De crits i gemecs

En L¡¯incert alberg, el dens i sovint escruixidor dietari que acaba de publicar Josep Igual, abunden els apunts sobre la vida liter¨¤ria a les contrades per on l¡¯autor circula habitualment: les terres de l¡¯Ebre i el Baix Maestrat, amb incursions cap a Morella, Tarragona o el Matarranya. Es tracta d¡¯un petit m¨®n literari ben actiu, amb una pila de gent que publica llibres, participa en lectures i col¡¤loquis i no cessa d¡¯agitar-se. Aquesta impressi¨® de vitalitat creativa contrasta en el llibre amb un angoix¨®s baix continu de plany. Es tracta d¡¯una vitalitat sense a penes ress¨°: un exercici de resist¨¨ncia cultural potser f¨²til, perqu¨¨ no sembla interessar a quasi ning¨², m¨¦s enll¨¤ dels mateixos que hi participen (i no sempre ni a tots). Segons Igual, els ¨ªndexs de lectura no paren de baixar, l¡¯atenci¨® que la literatura (en el sentit alt de la paraula) suscita va reduint-se, les llibreries passen pen¨²ries, l¡¯espai que els escriptors mantenen en la premsa ¨¦s cada volta m¨¦s exigu i mal pagat i la xarxa no ho compensa, perqu¨¨, tot i ser un magn¨ªfic mitj¨¤ de comunicaci¨® lletrada, encara no s¡¯ha vist la manera que ning¨² s¡¯hi puga guanyar la vida. En resum, les plataformes de la literatura en catal¨¤ s¨®n m¨¦s fr¨¤gils cada dia que passa.

A aquest trist panorama, encara hi hem d¡¯afegir una inj¨²ria suplement¨¤ria: al Pa¨ªs Valenci¨¤, els escriptors en catal¨¤ oficialment no existeixen, ni en la premsa ni enlloc, i els del nord del pa¨ªs encara menys. A Catalunya, el centralisme barcelon¨ª s¡¯oblida massa de tot el que passa fora del seu nucli, i es veu que l¡¯Ebre li para massa lluny. I les institucions dites culturals fan ben poc d¡¯¨²til per pal¡¤liar tan calamit¨®s estat de coses. La literatura ¨¦s una convidada de pedra en el magre banquet de la vida civil, i els escriptors, desposse?ts d¡¯altaveus i quasi de mitjans de vida, se¡¯n ressenten.

Aquest diagn¨°stic s¡¯ha publicat ara, per¨° es va escriure el 2011. El lector, si vol, pot pensar que ¨¦s victimista, per¨° a mi em sembla essencialment exacte. Ho era el 2011 i ho ¨¦s ara. Al Pa¨ªs Valenci¨¤, hi havia esperances que amb el nou govern podrien canviar les coses, per¨° entre la pobresa pressupost¨¤ria i la incre?ble lentitud burocr¨¤tica dels nous administradors, de canvis, se n¡¯han vistos ben pocs. I a Catalunya tot continua igual, si fa no fa. S¡¯han enfortit algunes petites editorials que s¨ª que aposten per la literatura. ?s l¡¯¨²nic signe de veres positiu que s¡¯hi entreveu. El desori de la distribuci¨® continua sense resoldre¡¯s, la gasivitat de la premsa encara ¨¦s el nostre pa quotidi¨¤ i la desatenci¨® a la majoria dels territoris en qu¨¨ s¡¯escriu en catal¨¤ no ha minvat gens ni mica, en un exercici d¡¯autoamputaci¨® que costa de concebre.

Podem atribuir-ho tot, com insinua l¡¯autor, a una vasta conspiraci¨® dels poderosos contra les llums, o podem suposar un proc¨¦s d¡¯analfabetitzaci¨® funcional m¨¦s inconscient, per¨° igualment devastador. Aix¨° importa poc, de fet. El que pot importar s¨®n les conseq¨¹¨¨ncies. Qui s¡¯habitua a escriure per al silenci, acaba escrivint sobre el silenci, i al final ja no escriu, i s¡¯apaga la llum. Hi ha vides, revoltes, moviments, literatures, que no moren amb un crit, sin¨® nom¨¦s amb un gemec. I ja no el sent ning¨². L¡¯incert alberg encara ¨¦s un crit. Aquesta ¨¦s la seua virtut.