que, en nom de la transpar¨¨ncia, la l¨°gica autom¨¤tica i impersonal dels punts acaba generant m¨¦s resultats no desitjats dels que donaria un procediment enterament hum¨¤. Des del punt de vista de Serra, donant m¨¦s marge a la subjectivitat amb ¡°una discussi¨® entre ¨¦ssers racio?nals aut¨°noms, amb sentit com¨² i ¨¨tica¡±, s¡¯aconseguiria al mateix temps m¨¦s qualitat art¨ªstica i m¨¦s diversitat que la que obtenen les bases dictades per criteris pol¨ªtics.

L¡¯aspiraci¨® d¡¯una discriminaci¨® positiva hauria de ser desapar¨¨ixer perqu¨¨ ha resolt el problema que causava. Vol dir aix¨° que tard o d¡¯hora podrem superar els punts i avan?ar cap a subvencions basades en criteris purament art¨ªstics? I en tots els ¨¤mbits i amb tots els criteris? I qu¨¨ passar¨¤ si, un cop retornada l¡¯autonomia als artistes, les comissions acaben produint resultats sospitosament desiguals per a certs grups? Nom¨¦s el temps i la tensi¨® permanent entre el poder pol¨ªtic i el poder cultural podran resoldre aquestes preguntes. Per¨° ¨¦s justament perqu¨¨ els ciutadans d¡¯una democr¨¤cia encara creiem que aquesta tensi¨® ¨¦s m¨¦s f¨¨rtil que deixar-ho tot en mans del mercat o del poder pol¨ªtic, que hem d¡¯escoltar els artistes que ens avisen que alguna cosa s¡¯est¨¤ institucionalitzant massa, i ha arribat l¡¯hora de demanar m¨¦s autonomia per a la cultura. Ens trobem aqu¨ª.