L¡¯home que xiuxiuejava

Era un ¨¦sser est¨¨tic en tota l¡¯accepci¨® de la paraula. Com a home va viure hipot¨¨ticament i creativa, que ¨¦s l¡¯¨²nica forma elegant ¡ªencara que socialment in¨²til¡ª d¡¯exist¨¨ncia. Era astut, divertit i d¡¯una excentricitat solit¨¤ria. La seva obstinaci¨® per la feina abstracta i alliberadora feia d¡¯ell una persona entranyable. Muntava a cavall amb una naturalitat sorprenent, com si estigu¨¦s dins d¡¯un fotograma de Muybridge. Nom¨¦s ell i l¡¯animal m¨¦s bell del m¨®n. Com a artista, Tres (Barcelona, 1956-2016) posse?a una indeterminaci¨® atractiva. Li agradava jugar amb les diverses classes de nul¡¤litat, amb el que no es podia fer, tot all¨° prohibit, el buit, que convertia en terreny f¨¨rtil i liminar per a les seves accions i objectes fets de silencis.

Rocker i investigador musical, Tres era capa? de dirigir una orquestra deixant que les notes quedessin suspeses entre el real i l¡¯ideal, ¨¦s a dir, dins i fora del m¨®n. Un grau tal de suspensi¨® el va portar tamb¨¦ a alguns edificis p¨²blics que feia desapar¨¨ixer: eren les seves famoses apagades o blackouts, que aconseguia desconnectant els sistemes inform¨¤tics i d¡¯il¡¤luminaci¨®. En una altra s¨¨rie de treballs fotogr¨¤fics s¡¯autoretratava en espais oberts o places p¨²bliques tombat de cap per avall, en moviment i imm¨°bil, ¨¦s a dir, fent-se el mort (Je suis mort, 2011), imatges que avui veiem com una ironia al seu nivell m¨¦s elevat. Per a ell, el m¨®n es podia reformular en la imatge d¡¯una petita bola de silenci feta amb paper de seda, un objecte grandi¨®s i generalitzador que de vegades multiplicava, col¡¤locant-les una a una, atape?dament i supremat¨ªsticament, en un quadrat blanc emmarcat en negre. Per una paradoxa familiar al zen, tota aquella acumulaci¨® d¡¯esferes i rectangles sobresaturats o trepats apareixen ara irreparablement partides per una abs¨¨ncia central.

Deia Kierkegaard que all¨° est¨¨tic ¨¦s inseparable de la malaltia. Fa molt pocs dies, Tres se¡¯n va anar per sempre. Va ser una cosa fulminant, gaireb¨¦ sense mediadors, sols ell i una malaltia que se li va acomodar a l¡¯interior del cos, calladament. Una altra ironia. Dos mesos abans, l¡¯artista s¡¯havia escapat de l¡¯intolerable tedi d¡¯un present soroll¨®s, marr¨® i fraudulent. Sabia que aquest no seria m¨¦s el seu lloc, un entorn art¨ªstic ple de sorolls, mercaders i egos. I va decidir treballar per al despr¨¦s, el seu comod¨ª. En aquest sentit, la seva obra va ser sempre p¨°stuma. A partir d¡¯ara, les seves demandes i els seus desitjos continuaran fins a l¡¯infinit, on encara s¡¯albiren febles espurnes d¡¯utopia. El treball d¡¯artistes com Tres t¨¦ el valor de recon¨¨ixer que el silenci, enmig de la competitiva lluita per trobar un espai de reconeixement en el sistema de l¡¯art, ¨¦s la postura m¨¦s perfecta possible. Va ser el seu codi ¨¨tic davant del mercat.

Una actitud semblant la trobem en l¡¯artista portuguesa Ana Jotta (Lisboa, 1946), els treballs de la qual s¡¯exhibeixen a ProjecteSD. El seu imaginari ¨¦s producte d¡¯una habilitat per amagar-se que, tal com temem, ben aviat ser¨¤ tend¨¨ncia en el m¨®n de l¡¯art per als buscadors de tresors. La que tenen els artistes silenciosos, xiuxiuejants, els treballs dels quals estan fets de modestos trossos i parts de la realitat pr¨°pia i que perden la seva dignitat ontol¨°gica quan acaben al cistell dels mercaders.

Abans que em n¡¯oblidi ¨¦s el t¨ªtol de la seva exposici¨®, una acurada i afable reuni¨® d¡¯escultures, dibuixos i gravats, teixits i entorns distribu?ts en les parets i el terra de la galeria com objectes trobats de la natura m¨¦s variable. L¡¯artista s¡¯hi refereix com a ¡°notes a peu de p¨¤gina¡±, i li serveixen com a germen de futures hist¨°ries sovint recurrents: un n¨²vol, un paquet de llibres fluorescents, una pintura fantasma amb la forma d¡¯un naip, un calendari, una safata, vells r¨¨tols, retalls de diari.

L¡¯arxiu de Jotta ¨¦s capritx¨®s, indemostrable, davant seu ning¨² s¡¯hauria de prendre la mol¨¨stia de dissentir. En ell no hi ha res en joc, nom¨¦s una escriptura que gira, de nou, al voltant d¡¯un buit central.

www.elsilencio.com