Bob Dylan, sempre jove a Catalunya

¡°Tinc nevera, toca-discos / i una tele amb dos canals, / una aranya gran de ll¨¤grimes / i sillons funcionals.

Els sis-cents vaig canviar-lo / per un nou mil quatre-cents / i a l¡¯estiu vaig a fer bronze / a Lloret.

He comprat un pis a Mandri / amb terrassa i gradulux, / la mam¨¤ t¨¦ cinc parades / al Ninot de llegums cuits¡±.

Tal vegada no sonin a paraules d¡¯un premi Nobel i, en realitat, no ho s¨®n per¨° aix¨ª va ser com va entrar Bob Dylan en aquest pa¨ªs i aix¨ª va ser com molts el vam sentir abans de saber qui era. I no deu ser casual que fos Pere Quart, poeta de solv¨¨ncia contrastada i allunyat de qualsevol sospita, qui el 1966 va adaptar (a la seva manera, no es pot parlar ni tan sols de par¨¤frasi) una can?¨® del Nobel de Minnesota: el seu ¡°Tombstone blues¡± es va convertir en el ¡°Roman?o del fill de v¨ªdua¡± que Els Tres Tambors van gravar en el seu primer disc per Belter. Aquesta ¨¦s la irrupci¨® que podr¨ªem denominar oficial de Bob Dylan.

El 1968 el Duo Ausona de Vic va gravar amb tons folk ¡°Bon viatge Angelina¡± (¡°Farewell, Angelina¡±) i un altre grup barcelon¨ª, Els Corbs, van incloure en el seu segon disc ¡°El senyor del tambor¡± (¡°Mr. Tambourine Man¡±). Com que no es disposa de les dates exactes de publicaci¨® ¨¦s dif¨ªcil saber si van ser anteriors o posteriors al ¡°Roman?o del fill de v¨ªdua¡± encara que en tots dos casos la seva sonoritat semblaria indicar que no es van gravar per influ¨¨ncia directa del mateix Dylan.

Sigui com sigui, la veritat ¨¦s que Bob Dylan no va entrar al nostre panorama de la m¨¤ dels cantautors que als anys seixanta comen?aven la seva marxa, cam¨ª que podria haver-se imaginat com el m¨¦s l¨°gic. La Nova Can?¨® era franc¨°fona i es mirava m¨¦s en Georges Brassens i en Jacques Brel que en els creadors nord-americans. Va ser necessari esperar a les revolucions socials i culturals de finals de la d¨¨cada dels seixanta. La lluita contra l¡¯establishment, els drets civils i unes gotes de hippisme van girar la vista d¡¯una joventut inquieta cap als Estats Units i en el que es va denominar moviment folk tant hi cabien can?ons populars o tradicionals, espirituals negres, vells revolucionaris com Woody Guthrie i joves rebels amb esperances com Joan Baez o, per descomptat, Bob Dylan.

Dylan era fill directe de Guthrie que buscava els temes de les seves can?ons en les not¨ªcies del diari i, en aquests anys, els diaris hispans estaven carregats de not¨ªcies que podien convertir-se en can?ons d¡¯alt contingut social i reivindicatiu. En aquest context va ser el Grup de Folk barcelon¨ª qui el 1968 va comen?ar a traduir i difondre les can?ons de Dylan. Temes com ¡°Escolta-ho en el vent¡± (¡°Blowin in the Wind¡±) o ¡°Els temps estan canviant¡± (¡°The Times They Are A-Changin?¡±) van passar r¨¤pidament a formar part de la banda sonora d¡¯una generaci¨®, cantats en festivals i manifestacions. L¡¯editora Als 4 Vents va gravar diversos discos amb can?ons de Dylan.

Ja el 1968 el Hogar del Libro va publicar l¡¯hist¨°ric can?oner Folk Songs que contenia una secci¨® dedicada a Dylan amb vuit can?ons. Entre els traductors Pau Riba (que mai va arribar a gravar les seves versions), Josep Maria Camarasa, Albert Batiste, Ramon Casajuna, Gabriel Jaraba i Quico Pi de la Serra, l¡¯¨²nic cantautor de l¡¯escola cl¨¤ssica que es va apropar directament als versos de Dylan per¨° tampoc va arribar a gravar aquesta ¨²nica can?¨® (¡°Deixa-ho c¨®rrer, ja est¨¤ fet¡±). Els seus companys de la Nova Can?¨® (Serrat, Raimon, Maria del Mar Bonet, Llu¨ªs Llach,...) mai van exterioritzar aquest inter¨¨s.

El mateix 1968, mentre es produ?a l¡¯eclosi¨® dylaniana del Grup de Folk, a Sevilla Los Payos, amb un punt de vista bastant diferent i mesos abans de la seva insistent ¡°Mar¨ªa Isabel¡±, convertien en rumba el ¡°Farewell, Angelina¡±. Passaria bastant temps abans que la can?¨® en castell¨¤ reivindiqu¨¦s la figura de Dylan.

A partir dels anys setanta Dylan es va consolidar com un personatge natural a l'escena catalana. Entre d'altres, el 1994 Sopa de Cabra va adaptar I Shall Be Releaed, mentre que el 2010 Sanjosex va gravar un tema expl¨ªcitament titulat Bob Dylan. El 1991 Loquillo li va posar un toc rockabilly a Els temps estan canviant. Tamb¨¦ l'exsotsdirector de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica de la Generalitat, Isidor Mar¨ª, va cantar les seves pr¨°pies versions de Dylan, incloent un Blowin in the Wind diferent al del Grup de Folk. Fins i tot la Salseta del Poble Sec es va atrevir amb Like a Rolling Stone. Miquel Cors, Paul Fuster, Oriol Tramvia, Mazoni, Pascal Comelade, Falsterbo, Grec, Xavier Bar¨® o Sui generis.

De totes maneres dos noms mereixen el qualificatiu de dylanians amb maj¨²scules: Gerard Quintana, cantant de Sopa de Cabra, i Jordi Batiste, fundador de El Tres Tambors i del Grup de Folk i alter ego de Rocky Muntanyola. Junts van formar el 1998 Els Miralls de Dylan, banda dissenyada per interpretar en format ac¨²stic nom¨¦s les seves can?ons i ja t¨¦ tres discos dedicats exclusivament al recent premi Nobel. El tercer, del 2012, tenia un t¨ªtol suggeridor, i m¨¦s en aquests moments, Forever young-Per sempre jove.