Les carpetes de la revolta del Pi

L'arxiu de la Bas¨ªlica de Santa Maria del Pi conserva documents des del segle XI. Hi ha partitures ¨²niques al m¨®n de compositors locals i universals ¡°per les quals han mostrat m¨¦s inter¨¨s a Oxford que aqu¨ª¡±, lamenta Jordi Sacasas, l'arxiver de la bas¨ªlica. Sacasas ara est¨¤ catalogant els documents del segle XIX que la parr¨°quia conserva. Encara no ha arribat als 48 dies de l'hivern del 2001 que van sacsejar la hist¨°ria del lloc. ?s el primer cop que alg¨² fa un cop d'ull als documents que guarden de la revolta de prop de 350 immigrants que aquell any es van tancar a l'esgl¨¦sia en senyal de protesta per la llei d'estrangeria del govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. Quatre carpetes, desendre?ades, que s¨®n un viatge en el temps i alhora una visi¨® que recorda en molts aspectes a l'actual crisi de refugiats.

Rashid Wari Abubakar creu que avui hi ha tants motius com aleshores per a una protesta com la de l'esgl¨¦sia del Pi ¨Ci la de vuit temples m¨¦s que s'hi van afegir: ¡°Per¨° avui no es produeix res semblant perqu¨¨ hi ha m¨¦s control policial. S'ha intentat en dues ocasions; la primera va ser tres anys despr¨¦s del Pi, a la Catedral de Barcelona, i la policia ens va desallotjar com a les pel¡¤l¨ªcules, entrant al temple baixant amb cordes pel teulat. La segona va ser a la Boqueria, i no vam ni aconseguir entrar¡±. Abubakar t¨¦ 42 anys i ¨¦s de Ghana. Viu amb la seva parella i dos fills. La seva parella ¨¦s una noia que va con¨¨ixer a finals del 2000, quan dormia a la pla?a Catalunya amb una cinquantena de subsaharians. Ella era una volunt¨¤ria que ensenyava castell¨¤ als nouvinguts. Aquell grup d'africans va encendre la revolta, amb assemblees a la pla?a i la posterior implicaci¨® del que seria l'associaci¨® Papers per a Tothom. D'aquells 48 dies de tancament ¨Cdel 20 de gener al 7 de mar?¨C i de vaga de fam per part de molts d'ells, Abubakar nom¨¦s conserva a Barcelona dos de la colla d'amics ghanesos que van arribar a Catalunya procedents del Centre d'Internament d'Estrangers de Fuerteventura ¨Cvan arribar a Can¨¤ries en pastera des del Marroc; dos membres de la tripulaci¨® van morir en la travessa, segons Abubakar¨C, la resta han marxat a altres pa?sos europeus o han tornat a Ghana. El darrer ghan¨¨s d'aquell grup inicial que ha marxat, va tornar al seu pa¨ªs fa menys d'un any perqu¨¨ l'havien desnonat i vivia al carrer, explica Abubakar. Ell tamb¨¦ tornar¨¤ a Ghana, diu, quan sigui vell: ¡°No cobrar¨¦ cap pensi¨® i no vull acabar en un centre d'assist¨¨ncia social, estan plens¡±.

Abubakar est¨¤ a l'atur, at¨¦n a cursos formatius de la Generalitat. Lidera l'ONG Cehda, que d¨®na assist¨¨ncia als ghanesos que aterren a Espanya i explica al seu pa¨ªs la realitat d'Europa. Tamb¨¦ ¨¦s el cantant del grup Barcelona Ghana Revolution, m¨²sica fusi¨® que sona genial, ¡°per¨° ara amb la crisi no ens surten gaires bolos¡±, diu Abubakar. ¡°Viure aqu¨ª ¨¦s una lluita cont¨ªnua¡±, admet. Els acords de mar? del 2001 amb la Delegaci¨® del Govern perqu¨¨ els manifestants abandonessin la protesta van servir perqu¨¨ Abubakar tingu¨¦s el perm¨ªs de resid¨¨ncia. 15 anys despr¨¦s encara lluita amb la burocr¨¤cia per obtenir la nacionalitat espanyola.

Testimonis perduts

Vull entrevistar m¨¦s veterans del Pi que visquin a Espanya. Abubakar m'adre?a a Papers per a Tothom, que encap?alen des d'aquell gener del 2001 l'activista Norma Falconi i el seu marit Enrique. L'Enrique nom¨¦s em pot facilitar dos contactes: els dos tel¨¨fons no estan actualitzats. La comunitat pakistanesa era majorit¨¤ria a la Bas¨ªlica del Pi ¨Ceren prop del 60% dels tancats, segons Sacasas¨C; malgrat aix¨°, a l'Associaci¨® de Treballadors Pakistanesos de Barcelona asseguren que qui t¨¦ els contactes ¨¦s Papers per a Tothom. La Fundaci¨® Ibn Battuta va tenir un paper cabdal durant els esdeveniments del 2001 atenent els manifestants marroquins i musulmans. Mohamed Chaib, president de l'entitat, lamenta que no conserven cap contacte d'aleshores.

