Viral a dist¨¤ncia

"Res a perdre, no tens res a perdre", m'anava repetint la frase a mi mateix com un mantra, com una preg¨¤ria als d¨¦us de la valentia (o b¨¦ de la bogeria?) abans de pujar al plat¨® d'El Gran Dictat un remot dimecres xafog¨®s a finals d'agost. El resultat no s'ha de detallar per en¨¨sima vegada, per¨° algun dels d¨¦us conjurats em deu haver escoltat. Potser li agradava molt el bil¡¤litonita, l'¨²ltima paraula de la prova final. Faltaven cinc setmanes per poder veure l'emissi¨®, cinc setmanes de les quals en vaig passar dues al sud de Fran?a per collir ra?ms durant la verema.

Per¨° als alemanys ens agrada m¨¦s la cervesa que el vi, i el vespre que emetien el programa no seria cap excepci¨®. Era un dia de n¨²vols entristidors, la meva mare, el meu oncle i la meva tieta s¨¨iem davant l'ordinador. Vaig obrir una ampolla ben fresca i va sortir l'?scar Dalmau fent el seu mon¨°leg per iniciar el programa. Agraeixo molt als meus familiars, perqu¨¨ malgrat que no entenen el catal¨¤, es van quedar al sof¨¤ fins al final. I van brindar amb mi. I es van acomiadar per anar a dormir. Va ser la meva mare qui em va parlar del v¨ªdeo penjat al Facebook, el v¨ªdeo que anava aconseguint m¨¦s i m¨¦s reproduccions amb cada segon. Doncs va esclatar l'efecte viral, viscut per mi des d'una dist¨¤ncia de 1.200 kil¨°metres.

Per¨° com que l'atenci¨® es quedava a les xarxes, no esperava gaire cosa m¨¦s quan, l'endem¨¤ de bon mat¨ª, vaig pujar al tren per anar al rodatge d'una s¨¨rie polic¨ªaca en la qual surto de tant en tant fent petits papers. ?s un trajecte de gaireb¨¦ dues hores, i res feia sospitar que serien les dues hores m¨¦s intenses de tot l'any. Va ser a mig cam¨ª entre dues estacions quan va sonar el m¨°bil per primer cop. Un n¨²mero desconegut, comen?ant per 0034.

M¨¢s informaci¨®n

Per anar a ¡®El gran dictat¡¯ cal saber catal¨¤ o farmacologia?

Pau Sabat¨¦: ¡°M¡¯alarma que pol¨ªtics s¡¯expressin tan malament en catal¨¤¡±

¨C Qui parla?

¨C Catalunya R¨¤dio. Volem parlar amb tu en directe, com m¨¦s aviat millor.

No s¨¦ res de ioga, per¨° en aquell moment estava m¨¦s que disposat a inscriure'm a un curs. Inspira! Expira! I, de nou, el mantra: no tens res a perdre. Despr¨¦s de l'entrevista, feta a l'andana d'una estaci¨®, el tel¨¨fon no parava de sonar. Jo no estava gens preparat per a la veritable allau d'atenci¨® que seguiria, aix¨ª que vaig acabar concedint dues entrevistes des del metro de Col¨°nia, amb el m¨°bil mig atrotinat amb la bateria al 15%. I el rodatge? Vaig haver d'ajuntar totes les meves forces de concentraci¨® per fer el meu paper: un nuvi acabat de casar a qui han robat els regals de boda enmig de la festa (i aix¨° que entre els regals no hi havia cap bil¡¤litonita ). Per sort, aquell dia ning¨² em va robar de deb¨°, vaig tornar a casa amb totes les meves pertinences intactes, per¨° amb molts nervis desgastats.

Dir que els ¨²ltims dies han estat intensos ¨¦s dir poc. Han estat divertits, plens d'emocions i positivament absurds.Tota l'atenci¨® rebuda arribava a trav¨¦s d'Internet i, quan apagava el m¨°bil o l'ordinador, no la notava m¨¦s. Podia entrar i sortir de la xarxa completament segons el que em venia de gust. Pel que fa al meu mantra, cal dir que m'ha servit: encara no tinc res a perdre ni he perdut res. Doncs, ¨¦s temps per a un mantra nou, potser bil¡¤litonita.

Julian Brock ¨¦s un dels guanyadors d'El Gran Dictat.