Per accedir a l'arxiu de la Bas¨ªlica del Pi cal pujar per una estreta escala de cargol que porta a l'¨²ltima planta del temple. L'arxiu ha estat rehabilitat i reobert al p¨²blic aquest 2016 sota la direcci¨® d'en moss¨¨n Gaiet¨¤ de Casacuberta, un altre veter¨¤ de la tancada del 2001. Just al damunt de l'arxiu hi havia les cisternes d'aigua que durant la tancada van rebentar despr¨¦s que el consum es dispar¨¦s amb l'arribada de m¨¦s i m¨¦s immigrants. L'arxiu es va salvar in extremis. Els comptes de la parr¨°quia del 2001 indiquen que Aig¨¹es de Barcelona va haver de multiplicar per 10 la pot¨¨ncia d'aigua que rebia l'esgl¨¦sia. Les obres per habilitar el Pi per als manifestants van costar 1,01 milions de pessetes ¨C6.060 euros¨C.

Sacasas va ser un dels empleats de la parr¨°quia que van estar en tot moment al costat de moss¨¨n Josep Maria Vidal. Sacasas tampoc mant¨¦ cap contacte amb els manifestants, era moss¨¨n Vidal qui mantenia la relaci¨®. Venien a saludar-lo, sobretot els pakistanesos. ¡°Els pakistanesos van ser els que tenien m¨¦s respecte per l'esgl¨¦sia, els que entenien millor que era un lloc sagrat; hi havia organitzacions que no tenien tan present¡±, diu Sacasas. A l'enterrament de Vidal, el 2003, van tornar molts dels qui van trobar aixopluc al Pi. Sacasas destaca que aquesta bas¨ªlica t¨¦ una llarga tradici¨® de portes obertes als desfavorits, i es remunta al setge de Barcelona del 1714, quan molts dels qui fugien de la guerra, s'hi van refugiar. Tamb¨¦ ¨¦s coneguda la protecci¨® que moss¨¨n Vidal va donar durant la dictadura franquista als membres fundadors de Comissions Obreres.

En un dels arxivadors, el m¨¦s interessant dels quatre, es conserven dos folis amb una llista d'incid¨¨ncies, un centenar de persones que no van omplir degudament uns q¨¹estionaris o que es trobaven en una situaci¨® legal extrema. De la llista crida l'atenci¨® que hi havia m¨¦s dones implicades del que podia semblar repassant les not¨ªcies de l'¨¨poca, sobretot llatinoamericanes i de l'Europa de l'Est. Un dels noms que hi apareixen ¨¦s el d'un jove procedent d'Ucra?na que encara avui resideix a Barcelona despr¨¦s d'haver cursat estudis d'enginyeria aeron¨¤utica. Aquesta persona no ha respost la petici¨® d'entrevista d'aquest diari. Hi ha un arxivador que recull retalls de premsa. Una desena d'entrevistats pels mitjans aleshores continuen vivint a Catalunya, entre Barcelona, Badalona i Tarragona, per¨° o b¨¦ no han contestat a la sol¡¤licitud d'EL PA?S per ser entrevistats o han canviat de domicili.

Sacasas no esmenta els ciutadans de l'Est; tampoc recorda que hi hagu¨¦s xinesos o filipins a la tancada: insisteix que la majoria i els m¨¦s ben organitzats eren els pakistanesos, i que els subsaharians ¡°eren els que estaven m¨¦s perduts i que depenien m¨¦s de les ONG¡±. Les carpetes del Pi guarden alguns cartells escrits amb retolador, en urd¨² o en ¨¤rab, que comunicaven les normes que s'havien de seguir. Tamb¨¦ hi ha tr¨ªptics que convocaven la ciutadania per a mobilitzacions o una nota d'una ¡°missa interreligiosa¡± que es va celebrar l'11 de mar?, quatre dies despr¨¦s que s'acab¨¦s la tancada.

771 persones ateses per la Creu Roja

Entre els documents que es conserven al Pi hi ha un informe de la Creu Roja amb les xifres de la seva actuaci¨® durant el tancament a totes les esgl¨¦sies de Barcelona que s'hi van sumar: ¡°771 persones diferents ateses. 675 hist¨°ries cl¨ªniques obertes. 1.966 assist¨¨ncies. 60 evacuacions. 380 proves de detecci¨® de la tuberculosi PPD. 273 persones traslladades per realitzar radiografies. 238 voluntaris i personal de Creu Roja. 118 facultatius voluntaris. 5.810 hores de treball¡±. Tamb¨¦ es guarda l'informe d'una inspecci¨® sanit¨¤ria de l'Ajuntament al Pi que nom¨¦s reporta alguns brots de polls.

Molts documents s¨®n cartes de suport a moss¨¨n Vidal. Una religiosa de les Germanes de l'Assumpci¨® li envia un tal¨® de 75.000 pessetes ¨C450 euros¨C ¡°per al fons d'immigrants¡± que va obrir la parr¨°quia; un jove afric¨¤ explica a Vidal que Catalunya tindr¨¤ un president musulm¨¤ el 2050, i que la catedral ser¨¤ una mesquita. M¨¦s interessants s¨®n els comunicats interns de la Di¨°cesi de Barcelona en qu¨¨ es convida les seves parr¨°quies a acollir immigrants si aquests ho sol¡¤liciten. Hi ha faxos de la Delegaci¨® del Govern responent al seguiment per part de Papers per a Tothom del compliment dels acords amb el ministeri de l'Interior.

El text m¨¦s significatiu s¨®n les vuit p¨¤gines d'apunts escrits a m¨¤ per Vidal en qu¨¨ esquematitzava la seva visi¨® del que va passar durant els 38 dies de revolta: com va ser la conviv¨¨ncia, quines autoritats religioses eren m¨¦s partid¨¤ries de la protesta o com es va poder solucionar la situaci¨®. ?s un escrit que devia servir per a un treball m¨¦s extens, un treball que potser trobar¨¤ Sacasas quan arribi el moment de catalogar el llegat del Pi del segle XXI.